Valentí Huch, el més gran

El 27 de setembre de 1938, a les 14.30 hores, el IV Batalló del cos d'infanteria de l'Exèrcit Popular va patir un bombardeig a la serra de Cavalls, al front l'Ebre, durant la més crua ofensiva de la guerra civil. Uns 80 integrants d'aquell batalló no van sobreviure per explicar-ho. Sí que ho va fer Valentí Huch Moré, que llavors tenia 18 anys i que ara n'acaba de complir 96 amb una memòria prodigiosa i unes facultats fora del que és comú. Conserva metralla d'aquell atac en un peu, al turmell dret i a la base del pulmó esquerre, però és capaç de relatar durant hores tots els episodis que va viure abans i després d'aquell bombardeig.

Valentí Huch havia sigut mobilitzat el 12 de març de 1938 i va passar a formar part de l'anomenada Quinta del Biberó. Va ser enviat directament a Isona, al front de Lleida. La seva guerra va durar teòricament poc, però les seqüeles, molt temps. Quan va tornar a Barcelona va ser fet presoner pels Nacionals, va ser en dos camps de concentració, va viure mil peripècies i, en definitiva, el seu servei militar li va durar set anys, des del 1938 fins al 1945, quan va ser llicenciat i va poder deixar enrere la pitjor de les moltíssimes experiències que ha viscut al llarg de la seva extensa vida.

Ambició de guanyar

«La guerra és una autèntica salvatjada i un crim que només en beneficia uns quants entre els vencedors i elimina la major part de la joventut, que és el futur del país», assegura Valentí des de la talaia dels seus esplendorosos 96 anys. A més de la família i la feina, fins que es va jubilar ja fa ¡34 anys!, l'altre motor de la seva vida ha sigut l'esport. Va néixer a Sant Joan de les Abadesses, però als cinc anys es va traslladar a Sant Andreu amb els seus pares i quatre germans. Cada dia corria 20 quilòmetres per anar i tornar de l'escola dos cops, i va practicar gimnàstica sueca, lluita lliure, boxa, i després, explica, «vaig muntar molt a cavall a les casernes i també vaig patinar en pista, a l'Apolo». Amb la mort del seu pare, es va veure obligat a agafar una bicicleta feixuga per ajudar la família. «Amb 16 anys anava cada setmana a Vic a buscar 20 quilos de patates que em carregava a l'esquena i tornava a Barcelona», recorda Valentí, que va començar a tenir rellevància pública en l'esport a partir de la seva jubilació a la Seat, el 1982, com a mestre de taller. Amb prou feines uns dies després es va inscriure en la seva primera Cursa d'El Corte Inglés (que va córrer en 57.08 minuts, tercer de la seva categoria) i va rescatar la seva passió per córrer i per començar a col·leccionar les medalles i trofeus de tot tipus que omplen casa seva, al carrer de la Mecànica de la Zona Franca.

«Això de participar per participar jo no ho entenc. No m'agrada anar a les carreres per fer nombre. Jo vull guanyar», afirma, envoltat de les sis medalles que ha guanyat en Mundials de veterans, quatre en Europeus, 48 en campionats d'Espanya i més de 150 en campionats de Catalunya. Aquest dilluns rebrà el premi a l'esperit esportiu a la Festa de l'Esport Català, un nou incentiu per a l'atleta més gran de tots. És el federat de més edat a Espanya i, quan va competir el 2015 passat al Mundial de Lió,només cinc supervivents hi van assistir en la categoria M95 (homes de més de 95 anys). «N'hi havia un de 98 anys», recorda Valentí Huch, que es va emportar medalles en totes les proves: or en martell pesat (5,85 metres), plata en longitud (1,27) i triple (3,27) i bronze en pes de 3 quilos (4,41) i disc d'un quilo (11,34). Més rècords a afegir a la vintena d'Espanya que atresora al seu cos dret i i privilegiat, supervivent de la metralla enemiga.

Menja de tot

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

El Valentí viu sol des que va morir la seva dona, la Conchita, fa sis anys, condueix el seu petit Citroën i cada matí, de dilluns a divendres, va a les pistes Joan Serrahima de Montjüic per entrenar-se un parell d'hores. «Vull competir fins als 120 anys -diu amb certa, només certa, ironia- . Ho seguiré fent per mi, però també per vosaltres, perquè mentre us segueixi veient és que estic viu». No li agrada fer plans a llarg termini, però té un calendari carregat per a aquest 2016, amb proves a Sabadell, Antequera (Màlaga) i l'Europeu d'Ancona (Itàlia).

«Menjo absolutament de tot, però poca verdura i mai colifor bullida, bec una mica de vi o cervesa de vegades i no tinc colesterol, tot i que prenc pastilles per a l'àcid úric. I l'únic consell que puc donar és que el millor no és una vida regalada: ¡ens hem d'espavilar!».