Mireia Belmonte: "La millor Mireia encara ha d'arribar"

Des del Pont del Petroli la vista inclou des de Barcelona i Sant Adrià fins a Tiana, els límits de la Badalona natal que van marcar els primers anys de Mireia Belmonte. Des de l'entrada del Pont, el lloc de la cita d'aquesta entrevista, també s'entreveu el complex municipal de les piscines que porten el seu nom. Avui aquestes divisòries naturals que van configurar el petit món dels seus inicis han saltat pels aires, dinamitades per la imparable projecció d'aquesta jove campiona de 23 anys. No hi ha fronteres al planeta per a Mireia Belmonte, la millor esportista espanyola de l'any 2013, sense discussió, la millor nedadora espanyola de tots els temps.

-No sé si somiava que fos així quan començava, però el que ha aconseguit es deu aproximar bastant al millor somni.

-El somni sempre ha sigut una medalla d'or olímpica. Però tot el que vingui és important perquè al capdavall t'ho guanyes tu. És el teu sacrifici i el teu esforç, ningú et regala res. Però aquest any ha estat millor del que esperava. Molt bo.

-¿Què hi ha darrere de les tres medalles del Mundial, de les quatre medalles de l'Europeu i de les 25 de la Copa del Món aconseguides el 2013?

-Primer, la implicació de molta gent: de la meva família, del meu entrenador, la meva pròpia i de tot l'equip tècnic. I també hi ha molta il·lusió i molta feina, esforç i sacrifici.

-Recordo als seus inicis una sessió de fotos amb Ricky Rubio per a EL PERIÓDICO. Ja se'ls intuïa un gran futur per endavant. ¿Què pensa ara quan dirigeix la vista enrere?

-Sí, recordo aquelles fotos. Eren poc abans dels meus primers Jocs Olímpics, el 2008. Els recordo amb un afecte especial i en tinc més imatges que dels del 2012, perquè a Londres no vaig tenir temps de viure res. Estava tot el dia competint, encara que lògicament el record de dues medalles olímpiques és molt especial. Però d'aquells inicis a ara no ha canviat res. Segueixo amb les mateixes ganes i il·lusió per competir de llavors.

-¿Té la sensació que tot va molt ràpid en la seva carrera?

-No, crec que tot va bé. Cada cosa està arribant en el seu moment. Ho estic disfrutant.

-Quan començava, eren els noms d'Alonso, Nadal i Gasol els que copaven la figura d'esportista de l'any. ¿Què sent  ara que és vostè qui disfruta d'aquesta posició?

-Són tres esportistes als quals encara veig a un altre nivell. Juguen en una altra lliga. Nadal, per exemple, és per a mi el millor esportista de la història. No crec que estigui a la seva altura ni pels anys que porten a dalt ni pel que fan, però crec que l'esport femení a poc a poc està aconseguint situar-se en les primeres posicions, especialment aquests últims anys.

-Per títols ja és la millor nedadora espanyola de la història.

-No sé si m'ho mereixo, però crec que encara no és el moment. Em queden moltes coses per fer. Suposo que això m'agradaria que m'ho diguessin quan ja estigui retirada.

-L'any 2013 el va començar malament i ha aconseguit acabar-lo a dalt de tot.

-Sí, els primers mesos de l'any van ser durs. I també avorrits, perquè m'entrenava sense objectius, sense saber si tindria la possibilitat de competir o no. Ho vaig passar molt malament. Però gràcies a la UCAM això és passat. Em van estar recolzant des del primer moment, oferint-me una llicència i donant-me totes les facilitats per competir, així que no puc estar més agraïda.

-Vostè va comentar que havia arribat a plantejar-se fins i tot la retirada.

-El tema és que ho vaig fer molt bé als Jocs Olímpics i, després d'això, que no em renovessin el contracte em descol·locava del tot. Pensava: '¿Què més he de fer perquè em renovin?'. No tenia suport de gairebé ningú. Vaig estar gairebé dos mesos sense entrenar-me. Jo no ho volia deixar, però a vegades les circums-

tàncies t'obliguen. Estava en un carreró sense sortida. Per sort, això ja va passar i ara estic contenta amb els resultats, que és el que de veritat importa.

-A Londres va obtenir dues medalles olímpiques, però aquest 2013 ha brillat al Mundial, a l'Europeu i a la Copa del Món. ¿És el millor any de la seva carrera?

-Cada competició i cada medalla té el seu moment. Podria dir que el 2012 va ser millor perquè les medalles olímpiques són les que tenen més repercussió mediàtica i són les més importants, però també ho són les del Mundial o les dues medalles a la Copa del Món amb rècord del món. Així que se'm fa molt difícil escollir.

-I a nivell personal, ¿està en el seu millor moment?

-Jo crec que estic en un bon moment, però també que puc donar molt més de mi. Hi ha moltes coses a millorar, ja sigui tècnicament o físicament. La millor Mireia encara ha de venir, encara que sembli difícil de creure. Jo crec que està per venir. Encara tinc molt de marge.

-¿Nota ara el respecte dels altres quan es tira a l'aigua?

-Bé, veig que ara les rivals estan una mica més pendents de mi. Em miren més. Però entre nosaltres sempre hi ha hagut respecte.

-El seu gran any li ha valgut per formar part de l'equip europeu que competia contra el dels EUA a Duel in the pool, una competició a l'estil de la Ryder ¿Què ha suposat per a vostè?

-No havia estat mai en una competició així. Em sentia molt contenta i orgullosa de representar Espanya i Europa, però a la vegada rara per formar equip amb algunes de les meves rivals durant l'any. Se'm feia bastant estrany. Al final ho vaig disfrutar molt perquè vaig guanyar les meves quatre proves, vam arribar empatats a l'última prova i al final es va decidir tot per dues centèsimes.

-Tant vostè com el seu tècnic no paren de buscar nous reptes en la seva carrera. En aquest sentit, ¿com valora l'experiència de competir en les vuit proves de la Copa del Món?

-Al principi, en les primeres etapes estava una mica insegura. Suposava allargar la temporada i em va costar. A més, feia un any que no competia en piscina de 25 metres, així que es feia una mica rar. Però, al final, ho he disfrutat molt. És una mica cansat, perquè són molts viatges i poc temps per descansar, però és una experiència molt bona. L'any que ve intentarem repetir-la si aconseguim el finançament, perquè hi ha moltes despeses: viatges llargs, hotels...

–Alguns dels millors tècnics, com Jordi Murio, Carles Subirana i Michael Pippen, l'han entrenat. ¿Quin ha sigut el mèrit de Fred Vergnoux per treure el millor de vostè?

–Cada entrenador m'ha ajudat a treure coses bones. He après de tots i els agraeixo el temps que m'han dedicat. Amb Fred vaig començar a fer una cosa totalment diferent del que feia. Molt més treball al gimnàs i a l'aigua. Però a part, va ser el que em va fer creure més en mi mateixa. Preparava entrenaments que jo pensava que no podia fer. I quan ho aconseguia, pensava: 'Si he fet això, ¿per què no puc fer coses més importants?'. Va ser un canvi de xip. 

–¿Quan va arribar aquest canvi?

–Fred va començar el setembre del 2010 amb nosaltres i els primers entrenaments ja van ser diferents. Després va arribar el Mundial de Dubai [va guanyar tres ors i una plata]. Vaig guanyar dues proves en un marge de 40 minuts. Em vaig descobrir a mi mateixa i vaig pensar: 'Puc superar-me més del que pensava'.

–¿Els quatre ors de l'Europeu són la guinda a un any rodó?

–L'Europeu va ser molt especial. L'any passat no vaig competir i volia tornar a guanyar i deixar clar que segueixo aquí, que no me n'he anat. En la primera prova, el 200 estils, em vaig quedar a una centèsima del podi. A penes tenia 20 minuts per a la següent, el 200 papallona. Llavors li vaig dir a Fred: 'Ara és la meva'. Em vaig tirar convençuda que ningú em seguiria. A sac. Sóc competitiva, Molt. Quan m'enfado, em surt la ràbia de dins i competeixo molt bé. Vaig guanyar amb rècord d'Europa. I li vaig deixar anar: '¿Veus com podia fer-ho?'.

Notícies relacionades

Mireia Belmonte: "No t'has de posar límits per mantenir la il·lusió"

María Torres, karateka: "A casa estiro més la corda que al tatami"

–¿Cap on enfoca ara la preparació?

–El 2014 es disputa l'Europeu en piscina de 50 de Berlín. Potser no és un any tan important a nivell de competicions, però mentre els altres es relaxen, jo penso el contrari. És quan més s'ha de treballar. El 2015 vindrà el Mundial de Kazan, però l'objectiu principal és Rio. Encara que no ho sembli, al gener quedarà un any i mig per als Jocs.