Cáceres prepara el gran salt

AEusebio Cáceres li agrada dormir 10 hores, com a mínim, entre altres coses per recuperar-se dels entrenaments. Ahir el van despertar a l'alba. Tenia la qualificació a primera hora del matí i l'hotel dels espanyols està a gairebé una hora de l'estadi. El sacrifici el va pagar després la taula de batuda.

ElSaltamontes de Onil es va deixar la malla curta per al seu primer intent, es va ajustar el penjoll que li va regalar la seva germana i que no es treu mai i va batre amb ràbia per volar fins als 8,25 metres a la primera, la millor marca de tots els participants en la qualificació de longitud i l'únic atleta a aconseguir entrar d'un sol salt en la final de divendres. Volia tornar aviat a l'hotel per seguir dormint, i ho va aconseguir.

No va tenir temps ni de veure com el campió olímpic, el britànic Greg Rutherford, es quedava fora, perjudicat per una lesió. O com alguns dels seus rivals més directes, com el mexicà Luis Rivera (líder de l'any, amb 8,45) o el sud-africà Godfrey Mokoena, subcampió olímpic a Londres, les passaven de tots colors per accedir a la final.

Pel que es va veure ahir, l'alacantí està en condicions de lluitar per les medalles. Ja sap què és guanyar, encara que en una competició menor, el campionat d'Europa sub-23, en què es va penjar l'or a Tampere (Finlàndia) amb un gran salt de 8,37, tercer millor registre mundial de la temporada.

Cáceres, de 21 anys, «vestit de carrer sembla un migfondista», suggereix Juan Carlos Higuero, 11 vegades campió estatal de 1.500 i amic del saltador. Els tècnics comparen l'espanyol amb el menut Iván Pedroso, perquè tampoc és alt i per la facilitat amb què salta, encara que Eusebio no està tan definit com el campió cubà. Però és un coet entrant a la taula i està en un moment de forma extraordinari.

«Guanyar una medalla és molt complicat. Som molts atletes en pocs centímetres i serà difícil, ja veurem què surt, encara que em trobo bé», va avisar l'alacantí després de la seva qualificació exprés.

Notícies relacionades

L’Espanyol fitxa Kike García, cinquè reforç a cost zero

Ter Stegen s’acosta ara a un perillós dilema

EL CENTÍMETRE DE LONDRES / Cáceres va començar en l'atletisme volent participar en totes les proves perquè li encantava saltar, córrer i llançar. De fet va ser campió d'Espanya júnior de combinades. Això li ha donat molta base i a vegades no es resisteix a participar en proves que el beneficien per saltar. En el nacional absolut celebrat a Alcobendas va fer els 100 metres, i al Mundial té previst córrer també el 4x100.

La seva gran motivació per a aquesta temporada ve, no obstant, d'una gran decepció: haver-se quedat a un sol centímetre de passar a la final als Jocs Olímpics de Londres 2012. Aleshores es va adonar que havia de canviar molts aspectes del seu entrenament i de la rutina diària per poder créixer en el salt de longitud i aconseguir l'èxit. L'alacantí era un client habitual dels locals de menjar ràpid i no disposava de fisioterapeuta cada dia. Ara comparteix nutricionista amb el tennista David Ferrer i visita el massatgista i el podòleg amb freqüència. I dedica tant temps com faci falta a descansar a consciència després de cada entrenament. Encara que matinar, de moment, li va molt bé.