Alberto Naval: «Havia d'acabar la marató fos com fos»

El cronòmetre assenyalava 6 hores i 31 minuts des de l'inici de la carrera. La comitiva de cotxes que acompanya els corredors més endarrerits ja havia creuat la meta quan, de lluny, avançava coixejant Alberto Naval, el jove canari de 31 anys que va arribar en última posició a la marató de Barcelona. Va acabar tan tard que el control de carrera no va poder registrar la seva marca. Les rampes amb prou feines li permetien mantenir-se dret.

-¿Què ha passat a la carrera perquè arribés tan tard?

-Anava a bon ritme, aguantant bastant bé, fins que al quilòmetre 27, a la Diagonal, les cames m'han dit prou i he començat a enrampar-me per tot arreu. A partit de llavors he hagut d'anar caminant. No estic ni cansat.

 

-¿I no s'ha plantejat retirar-se, patint tant?

-I ara. Havia d'acabar fos com fos, ha sigut una qüestió d'amor propi. He vingut des de Tenerife per córrer per primera vegada una marató i l'havia d'acabar tant sí com no.

Notícies relacionades

BCN viu una festa de la marató excepcional

Córrer, arribar... i plorar

-¿S'ha quedat amb ganes de repetir?

-Sí, però m'he de preparar millor. No he pogut entrenar-me les últimes setmanes. Ara vull una cerveseta i descansar. Volia anar al Camp Nou, però no tinc forces.