L'esquí espanyol, sense ni cinc

Cada vegada són menys i més mal pagats. L'esport blanc espanyol malviu a escassos dos mesos de l'inici dels Jocs Olímpics d'hivern de Sotxi. Mentre la candidatura de Barcelona-Pirineus als Jocs del 2022 flirtejava amb la possibilitat -ara rebutjada com a mínim fins al 2026- de presentar la seva candidatura, els verdaders protagonistes, els esportistes, s'han d'espavilar per arribar a final d'hivern. Busquen patrocinadors, llancen campanyes de micromecenatge, recorren als pares, treballen a hores en altres feines... Qualsevol cosa és bona per complir el somni olímpic i sufragar unes despeses que les federacions, tant l'espanyola com la catalana, no són capaces de cobrir al cent per cent. L'esport blanc espanyol està sense ni cinc i els esportistes són els primers perjudicats. I, encara pitjor, el futur també es presenta en blanc.

«Després de Carolina Ruiz només hi són elles. Si elles se'n van, no quedarà absolutament ningú. Llavors, ¿per què no potencien aquestes nenes», es queixa Kiko Boix, pintor de professió i pare de Mariona Boix, una prometedora esquiadora de 18 anys que juntament amb Núria Pau, Ona Rocamora i Laura Jardí conformen la segona línia de l'esquí femení espanyol.

Sota mínims

Fa un any i mig, totes elles formaven part de l'equip júnior auspiciat per la Federació Espanyola d'Esports d'Hivern (RFEDI). Però, des del 2010 fins al 2013, la federació ha vist reduïdes les subvencions públiques en més d'un 50% i el seu pressupost actual no arriba als dos milions d'euros. Aquesta disminució, juntament amb una discutible gestió dels recursos, ha fet que l'equip espanyol d'esquí alpí s'hagi quedat sota mínims. Només Carolina Ruiz té totes les despeses cobertes. Ferran Terra i Paul de la Cuesta completen l'equip espanyol d'elit. Al darrere, tot és desert i desolació.

L'equip B de la RFEDI va quedar desmembrat al final de la temporada passada. Xavier Salarich i Andrea Jardí no ho van aguantar més i van optar per la retirada. Pol Rocamora, ja de 22 anys, i Laura Jardí, germana de l'Andrea, es van acollir al programa ARC (Alt Rendiment Català) del Consell Català de l'Esport i la Federació Catalana d'Esports d'Hivern (FCEH), que cobreix una part de les seves despeses. I Pol Carreras va tirar pel dret i navega pel seu compte i risc a la recerca d'una plaça olímpica en la modalitat d'eslàlom, que ja té pràcticament a la mà malgrat els obstacles que ha trobat, alguns dels quals directament col·locats per la federació espanyola.

«Quan disposes de tan pocs recursos, no es pot fallar. I, sobretot, quan no s'ajuda, el mínim que es pot fer és no posar pals a les rodes», exclama Ramon Carreras, oncle del Pol i que va ser president de la federació catalana des del 1996 fins al 2011. Ramon Carreras afirma que la federació espanyola ha arribat a impedir al Pol disputar proves de gegant a la mateixa estació on acabava de córrer un eslàlom.

Pressupostos ínfims

El seu successor a la federació catalana, Òscar Cruz, admet també els problemes de recursos que han d'afrontar. La setmana passada l'assemblea va aprovar un pressupost per al 2014 d'1,4 milions d'euros, dels quals només 415.000 es poden destinar al programa ARC i a la tecnificació, que inclou el centre d'esquí alpí de Salardú (Vall d'Aran). «Si algú treu una medalla a Sotxi serà un miracle. Els països europeus amb tradició multipliquen per 50 o 60 els nostres pressupostos», assegura Cruz.

Notícies relacionades

Fumata blanca rumb al Reial Madrid: Xabi Alonso anuncia als seus jugadors que se’n va del Leverkusen

Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut

Malgrat les mancances, Catalu-nya és pràcticament l'única federació que aporta esquiadors alpins a l'equip espanyol. Només De la Cuesta i Juan del Campo són de fora, del País Basc, tot i que formats gairebé íntegrament a Catalunya. I la gran capitana, Carolina Ruiz, participarà en els seus quarts Jocs Olímpics als 32 anys. El seu relleu està, més que mai, en l'aire.

Pol Rocamora, germà de l'Ona,  és un dels esquiadors que a partir d'avui viatjaran pels països alpins d'Europa, en proves FIS i de Copa d'Europa, per aconseguir els punts que necessita per entrar als Jocs. El seu plantejament és any a any. «No puc dir on seré l'any que ve, perquè no sé si podré pagar-me les despeses. Aquesta temporada no em plantejo anar a Sotxi com una qüestió de vida o mort; el meu objectiu és, senzillament, baixar dels 18 punts FIS en gegant i dels 20 en eslàlom», explica el Pol, que sap que allà hi ha el passaport olímpic.