El Barça destrossa amb futbol i gols l'Espanyol en mitja hora (4-0)

Si feridor ha estat per als periquitos sentir des del minut u el càntic de "A Segona, oé", i també després de cada gol, que han estat uns quants (4-0), més dolorós deu haver resultat veure la nul·la rèplica que ha presentat l'equip davant el Barça al Camp Nou. L'Espanyol ha estat una joguina: valuós i divertit per a l'etern rival, que a penes s'ha esforçat per entretenir-se la tarda de Reis, però tan vulgar i fràgil que no ha resistit ni una grapejada. Al cap de mitja hora semblava un parrac maltractat pel veí, que l'ha sotmès a una mà de gols i a un repàs de futbol.

Les expectatives alimentades durant les vacances --el recel dels culers per la inactivitat, la il·lusió dels periquitos per l'empat del Bernabéu-- han volat en un tres i no res, reforçant la sensació que els derbis d'avui ja no són el que eren. Les diferències entre els dos equips s'han accentuat, i aquest diumenge s'ha comprovat que estan més distanciats del que reflecteix la classificació.

Amb molt bones maneres, sense un cop ni un mal gest, amb aquest estil amable que ha encunyat en els últims anys (només tres faltes comeses), el Barça ha dispensat un tracte vexatori al rival: l'ha denigrat sense misericòrdia, tocant la pilota amb aquella gràcia inigualable i corrent com mai per recuperar-la, fins i tot quan la golejada estava tatuada en l'ànim dels uns i dels altres.

Connexió amistosa

Vist des d'un altre punt de vista, s'ha salvat un derbi fraternal como mai i potser aquesta connexió amistosa s'ha traslladat a la gespa. Catorze dels 22 futbolistes han sortit de la mateixa casa. Tito Vilanova, present a l'estadi encara que a penes se l'ha vist a la gespa, sense motius per aixecar-se de la butaca de la banqueta, ha reunit 10 jugadors del canter --l'estrany ha estat Alves--, però l'Espanyol ha alineat quatre antics col·legues dels blaugranes: Víctor Sánchez, Baena, Verdú i Sergio García. A ells se'ls podria afegir Simao Sabrosa (15) pel seu passat barcelonista.

Només Baena, i ho fa en cada derbi, demostra que el canvi de barri li va generar una recança que no ha superat. Javier Aguirre l'ha substituït perquè no l'expulsessin, molt més tard, no obstant, del que va fer amb Wakaso al Bernabéu.

L'empat blanc-i-blau a Madrid ha estat el punt de referència sobre el qual ha partit el Barça, cosa que ha permès a l'equip reprendre la Lliga sense cap motiu de relax. Aquesta actitud ha trobat una immediata recompensa, tot i que ha escurçat l'emoció del partit. La segona meitat ha estat un afegit innecessari que només ha donat pas a l'interès de veure si Pedro aconseguiria un triplet o esbrinar amb quants gols volaria Messi aquest dilluns a Zuric per a la gala de la Pilota d'Or. Tots dos han tingut ocasions per ampliar els seus números, i no han estat els únics.

Sense símptomes de pesantor

Més que un duel, el partit ha estat una massacre futbolística. El joc del Barça ha estat una delícia, sense cap símptoma d'embús per les vacances. La bola ha anat de punta a punta, de banda a banda, a una velocitat inabastable per a l'Espanyol, com si encara no hagués tornat de les vacances. Potser els jugadors han menjat i begut de més, perquè la pesantor de les files blanc-i-blaves ha estat vergonyosa. El Barça sempre ha corregut més, per atacar i també per defensar. Iniesta ha robat un parell de pilotes que farien avergonyir qualsevol futbolista, per no dir Alba, Puyol i fins i tot Busquets, que han vist immediatament compensat la seva badada amb una genialitat.

Una mala entesa entre 'Busi' i Puyol ha habilitat Sergio García per escapar-se cap a Valdés. Ha enviat la pilota al cementiri de les Corts. Ha pogut ser el 2-1 i només ha estat una de les dues ocasions en què l'Espanyol ha trepitjat l'àrea local. L'altra ha estat un mà a mà entre Albín i Valdés que ha desbaratat el meta. Resulta més fàcil comptar les oportunitats espanyolistes que les blaugranes, innombrables. Tres minuts després d'originar aquest ensurt, Busquets ha tirat una passada vertical a Pedro que ha salvat dues línies de blanc-i-blaus. El canari ha culminat amb la finor d'un orfebre.

Cesc, recuperat

Notícies relacionades

Els motius de fons que porten el Madrid a carregar contra el Vila-real-Barça de Miami

El Madrid saboteja el Vila-real - Barça

Pedro ha estat el jugador més avançat, perquè Messi ha seguit explorant altres latituds i perquè Iniesta ha exercit de teòric extrem, desplaçat allà per l'entrada de Cesc. Vilanova ha volgut utilitzar el d'Arenys en la primera oportunitat que ha tingut després de la seva lesió. Villa i Alexis no han aparegut fins a la segona meitat, amb tot resolt, com si el seu paper fos marginal. Tenen el mes de gener i la Copa per recuperar el fil.

L'Espanyol es podrà consolar pensant que el Barça és inassequible per a tothom (52 punts de 54 disputats) i que no s'ensopegarà amb ell fins a la penúltima jornada.