L'esprint de Martino

Amb l'aturada de les seleccions, Gerardo Martino ha tingut temps de passar uns dies a Rosario, la seva ciutat natal. Tornar al bar Peña y Manteca per sopar amb els seus vells amics de sempre, passar pel «predi de Newell's», així anomenen a l'Argentina la ciutat esportiva del club leprós, per assistir a partits de categories inferiors i desconnectar, encara que hagi estat menys d'una setmana, de l'asfixiant univers Barça en què va entrar com «un paracaigudista», aquesta és una definició seva, no fa ni tan sols dos mesos. Sense temps gairebé per recollir el paracaigudes de tantes coses que ha hagut d'anar assumint.

Tata ha tornat aquesta setmana. Ha tornat al camp de la ciutat esportiva de Sant Joan Despí, va ser dimarts, encara sense internacionals. Va tornar ahir, ja amb la plantilla gairebé al complet, després de viure també un dia inusual per a ell i, alhora, simbòlic amb la seva primera ofrena floral com a entrenador del Barça al monument a Rafael Casanovas amb motiu de la Diada de Catalunya.

En aquella ofrena també hi havia Piqué en representació de la plantilla, juntament amb el vicepresident Carles Vilarrubí, que exercia la màxima autoritat institucional del club perquè el president Sandro Rosell encara era a Suïssa en una reunió de l'associació de clubs europeus (ECA). Al matí, Tata va estar d'ofrena, i a la tarda, ja amb el xandall posat, dirigint el primer entrenament.

La Diada d'Abi

Mentrestant, a molts quilòmetres de distància, Abidal, que ahir va fer 34 anys, no oblidava ningú. Ni el Barça, ni Catalunya ni el seu amic Emili Ricart, el fisioterapeuta que el va acompanyar en la seva duríssima recuperació, a qui el club blaugrana no va renovar el seu contracte al final de la temporada passada. Va aprofitar una foto antiga (va ser feta l'octubre del 2012 quan corrien junts per les muntanyes de la Vall d'Aran), per protagonitzar la seva Diada. Ho va fer penjant al seu compte personal de Twitter aquella imatge carregada de profund simbolisme: un jugador del Barça, ja no ho és, amb l'estelada.

Notícies relacionades

Travis Scott, a la samarreta del Barça en el clàssic

Rotacions amb Ter Stegen

Amb Abidal unint-se en la distància a la Via Catalana, l'equip es concentra ara en el seu dur setembre. Amb Martino preparat per rebre el Sevilla dissabte al Camp Nou i iniciar un esprint al qual pràcticament no s'endevina final. Si de cas, al maig, quan s'acabi la temporada. Ara no hi ha treva per a Martino, pendent encara de la recuperació definitiva de Puyol. El capità corre. El capità trepitja la gespa. El capità toca la pilota. El capità persegueix derrotar, en realitat, una dolorosa història, que ja dura més de set mesos. Set mesos dels quals encara no se sap com ha patit. Puyol ja en va explicar alguna cosa, però no tot.

Però ell és allà, cada vegada més a prop dels seus companys, compartint el camp d'entrenament, tot i que encara no s'ha incorporat al grup. Tampoc ho han fet, de forma definitiva, Sergio Busquets ni Alves, que ahir van tornar, això sí, a realitzar una part de la sessió amb la resta dels seus companys. Però no tota. Han tornat, això sí, els 11 internacionals, sense cap lesió greu. La millor notícia perquè Tata comenci a córrer.