'Wingfly', un esport extrem que causa una vintena de morts a l'any

El'wingfly',un esport d'alt risc que consisteix a planar sobre el perfil d'una muntanya a més de160 quilòmetres per hora amb un vestit que incorpora membranes a manera d'ales, ha sembrat inquietud a França després de la mort de cinc homes ocell aquest estiu, tres d'ells en els últims dies.

"És molt espectacular, produeix imatges molt boniques, però és molt perillós", resumeix Jean-Michel Poulet, director tècnic de la Federació Francesa de Paracaigudisme, organisme que no reconeix el 'wingsuit' entre les seves disciplines. Un alemany, un polonès, un britànic i dos francesos han perdut la vida a França des del 26 de juliol, als quals se suma la mort del paracaigudista que va donar vida a l'agent secret James Bond en la cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics deLondres 2012, Mark Sutton.

El doble volador de l'agent 007 es va estavellar el 14 d'agostcontra un turó rocós dels Alps suïssos,després de saltar d'un helicòpter a 3.000 metres d'altura, cosa que ha generat dubtes sobre un esport desconegut per al gran públic que causa una vintena de morts a l'any a tot el món. Els planadors de 'wingfly' practiquen el "salt des de base", és a dir, es deixen caure des d'un penya-segat o des d'un cim enfundats en un vestit que els fa semblar ratpenats i que costa des d'uns 500 euros el model més senzill a uns 1.500 euros per un disseny per a experts.

Molt a prop del terra

Part de la bellesa del salt, que dura uns dos minuts a velocitats que poden arribar als 200 quilòmetres per hora, és volar molt a prop del contorn de la muntanya al llarg de diversos quilòmetres, abans d'aterrar amb un paracaigudes.

"Planen molt a prop del terra i dels arbres, com ocells", explica Poulet, que insisteix que és una disciplina molt perillosa i només reservada a paracaigudistes experts. El 'wingsuit' (vestit alat) només és apte per als que acreditin una sòlida experiència com a paracaigudistes, amb almenys 500 salts de caiguda lliure convencional o 200 salts en els últims 18 mesos. Almenys, els que vulguin fer-ho des d'un avió baix i el paraigua de la Federació, que no empara els salts des de penya-segats i muntanyes, en què es registra la majoria dels accidents.

El seu origen es remunta al 1930, però la pràctica moderna d'aquest esport la va inventar a meitat dels anys noranta del passat segle el francèsPatrick de Gayardon, mort a Hawaii el 1998 provant una nova versió del seu vestit. Des d'aleshores ha anat guanyant adeptes i a França es calcula que hi ha uns 300 aficionats. Alguns d'ells busquen salts en altres països, com Suïssa, Noruega, la Xina, els Estats Units o Espanya, on també es practica.

"Fa dos o tres anys va augmentar el nombre de gent interessada. Ara s'ha estabilitzat", agrega el director tècnic de la Federació Francesa de Paracaigudisme, que lamenta que hi hagi fins i tot "gent que no passa pel paracaigudisme, es compra un vestit i s'inicia amb el 'wingsuit', cosa que provoca molts accidents". Part de l'atractiu d'aquest esport passa per volar amb una petita càmera adherida al cos, gravar el salt i penjar-lo després a internet, en plataformes de vídeo com Dailymotion o Youtube.

Una bellesa molt perillosa

Notícies relacionades

Mor en accident Álvaro Bultó

Madrid, seu de l’Eurobasket 2029

Les imatges tallen la respiració pel perill que desprenen però embruixen també per la bellesa dels descensos, amb gravacions de planadors que gairebé freguen els arbres i que, fins i tot, es llancen al buit amb una llauna fumejant als peus per marcar l'estela durant el seu itinerari. No obstant, els experts coincideixen que es tracta d'una pràctica molt tècnica i la comparen a la fórmula 1, on qualsevol error pot ser fatal.

Thomas Malahel,instructor de caiguda lliure als Alps que compta amb 10.600 salts en el seu currículum, encara que "només" 200 des de muntanyes o penya-segats, relaciona l'atractiu del 'wingsuit' amb esports com l'alpinisme, amb l'afegit que a l'escalada se suma la bellesa del salt. "Però passar a deu metres del terra és una idiotesa", sentencia Malahel, conegut com a 'Matos' entre els aficionats al vol, que considera que hi ha massa opcions que alguna cosa falli a tanta velocitat i tan a prop del relleu de la muntanya.