Mireia Belmonte: "No t'has de posar límits per mantenir la il·lusió"

-Deia Jennifer Pareja que va abandonar la natació i es va passar al waterpolo, perquè preferia compartir alegries i patiment amb un equip que passar el tràngol sola.  ¿Vostè també  té la sensació a vegades de trobar-se sola?

-La natació és un esport solitari. Són moltes hores mirant una ratlla de la paret. No pots fer gaire cosa més. No és un esport gaire amè. Però si tens un bon grup d'entrenament, és com un esport col·lectiu al capdavall. Al final et tires a l'aigua sol, però tot el treball el fas en equip. I tampoc sé si estic preparada per a un esport d'equip, perquè a mi m'agrada molt dependre de mi. Si faig una bona marca és perquè ho he fet bé; si no, és perquè aquest dia no he estat inspirada.

-¿Què li troba a aquest esport?

-És la meva manera de viure, des dels quatre anys no he fet res més. Sóc jo mateixa a l'aigua. M'evadeixo dels problemes que pugui tenir fora.

I intento donar el millor de mi. Crec que és una manera de superar-se dia a dia com a persona. Quan rebaixo la meva marca, em sento millor per superar-me a mi mateixa. A l'aigua, he trobat el meu lloc.

-Al Mundial de Barcelona hi va haver grades plenes i gent corejant el seu nom. ¿Què va sentir?

-Aquestes són les coses que donen sentit a tantes hores d'entrenament. No m'esperava que el Sant Jordi es pogués omplir perquè la natació no és un esport que mogui masses. Quan recordo la gent corejar el meu nom, se'm posa la pell de gallina. Em vaig sentir com si fos una estrella del rock. Va ser impressionant. Així que si volen fer un Mundial cada any a casa, estaré encantada.

-Tothom pensa que la natació és una inversió d'hores i hores a l'aigua, però ¿quant hi ha de motivació i de desafiament?

-Has de tenir il·lusió en qualsevol cosa que facis. La gent em diuen que estic boja quan els explico totes les hores d'entrenament i els quilòmetres que faig al dia. Però és el que m'agrada. Si tinc la il·lusió i les ganes, ¿perquè no ho haig de fer? El que tinc clar és que entrenar-se per entrenar-se no val la pena. Acabes per deixar-ho, sentint-te saturat de la natació.

-¿On és el seu límit?

No ho sé. Hi ha gent que em diu que, amb l'any que he tingut, no pensen que pugui arribar gaire més amunt. Jo els dic que no és així perquè crec que encara em queden moltes coses per millorar. I no t'has de posar límits, perquè si te'ls poses perds la il·lusió i les ganes que comporten els objectius. Al Mundial m'hauria anat molt malament traient proves. Si no fas proves, perds oportunitats. Si al Mundial hagués nedat el 800, el 1500 i el 200 papallona, hauria aconseguit al final una medalla, no les tres que vaig aconseguir. No t'has de treure mai oportunitats, perquè potser, al final, es converteixen en grans victòries.

Notícies relacionades

Mireia Belmonte: "La millor Mireia encara ha d'arribar"

El Barça estrenarà oficialment el Camp Nou el 10 d’agost al Gamper

-¿Què ha demanat en la carta als Reis Mags?

-Doncs que segueixi tot igual. No demano res més, és difícil demanar més. Si tot segueix igual, estaré contenta.