Les noves 'guerreres'

Els que viuen al carrer de Dolores Ibárruri no deixen mai de lluitar. Els que s'entrenen a tocar de la matinada i són al camp fins a dos quarts de dotze de la nit no abaixen mai els braços. Els que fan 180 quilòmetres diaris (tres noies van i vénen de Tarragona cada dia) per viure l'excel·lència i compartir el bon futbol del seu equip no es mereixen perdre la categoria per falta de pagament. Qui renuncia a tots els diners que guanya per mirar d'impulsar el futur del seu club hauria de comptar amb l'ajuda dels que més tenen per mantenir-se drets.

Ja hem sentit a parlar de les guerreres del bàsquet, també de les de l'handbol, el waterpolo, la sincro i ben aviat, de seguida, perquè ja són al Mundial, sentirem a parlar de les guerreres del futbol. I a aquesta explosió, ja palpable, hi han contribuït, sí, grans clubs com el Barça i l'Espanyol, però també, d'una forma admirable, el modest Sant Ga-briel de Sant Adrià de Besòs, el tercer equip català en la gran Lliga i l'únic d'espanyol amb nou equips de planter i una escola de futbol femení (¡ni el Barça en té escola!) on nenes de cinc anys ja tracten de tu a tu  els integrants de les seccions masculines.

Fins no fa gens, aquest modèlic club, qualificat l'altra nit com «un bé de Déu» per Pere Escobar, entre altres raons perquè és més que un club («som una gran família», diu Gori Peralta, el gran aconseguidor de l'entitat), comptava amb la despresa ajuda de Joan Llandrich, un empresari que ha enterrat milers i milers d'euros en les seves guerreres però a qui la crisi i, sobretot, més d'un milió d'euros d'impagaments, li impedeixen continuar ajudant. «Llandrich ha sigut i és l'ànima d'aquest club, tot l'hi devem a ell», comentava el jove míster Antonio Camacho ahir, ja entrada la matinada i després de l'entrenament. «És més, estic convençut que si algun dia tots els que li deuen diners li paguen, Llandrich posarà aquest milió en el club. És impressionant».

Un club integrador

Mentrestant, el Sant Gabriel, que té la salvació a les mans, intenta no baixar o desaparèixer per falta de diners. I, mentrestant, les noies renuncien a totes les ajudes i tots busquen amics, col·legues, petits patrocinadors o empresaris despresos («amb aquell escudet de TV-3 que porten els grans, ja ens conformaríem», diu Peralta) per cobrir els 40.000 euros que els falten per aconseguir tancar la temporada. «Jo no sóc de Sant Adrià, com molts dels pares de les nenes i joves que juguen al Sant Gabriel, però som uns enamorats d'aquesta entitat», comenta Lluís Boada, pare d'una de les centrals del cadet. «Si algú s'hagués volgut inventar el Sant Gabriel, no ho hauria aconseguit. Això és un miracle i un bé inestimable per a aquesta zona de la ciutat tan ferida. Planejar el territori no és únicament fer carrers, construir places o fer arribar el metro. Estimar el territori és ajudar institucions integradores com és ara el Sant Gabriel. Qui analitzi aquesta institució com un simple club de futbol no en té ni idea del que fa. Ni de la vida», afegeix Boada.

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

«Som el Vila-real del futbol femení», segueix explicant Cama-cho, ja entrada la matinada de divendres. El tècnic recorda que, per primera vegada des del 2007, «el 69% de les medalles en grans esdeveniments esportius porten nom de dona, cosa que significa que l'auge de les fèmines és una realitat i aquestes guerreres, que són boníssimes, es mereixen sens dubte el suport de tothom».

«Sé -explica la capitana Eva Llamas- que molta gent dirà: 'Doncs si no es poden costejar un equip a la Lliga gran, que no l'hi tinguin'. Però és que aquest equip és el somni, la meta, la il·lusió de totes les nenes que juguen en aquest club. Si algú els vol treure aquesta il·lusió, que els la prengui. Nosaltres no ho pensem fer, per això lluitem per sobreviure». Llamas abandona el camp del Sant Gabriel conversant amb Paola Soldevila i Marta Turmo «dues autèntiques cracs mundials», components de la selecció subcampiona d'Europa sub-19. El que dèiem: les guerreres que vénen.