Una final per disfrutar

Orfes de bàsquet masculí d'elit des de fa set anys -aquesta mateixa setmana en fa vuit que l'Akasvayu va guanyar la FIBA Cup amb un equip de somni, irrepetible: Marc Gasol, Víctor Sada, San Emeterio, Middleton, Salenga, Germán Gabriel-, Girona ha tornat a la primera línia de l'aparador gràcies a l'Spar Ci-tylift Uni Girona, que està a només dues victòries d'un títol majúscul: el de la Lliga femenina. La final del play-off s'inicia avui dissabte a Salamanca davant el Perfumerías Avenida (19.30 h), que té el factor pista a favor per la seva condició de primer classificat de la lliga regular. El segon assalt es traslladarà per Sant Jordi a Fontajau (l'entrada serà gratuïta, i que ningú descarti un ple a vessar), on ja pot sortir el campió. I si s'ha de tornar a Sa-lamanca, el desempat serà el dissabte 25.

El que ha fet l'Uni Girona ha sigut una feina de formiga. Sense pressa, sense pausa. Fa 10 anys el club es gestava. I el curs 2008-09 va pujar a l'elit, on s'ha mantingut les sis últimes temporades. Sempre amb nota dins de la pista (mai més avall del cinquè lloc) i també fora, equip i club, fins a coronar-se aquesta temporada amb la matrícula d'honor. Futbolitzant la seva explosió, seria el Llagostera del bàsquet.

Ningú discuteix que el Perfumerías Avenida, que disputarà la seva desena final consecutiva, és el favorit (14 títols en 10 anys: una Eurolliga, tres lligues, quatre copes, cinc Supercopes d'Espanya i una Supercopa d'Europa), però l'Spar Citylift l'ha guanyat en els dos partits de Lliga amb una autoritat indiscutible (56-64 a Salamanca i 75-53 a Fontajau). El xaiet és la bèstia negra.

«No ens hem de posar pressió. No hem de guanyar la Lliga, sinó que la podem guanyar». Són paraules de Noemí Jordana, la directora d'una orquestra que fa música celestial i que intenta traspassar les urgències al rival en una final en què els petits detalls seran transcendents. «Les dues victòries davant el Perfumerías no serveixen de res», afegeix Brittany Chambers, molt convençuda que seria un error viure dels triomfs aconseguits a l'octubre i gener davant les salmantines. Menció a part per a la MVP Ify Ibekwe, que anota, reboteja i fa moltes més coses, totes bé. «Som més fortes en l'aspecte mental que fa cinc mesos».

La seguretat del tècnic

La seguretat del tècnicQueda l'entrenador, Roberto Íñiguez. El seu balanç és immaculat: 40 victòries, zero derrotes. Amb el Ros Casares (30-0) i amb l'Spar Citylift (10-0). El tècnic, pare del futbolista del Girona cedit pel Vila-real Pablo Íñiguez, va aterrar per sorpresa al febrer a Fontajau.

Notícies relacionades

Ter Stegen es nega a firmar l’informe mèdic de la seva lesió i agreuja el seu pols amb el Barça

Aquest Barça crema

Ningú esperava la dimissió del seu antecessor, Ramon Jordana, quan l'equip es mantenia a la zona de privilegi, però la plantilla havia desconnectat del tècnic. «M'agradaria que el meu equip disfrutés més que el Salamanca la final. Seria un molt bon senyal i equilibraria la falta d'experiència. Ara hem de mirar de disfrutar, que no vol dir no competir. Fer-nos l'ullet, amb un somriure a la cara», apunta Roberto Íñiguez.

«Per més que diguin i per molta pressió que es treguin, el Salamanca és el favorit. Per a nosaltres és la primera final i la jugarem per guanyar. Anem a Salamanca a guanyar i no a veure què passa», afegeix el tècnic. «Ara tenim molta química i una gran confiança». Aquesta última frase d'Ibekwe ja denota que la regeneració anímica al vestidor ha sigut total.