Carolina fa història amb el doblet mundial

Toñi Martín, la mare de Carolina Marín Martín (Huelva, 1993), nova bicampiona del món de bàdminton, tindrà feina aquesta setmana. La mare de la campiona s'encarrega d'emmarcar totes les medalles de la filla, que adornen casa seva, a Huelva. Toñi també guarda tots els retalls de diaris on surt l'estrella indiscutible de l'esport espanyol del cap de setmana. A l'habitació, la noia hi té la raqueta amb què es va endur el primer campionat d'Espanya, als 12 anys. Per la resta del domicili es distribueixen els metalls que certifiquen l'èxit de la guerrera de Huelva, que ahir va obtenir l'or en el campionat mundial de Jakarta contra l'índia Saina Nehwal (21-16, 21-19), una gesta més d'una esportista exemplar.

Han passat 15 anys des del primer contacte amb una disciplina que no acostuma a tenir gran reconeixement als mitjans. Amb 8 anys va anar amb la seva amiga Laura Sánchez al pavelló de la seva ciutat a veure un «esport estrany». Aviat s'hi va enganxar. Va deixar el flamenc, la seva altra gran passió, per dedicar-se en cos i ànima al bàdminton. Filla única i amb pares separats, va marxar a Madrid amb Fernando Rivas, l'entrenador de la seva vida, per millorar la tècnica i el rendiment.

La progressió de Carolina ha sigut totalment espectacular. El 2012 va perdre en la primera ronda dels Jocs Olímpics de Londres contra Li Xuerui, la número 1. Aleshores ja havia sigut campiona d'Europa sub-19, però el millor estava per venir. El 2013 va ser campiona d'Europa i l'any passat va obtenir el seu primer or mundial, precisament davant la xinesa que la va derrotar el 2012.

Com les serps

Aquell títol mundial el va aconseguir com a número 10 del món. Ahir, ja instal·lada a dalt de tot, va revalidar la corona contra Nehwal, bronze en els anteriors Jocs i número 2. L'índia apareixerà al capdavant del rànquing en la pròxima actualització, ja que defensava menys punts que Carolina (va caure en quarts el 2014), però tot el planeta sap qui és la millor: la genial guerrera de Huelva.

«Si no crides no ets ningú contra les xineses. S'ha de ser com les serps, clavar la dent i no rendir-se mai», va explicar la jugadora de Huelva a aquest diari després del primer títol mundial. Aquesta filosofia del màxim esforç l'ha dut al cim, sobreposant-se a tot. A lesions, a problemes de patrocini, a conflictes amb la federació... «Puc perquè penso que puc», repeteix una vegada i una altra. Perquè Carolina, sempre amb el seu collaret de la Verge del Rocío, no es rendeix mai. «El títol és la recompensa a tot el sacrifici que hi ha darrere del meu treball. No tinc límit, lluitaré per tot», va dir després de la final.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

L'andalusa va protagonitzar un torneig de menys a més, superant totes les barreres. Va arribar justa de forma, però va tornar a exhibir el seu impressionant caràcter, aquella força que tant recorda Rafa Nadal, el seu gran ídol. «Feia dos mesos que no competia per una lesió al peu i no estava segura de venir. Però ho vaig superar tot parlant amb el psicòleg». L'home és Pablo del Río, la mà dreta de Carolina, per a qui és fonamental l'efecte alliberador del divan.

Després de convertir-se en la primera europea a obtenir un doblet mundial (les tres anteriors eren xineses), Carolina apunta a Rio de Janeiro. Només li falta una medalla olímpica. Ara s'agafarà unes vacances a Eivissa i llegirà totes les felicitacions. «De moment és impossible, tinc el mòbil col·lapsat». De Pau Gasol a Nadal, passant per Rudy, Iker Casillas, el patinador Javier Fernández o Conchita Martínez van elogiar una campiona històrica.