El Camp Nou de l'Hospitalet

Desenes de persones travessaven el pas zebra entre la travessera de les Corts i el carrer d'Aristides Maillol, la difusa frontera que separa Barcelona de l'Hospitalet. Venien caminant, en processó, per presenciar el primer acte litúrgic de l'últim ídol de l'Hospial nou temple on oficiarà. No va arrossegar les masses que van convocar noms il·lustres com els de Villa, Cesc o Alexis, però moltes de les gairebé 10.000 persones que van seure a la segona i tercera graderia de la tribuna del Camp Nou se sentien plenament identificades amb Jordi Alba.«Torno a casa meva»,va repetir eufòric el jugador. On hi ha els seus.

L'Hospitalet era molt visible també a la plataforma reservada per als periodistes i a la sala París. (I també el president del Cornellà, feliç pel pessic que cobrarà el primer club que va acollir Alba quan li van donar la baixa al Barça.) Una trentena de familiars i amics, als quals Jordi va fer un petó quan va acabar la cerimònia en una mostra de l'intens vincle que sembla unir els Alba Ramos i gent propera, van presenciar l'acte formal. La resta de l'Hospitalet es va quedar a l'estadi. Del balcó de la segona graderia penjava una pancarta.«14 milions x 2 collons = Jordi Alba»,escrita per unes estudiants del CE Jaume Balmes, vestides amb la samarreta del Barça i esgargamellant-se per cridar l'atenció de l'antic alumne, avui convertit en una celebritat sense perdre de vista que encara li queda molt per aprendre.

La incògnita dels Jocs

Notícies relacionades

María Torres, karateka: "A casa estiro més la corda que al tatami"

Parlem de ‘Huijsenbauer’

«El meu repte és poder estar a l'altura dels millors jugadors del món en el millor equip del món», va admetre Jordi Alba. Té cinc anys de contracte per aconseguir-ho, tant si comença més aviat o més tard si finalment va als Jocs. Una decisió immersa en una nebulosa en què el club tampoc manifesta si li permet anar a Londres o negocia la seva absència. Alba ja ha estat a l'altura dels millors d'Europa: els seus nous companys.«Quan t'enfrontes al Barça pateixes amb tots, i després hi ha Messi, el millor del món, que marca la diferència»,va dir el defensa, valorat en els 90 milions que figuren a la seva clàusula de rescissió.

Se'n va anar, acomiadat amb 15 anys com a mitjapunta -«amb el cap ben alt, encara que no em va agradar»,va precisar-, i torna als 23 com a defensa.«Ha canviat la meva manera de jugar i, tret d'una urgència, no penso a ser davanter»,va dir el primer fitxatge de la temporada, sol·licitat per Guardiola i obtingut per Vilanova. Josep Maria Bartomeu, el vicepresident esportiu, va exposar que el cas d'Alba pot servir d'exemple per a tots els nens a qui el Barça acomiada cada mes de juny.«El Jordi torna pel seu esforç, el seu mèrit, el seu afany de superació»,va apuntar Zubizarreta.