Messi salva el Barça
El gol de l'astre brinda la victòria sobre un Màlaga intens i millor excepte en el remat
Per enèsima vegada, alguna menys de les 431 ocasions en què ha marcat, Messi va salvar el Barça. De nou va sortir al rescat l'heroi per evitar el tràgic destí que es dibuixava. En aquest cas, que es mereixia el Barça, que en cap moment va ser la victòria. No va contraure suficients mèrits per a emportar-se-la per joc; els va sumar a l'encertar una mica més que el Màlaga en la sort final del remat. Una diferència mínima. Encara que sigui abismal la que separa Charles de Messi.
O la que separa el Màlaga del Barça. L'onze local va saber retallar totes aquestes distàncies per lluitar de tu a tu i superar un visitant d'upa en moltes fases. No va necessitar gran cosa: ardor guerrer, entusiasme, intensitat, velocitat, i una bona preparació tàctica al desconnectar alguns dels mecanismes que té l'equip blaugrana per anar construint la seva llegenda.
EL FACTOR IMPREVISIBLE / Gracia ja havia demostrat que en sap molt de complicar la vida a Luis Enrique. L'any passat es va emportar 4 dels 6 punts en joc, i al Camp Nou només va perdre per la mínima (1-0). Com ahir. L'equilibri en el terreny de joc va saltar pels aires per la incidència del factor imprevisible. És a dir, el descomunal i incontrolable factor Messi, que tampoc va protagonitzar l'actuació de la temporada. Només s'hi va acostar. Sense girar la cara de l'enuig per la desagradable tarda que les va donar el Màlaga durant una hora i mitja.
De Messi va sortir la passada vertical que va habilitar Suárez construir el primer gol, i va ser seu el remat de cullera per batre Kameni, que va evitar un 1-3 que hauria sigut més injust instants després que Bravo tornés a neutralitzar un remat (a la primera meitat es va aliar amb el pal) i Sergi Roberto destorbés prou Charles perquè empatés. Abans ho va fer Juanpi en una cadena d'errors defensius blaugranes en la sortida de la pilota. Estudiadíssima per Gracia, l'entrenador local: tres passades ajustades de Bravo, Busquets i Mascherano van col·locar Juanpi sol davant el meta xilè, que es va lluir més amb les mans que amb els peus.
EL GEN DELS CAMPIONS / Guanyar sense merèixer-ho diuen que és una de les virtuts que adornen els campions. Potser és el gen competitiu que els socorre en els dolents dies. En tot cas, va ser el recurs al qual es va agafar el Barça per saltar per sobre d'una casella de penalitat en el tauler d'aquest mes per atendre, indemne, dos assumptes més crucials: el pas a semifinals de la Copa de dimecres i la visita de l'Atlètic al Camp Nou dissabte, on hi haurà el liderat en joc.
A Màlaga es va veure una de les pitjors versions del Barça de la temporada castigat als 40 segons amb una entrada que va rebre Vermaelen, premonitòria del que s'acostava i en contrast amb el solet ensopidor que il·luminava La Rosaleda. El Màlaga va sortir a buscar una victòria que el Barça va creure que trobaria com a resultat d'una solució inequívoca: el millor guanya,
SIS CANVIS / Els sis canvis que va introduir Luis Enrique respecte a San Mamés van desnaturalitzar l'equip. Sobretot, perquè cinc d'ells van incidir en els primers noms que es reciten de l'alineació. La defensa canviada del tot va patir horrors per l'escassa personalitat dels seus components i la falta d'ajuda de les altres dues línies. Els davanters es van dedicar a fer la becaina després de celebrar la seva triomfal entrada al camp, als 63 segons, i el centre del camp es va veure encaixonat en una franja on saltaven espurnes. Fins i tot Busquets es va encomanar del marasme general, impensable excepte quan apareixen Gracia i el seu Màlaga, frescos pel descans coper després d'haver sigut eliminats pel Mirandés.
Notícies relacionadesPeu fort, pressió alta i intensitat van ser les armes amb què el Màlaga va voler amargar el Barça. Res que no tingui qualsevol equip del món. Només fa falta aplicar-ho en grau màxim. Fins i tot amb una dosi d'intimidació afegida i algun braç deixat anar, per part andalusa. Els que ho van passar pitjor, paradoxalment, van ser els defenses del Barça: a les dificultats que va oposar el Màlaga en la seva pressió s'hi afegien les dels seus propis companys, que no s'oferien per rebre la pilota, així que el Barça no va jugar, es va limitar a deixar-se portar per on el conduís el Màlaga. Va ser tan evident la submissió a la voluntat blanc-i-blava, que cap blaugrana va negar l'evidència després de passar per la dutxa.
La patètica primera meitat era fàcilment corregible. Més enllà de treure el pobre Vermaelen. L'encert havia sigut mínim, fugaç, es va repetir. Ens Messi i Bravo van sostenir la bastida entre les àrees, a l'espera que els altres s'hi anessin sumant i entre tots fessin pinya. Atenció en el joc i orgull per no deixar-se avassallar, cap culer demanava res més després que l'heroi hagués recuperat el tresor de l'avantatge.
