«Sóc alumne de Cruyff»

No va trigar ni un minut a donar instruccions a un grup de nens i nenes entusiasmats que corrien feliços en una calorosa tarda de tardor (gairebé 30 graus) sobre la nova gespa artificial del Cruyff Court Xavi Hernández. Xavi va arribar a la banda -no hi havia banqueta- i feia broma amb els seus amics. «Debuto com a entrenador i a casa, a casa meva, a Terrassa. Els he dit una cosa molt senzilla: ¡'a l'atac!' Aquí, a Can Tusell hi venia a jugar jo de petit quan no estava a la plaça del Progrés», va recordar ahir el capità blaugrana viatjant emocionat en el temps, redescobrint amb la pilota la seva infància. Es va recolzar a la barana esperant l'arribada del mestre. Cruyff va trigar a posar-se a la dreta de Xavi.

«He trigat tres minuts perquè ningú volia posar-se de porter. Ho has vist, ¿oi? Tots volen jugar amb la pilota, com tu quan eres petit», li va xiuxiuejar el mestre al deixeble al barri egarenc de Can Tusell, un lloc de coexistència multiètnica on habiten infants i adolescents «en risc». Una pista de mides cruyffistes -d'ample té 28 metres, 2 per 14, el número fetitxe de Johan, i de llarg, 3 per 14, o sigui 42- amb un cartell rotund en un córner. Són, és clar, les «14 regles de Johan Cruyff», que van des de l'«esperit d'equip», la primera, fins a «aprendre cada dia alguna cosa nova». I entremig missatges que busquen «la creativitat, la bellesa de l'esport», estimulant «la iniciativa, atrevint-se sempre a fer coses noves» amb «personalitat per ser sempre tu mateix».

El passat i el futur

Notícies relacionades

Ayuso pressiona Del Toro en la contrarellotge del Giro

L’Europa League transforma La Catedral

I ja hi eren tots dos, com si fossin amics de tota la vida, a la banda, vestits amb un polo blau, amb el logotip taronja, és clar, de la Fundació de Johan Cruyff, veient jugar aquell grup de nens. El Johan i el Xavi. El passat. El futur. El mestre, l'alumne. La filosofia del Barça més gran de tota la història reunida en un anònim camp de Terrassa, lluny dels focus, disfrutant de la pilota, el Sant Grial del canvi més gran que s'ha vist mai en aquest club des de la seva fundació el 1899. «Jo vaig tenir sort que arribés ell al Barça», va rememorar el capità, convençut que sense Cruyff la seva figura, diminuta, sense físic, sense múscul, hauria quedat superada pel futbol directe i vertical que es portava llavors. «Sóc alumne de l'escola del Barça, sóc alumne de Cruyff», va proclamar Xavi. «I estic orgullós de ser alumne del Barça i de Johan», va dir el jugador promocionat per Van Gaal al Camp Nou, refinat per Rijkaard, traslladat a un esglaó d'impacte brutal amb Guardiola, mirat amb mala cara per Martino i a qui Luis Enrique ha de dosificar en els seus anys finals.

«He debutat com a entrenador i he perdut amb el Johan, estic cabrejat», va dir el centrecampista amb més influència en el joc del Barça. I d'Espanya. El futbolista amb més títols. Amb més partits. Amb més llegenda. Xavi, o la pilota com a discurs. I quan va haver de parlar, va parlar. «El que ha dit Iker és correcte. Va ser una conversa tensa. Però tensa pel bé del futbol espanyol. Allà també hi era Vicente», va dir en al·lusió a Del Bosque, «i Puyol. No hi ha cap problema amb Iker». Cruyff, al seu costat, va rescatar el seu debut al Barça quan li van preguntar per Luis Suárez. «Jo també vaig començar a l'octubre i no em va anar gens malament. Així ha tingut temps d'adaptar-se a tot», va apuntar sobre la seva estrena el 28 d'octubre de 1973 contra el Granada al Camp Nou amb un rotund 4-0 i dos gols del Profeta. El mestre de Guardiola. I de Xavi.