Ledecky, un prodigi de l'aigua

Per entendre el fenomen de Katie Ledecky, encara una ‘teenager’ de 19 anys i 1,80 d'estatura, cridada a convertir-se en una de les estrelles de Rio, cal remetre's als seus companys de l'equip nord-americà de natació, que la veuen en el treball diari, devorant metres i metres a la piscina, i coneixen les seves rutines.

Ryan Lochte, onze vegades medallista olímpic, va assegurar a ‘Sports Illustrated’ que Ledecky neda com un home. L'esportista més gran de la història dels Jocs, Michael Phelps, posseïdor de 23 medalles olímpiques, assegura que en certa manera Ledecky li recorda molt a ell quan començava, que té alguna cosa molt especial. La seva companya d'equip, Missy Franklin , amb quatre ors olímpics en el palmarès, considera que Ledecky podria estar en una llista amb les nedadores més grans de la història.

Tanta atenció i elogis per part d'estrelles consagrades no és gratuïta i encara que Ledecky no és precisament una desconeguda, amb 11 títols mundials i 11 rècords mundials repartits entre el 400, el 800 o el 1500 lliure, el que el món espera és que a Rio faci un salt a l'estratosfera.

BUSCANT EL TRIPLET

El seu triomf en els 400 lliure, que va acompanyar amb un espaterrant rècord del món (3.56.46 minuts), va ser el primer pas del que s'espera d'aquesta noia nascuda a Washington DC, que medita estudiar Ciències Polítiques a Stanford. Ledecky va passar per la piscina del Centre Aquàtic de Rio com una trituradora, obrint més de cinc segons de diferència sobre la segona classificada, la britànica Jazmin Carlin (4.01.23). “3.56 era el crono que em vaig marcar després del Mundial de Barcelona (2013), així que em sento molt bé, contenta per haver-ho aconseguit. Ja vaig estar a punt de fer-ho en les sèries i durant la cursa m'he sentit molt bé”, ha explicat sobre la seva conquista.

El llistó està molt alt per a Ledecky en la competició, que arriba a Rio encara com la integrant més jove de l'equip nord-americà i alhora com la més veterana. És la màxima favorita per a les proves de 200, 400 i 800 estils (als Jocs no hi ha 1.500 femení, en què també és campiona mundial), un triplet únic que ningú ha aconseguit repetir des que la nord-americana Debbie Meyer ho va fer en els Jocs de Mèxic del 1968.

“Ja fa molts anys que és estrella revelació i la veig capaç d'aconseguir coses increïbles, coses que ningú hagi vist abans”, afirma Franklin. “Cada vegada que es llança a l'aigua, tens la sensació que passarà alguna cosa especial, que farà un rècord del món. No para de millorar i tinc la impressió que no para de buscar nous límits”, explica Phelps, que afirma que ha vist pocs nedadors tan “àvids i amb tantes ganes de millorar”.

CAMPIONA AMB 15 ANYS

Des que va sorprendre el món triomfant amb tan sols 15 anys en la final dels 800 metres a Londres, la mateixa que va portar Mireia Belmonte a la plata, ha recorregut el camí a una velocitat vertiginosa per convertir-se en la primera estrella de l'escenari, entre elles les quatre medalles d'or a Barcelona 2013 i els cinc de l'estiu passat a Kazan. “Han passat moltes coses des d'aquella medalla. Em sento molt més còmoda amb la situació. Sé el que s'espera de mi i també tot el que comporta”, explica.

Notícies relacionades

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

"L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"

La pregunta que es fa tothom és què fa tan especial la filla d'un advocat milionari de Harvard, que no és especialment atlètica. “És la seva capacitat mental el que marca la diferència”, afirma el seu entrenador, Mike Gemmell. “Ho fa tot amb un somriure, amb entusiasme, cada dia”, explica. “És una nedadora excepcional, de les que surten una cada molt temps, però hi ha un esforça al darrere i, en el seu cas, sessions de preparació amb els nois, amb càrregues de treball en alguns moments molt semblants”, revela Fred Vergnoux, l'entrenador de Mireia Belmonte.

“No sé què em fa tan especial”, va dir entre rialles la mateixa Ledecky, abans d'iniciar la seva participació en la cita de Rio. “Només treballo intensament per donar el millor de mi en cada moment. Crec que estic molt ben dirigida i que sempre m'he marcat objectius molt alts. No he pensat mai en una altra coses que no sigui l'or”. La resta sembla qüestió de genètica i competitivitat.