Madrid, optimista

Madrid 2020 no vol contemplar un nou fracàs. La candidatura madrilenya està més segura que mai que la seva proposta per als Jocs Olímpics és la millor amb diferència, però els seus responsables es neguen a atorgar-se la condició de favorits en el tercer intent consecutiu de la capital d'Espanya de convertir-se en ciutat olímpica, el quart en total després del que es va portar a terme amb poca convicció i menys mitjans en temps de Franco, el 1972.

Dels altres dos intents, iniciats pels alcaldes José María Álvarez del Manzano i Alberto Ruiz-Gallardón, també impulsor d'aquest tercer, en l'equip liderat per l'alcaldessa Ana Botella però presidit i dirigit per primera vegada per algú de l'esport, el president del Comitè Olímpic Espanyol (COE), Alejandro Blanco, diuen que han après dels errors del passat.

FACTOR DETERMINANT / També afirmen que estan en condicions de fer valer una valuosa herència tangible en forma del 80% de les instal·lacions ja construïdes, circumstància que ve a compensar el fet de ser molt menys potents en el pla econòmic que Tòquio i Istanbul. Un detall no tan rellevant per als 98 membres del COI que podran votar en la primera ronda, descomptats els que pertanyen als països que presenten candidatura (tres espanyols, un japonès i un turc).

La compacta, realista i ajustada candidatura madrilenya va passar el tall de maig del 2012, en què van ser eliminades Doha i Bakú, amb la millor nota de totes les aspirants. Les seves bones expectatives van ser reafirmades amb el dictamen de la comissió d'avaluació del COI, fet públic a finals de juny. A continuació, després de la defensa del projecte davant del COI a Lausana el 4 de juliol, Madrid 2020 va considerar que havia fet un pas de gegant. «Ni una pregunta sobre economia», es van congratular  els integrants de la delegació.

I era per estar-ne contents perquè és en l'apartat de finances on el projecte espanyol flaqueja més. Els dirigents de la candidatura consideren que, almenys sobre el paper, han estat capaços de convèncer a gairebé tothom que «elegir Madrid no és un risc econòmic», segons assegura el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Paraules reforçades per Mariano Rajoy: «No hi ha dubtes sobre la nostra economia».

COSA DE DOS / La delegació espanyola va sortir de Lausana amb la idea que l'elecció final serà un mà a mà entre Madrid i Tòquio, amb Istanbul desplaçada per endavant per tractar-se d'una candidatura immadura malgrat el seu innegable atractiu per la singularitat de constituir un punt de trobada entre Orient i Occident i el seu poderós múscul econòmic. Però la capital turca està frenada per les revoltes populars i manifestacions a la plaça Taksim del maig i el juny passats. A més a més, el país fa frontera amb Síria, cosa poc recomanable en aquests moments.

Amb el finançament resolt a través del compromís per cobrir els prop de 1.700 milions que queden per invertir fins al 2020 a parts iguals entre Govern, Comunitat i Ajuntament, Blanco no deixa de celebrar els senyals positius que emet l'economia espanyola. «Els últims indicadors són positius. Parlem de xifres de l'atur que milloren, d'un turisme en creixement constant, de la prima de risc més baixa dels últims anys», ha reiterat Blanco a Buenos Aires, i afegeix: «La nostra opció és la millor».

EL PROBLEMA DEL DOPATGE / Blanco també considera que l'altre gran dèficit en els intents anteriors, la política antidopatge, hagi quedat solucionat amb la nova legislació adaptada a les normes de l'Agència Mundial Antidopatge (AMA). Malgrat tot, no ha deixat d'admetre que l'Operació Port i la seva resolució han constituït un autèntic maldecap. En qualsevol cas, un problema menor en comparació amb el que ha assaltat a la candidatura de Tòquio amb la detecció de noves fugues radioactives a la central de Fukushima.

A Madrid ara tan sols li falta comprovar si el seu missatge ha calat prou i ha convençut la majoria dels membres del COI de la idoneïtat de la seva proposta. Chicago, la favorita fa quatre anys a Copenhaguen, no va passar ni de la primera votació, malgrat que comptava amb el suport in situ del president Barak Obama.

Notícies relacionades

El macrofestival d'escalada Climbing Madrid celebra l'esperit de superació

L’Olympiacos arrasa per forçar el cinquè partit al Palau

L'elecció de Londres a Singapur, el 2005, on Madrid va caure en la penúltima votació, es va atribuir a la labor del lobby que va portar a terme l'equip dirigit per Sebastian Coe. Aquesta ha estat una altra de les tradicionals carències de la candidatura madrilenya, que en aquesta ocasió s'ha intentat solucionar amb la frenètica activitat des de dins del COI per part dels tres membres espanyols de l'organisme: Marisol Casado, Juan Antonio Samaranch i José Perurena.

La idea dels Jocs com un ressort que ajudi a sortir de la crisi és una possibilitat que també plana en l'ideari de l'alcaldessa Botella. Això sí, de cost «barat». Els esportistes, per la seva part, els veuen com l'única manera d'evitar que l'esport espanyol pateixi un enfonsament de resultats i torni al nivell de fa dècades, desfent el terreny que s'havia conquistat des dels Jocs de Barcelona del 92.