Àngel Rangel: "Laudrup és la bomba, segueix sent el millor als rondos"

Va marxar a la Gran Bretanya amb 24 anys. Tip de donar voltes pel futbol català, li va sorgir l'oportunitat de provar sort a l'estranger. Sense pensar-s'ho, va canviar la calor del seu Sant Carles de la Ràpita natal (1982) per la pluja incessant deSwansea. Cinc anys després,Àngel Rangelés un ídol a Gal·les. Va començar com un desconegut a la Tercera Divisió, va anar superant esglaons i avui és un lateral apreciat a l'equip deMichael Laudrup, la gran revelació de laPremier. El jugador tarragoní va iniciar la seva aventura el 2007. Va arribar solter i ara està casat amb la gal·lesa Nikki i té tres fills. L'exemple perfecte de l'emigrant feliç.

--¿Com va començar tot?

--Va ser un cop de sort brutal. Jo ja feia molts anys que estava en el futbol català. Havia jugat al Tortosa, el Reus, el Girona, el Sant Andreu i estava al Terrassa. Imagini's, havia passat per totes les categories, des de la Primera Catalana a la Segona B. Però no era capaç de fer el salt a Segona A. Em sentia bloquejat, estancat. Necessitava un gir. I una tarda, en un partit del Terrassa contra el Benidorm, va canviar tot. Roberto Martínez, que entrenava el Swansea a la Tercera Divisió anglesa, va venir a veure Jorge Molina, el davanter que ara juga al Betis i que estava al Benidorm. Aquell dia vaig jugar un partidàs. Em va agafar el telèfon, em va seguir algun partit més i em va fer una oferta. D'això ja fa cinc anys.

--¿Com és la relació amb el tècnic Michael Laudrup? ¿Com és com a entrenador i com a persona?

Notícies relacionades

Ayuso pressiona Del Toro en la contrarellotge del Giro

L’Europa League transforma La Catedral

--És un privilegi tenir un tècnic com ell. Al principi jo estava cohibit, em feia una mica de vergonya parlar amb ell. Pensi que Laudrup va ser un dels meus ídols. Jo sóc molt culer i tenia 10 anys quan el Barça va guanyar la seva primera Copa d'Europa a Wembley. El meu pare va anar al partit i va venir amb la samarreta de Koeman, però Laudrup m'encantava. Crec que té un gran futur com a entrenador. El seu futbol és perfecte. No li agrada cridar ni estar a sobre del jugador tota l'estona. Mai perd els papers, és molt respectuós i et deixa ser tu mateix. Brendan era més meticulós i et deia sempre el que havies de fer; Michael et dóna més llibertat. Et deixa anar a la teva bola i et defensa sempre al 100%. Per això tots estem amb ell a mort. A més, impacta entrenar-se amb ell. És la bomba. Quan es posa a jugar, al·lucines. Segueix sent el millor als rondos.

>>Llegiu l'entrevista completa ambÀngel Rangel, el lateral tarragoní del Swansea, a e-Periódico.