«Com ens ho creguem, ens donarem una hòstia de nassos», aquest és Manolo González

L’Espanyol, que ahir a la nit va encadenar la cinquena victòria consecutiva a LaLiga i, ara, persegueix la sisena contra el Barça, en el derbi d’inicis del 2026, suma ja 33 punts i està a tan sols 9 punts de la salvació matemàtica (42), que és la xifra que els pericos han calculat que es necessitarà per salvar-se abans que conclogui el campionat. I per aconseguir aquests nou punts (tres victòries), tenen per davant 21 partits, 63 punts.

González ha aconseguit, en pocs mesos, que els periquitos recuperin l’orgull de ser pericos i, sobretot, la capacitat de poder mirar a la cara a qualsevol equip de LaLiga. No només són cinquens en la general, sinó que a l’Athletic, al qual van derrotar ahir a la nit a San Mamés amb tot el mèrit (1-2), li treuen ja 10 punts.

«Això només té un secret: els futbolistes i treballar molt, molt, molt. No hi ha res més», va comentar ahir a la nit un alegre, perògens eufòric (això és molt llarg i jo conec el futbol) Manolo González, que va ferbroma amb el fet que l’Espanyol no s’ha gastat ni un duro. «Això és com si jo volgués tenir pèl i no em gasto un duro, ho tindré molt difícil; nosaltres hem sigut capaços d’aconseguir el que hem aconseguit sense grans fitxatges».

I és que aquest Espanyol és, sobretot, un equip, on no hi ha estrelles, on l’estrella no és només l’11 titular, sinó tota la plantilla. «Hauries de veure com s’entrenen els suplents, els que gairebé no tenen minuts per demostrar el seu valor. Aquest és el mèrit d’aquesta plantilla, que ho dona tot, tot, que ho deixen tot al camp. Ens equivocaríem si pensem que ja ho hem fet tot. Com ens ho creguem, ens donarem una hòstia de nassos».

Manolo González no és aquí, diu, per fer història, és aquí per fer feliços els pericos. «Ja era hora que la nostra afició se sentís orgullosa del seu club i dels seus futbolistes. Ja era hora que visquessin un any, aquest 2025 i esperem que s’allargui tota la temporada, feliços, contents, contents, orgullosos del que està fent el seu equip i com ho està aconseguint».

Tot s’ha de dir, Manolo González, a qui els seus jugadors solen anomenar-lo afectuosament ‘Vinagre’, possiblement per això, perquè es resisteix a llançar les campanes al vol, no li agraden les crítiques i, fins i tot, en moments d’eufòria mesurada com ara, demana a la seva afició que «quan es produeixin les derrotes, quan arribin els mals moments, que arribaran perquè és impossible mantenir un ritme de victòries i puntuació com el que estem tenint, donin suport als jugadors i estiguin al costat dels futbolistes».

I és evident que, tot i que es negui a verbalitzar-ho, Manolo González, un conductor d’autobusos nascut en un poblet de Lugo (Folgós de Caurel),de tot just 1.000 habitants, està a punt de viure un dels moments més esperats de la seva vida esportiva: plantar cara al Barça mateix, l’històric rival del seu Espanyol, al seu estadi, el dissabte 3 de gener, a les 21.00 hores, havent-hi en joc molt més que tres punts.

Aquella «cagada»

Manolo González sap que aquest és l’Everest del futbol i més per a un club i una plantilla com la de l’Espanyol. Abans, això sí, en Manolo González gaudirà dels millors Nadals de la seva vida, segur, i, sobretot, se sentirà molt orgullós per haver-los proporcionat també al poble perico.

Notícies relacionades

El 15è de Florentino espera la trucada

¡Que deixis de plorar, nen!

La cistella de Nadal que Manolo González i els seus nois (33 punts en 17 jornades, cinquens de LaLiga) han regalat a la seva afició és deliciosa i, per descomptat, fa oblidar «la cagada», com va definir el mateix tècnic, protagonitzada a la Copa del Rei.

És evident que per aspirar a tot cal gastar molts diners, potser no tants com perquè en Manolo González tingui cabell, però sí prou per construir una plantilla capaç de competir pels dos grans títols.