Devots del vent

La platja de Castelldefels és assaltada per furgonetes i estels. Els devots del vent hi han pelegrinat aquest cap de setmana per assistir a la quarta i última prova del campionat d'Europa de surf d'estel o kitesurf, esport que compta cada cop amb més adeptes. Víctor Valdés, convocat amb la selecció, serà dels pocs fanàtics d'aquest esport que es perdran la cita en què participen un centenar de riders de tot Europa.

Ramon Arnaus, un dels pioners del kitesurf a Espanya, va volar el 1998 per primera vegada per sobre de les onades impulsat pel seu estel a Sant Pere Pescador. «Els guiris del càmping m'aplaudien, era com el circ». Ara els estels han ocupat les platges, com a Tarifa, una de les meques de surf, on viu la catalana Gisela Pulido (vuit vegades campiona del món i una de les que més han ajudat a fer conèixer aquest esport) i Álex Pastor, líder del Mundial en categoria freestyle (en què els participants tenen set minuts per fer un compendi d'habilitats davant un jurat). «A Tarifa, al juliol i a l'agost, només veus estels. Hi ha dies que pots veure 1.000 estels a la platja», diu Pastor. La de Castelldefels és l'única prova de l'Europeu que ha disputat aquest malagueny, centrat en el Mundial, que s'adjudicarà si guanya una de les tres proves que queden del campionat.

Guanyar onades al windsurf

«És un esport en què no necessites gasolina, només vent i mar. És molt espectacular i es pot aprendre en només una setmana. Jo venia del windsurf i em va enganxar als 13 anys, perquè saltava més alt i m'agradaven més les sensacions que fa», explica Pastor. Són molts els que han passat del windsurf al kitesurf, com passa amb l'esquí i el surf de neu. Més enllà que hi hagi qui el consideri més divertit, el material també és més barat (l'equipació sencera -estel, arnès, barra de direcció i taula- es pot aconseguir per poc més de 1.200 euros). El kite no només ocupa cada vegada més el lloc del wind a les platges sinó que també va arribar a reemplaçar-lo en el programa olímpic, i va ser escollit per a Rio 2016 en categoria course racing (carrera), tot i que finalment el windsurf va acabar quedant-se la plaça. Els seus practicants encara tenen esperances que sigui esport d'exhibició olímpic per ajudar a popularitzar-lo.

«Ser en uns Jocs Olímpics seria una passada», assegura Rita Ar-

naus. Als seus 18 anys, en fa dos que es va enganxar al kite. «És com jo. Porta l'aigua a la sang», diu el seu pare Ramon, el pioner a qui trobàvem al principi d'aquest reportatge, que la va convèncer a ella i la seva mare (Chau Peitx, excampiona d'Espanya i de Catalunya de windsurf) perquè canviessin vela per estel. «Vaig tenir una mononucleosi que em va tenir diversos  mesos al llit. Després estava massa feble per fer windsurf i vaig començar a practicar amb el kite, que requereix menys força, i m'hi vaig enganxar», explica Rita, ahir segona en la prova femenina de freestyle. Mentre completa els seus estudis a distància, ultima el seu viatge al Carib per entrenar-s'hi durant un mes i seguir acostant-se al seu somni de ser, com Gisela Pulido, una professional d'aquest esport.

Una forma de vida

Notícies relacionades

Carolina Marín: "Vaig plorar molt quan vaig entendre que em retirava"

La nova vida d’Andreu Fontàs al Banyoles: "Podent comptar amb ell, seria estúpid no fer-ho"

«És un esport que no discrimina per edat ni tampoc per forma física», destaca David Marín. Campió de Catalunya de course racing, va veure com Augusto García, traspassada la barrera dels 50 anys, el deixava fora del podi al campionat d'Espanya. «Amb el pitjor equip de tots, ens guanya perquè és un autèntic crac i coneix el vent més bé que ningú», comenta sobre Augusto, que va arribar a ser quatre vegades campió del món.

Quan no està enfundat en el seu uniforme de mosso d'esquadra, el neoprè es converteix en la segona pell de Marín. «És una forma de vida.  Jo el primer que faig al llevar-me és consultar com està el temps i, si fa falta, me'n vaig fins al delta de l'Ebre a fer onades abans de treballar», explica aquest jove de Cambrils. La seva furgoneta és, igual que per a molts riders, la seva segona casa. En aquestes cases ambulants viatgen, mengen, dormen i somien amb els vents perfectes, que marquen fins i tot les seves vacances. Les pròximes, Marín se n'anirà a la Xina per disputar el Mundial en modalitat course racing amb la seva nòvia (conversa també a aquesta religió).