Manel Estiarte: «A vegades el Pep em deia: 'M'agradaria tornar al filial i pensar només en el futbol'»

S'ha passat quatre anys al costat de Pep Guardiola, l'amic que el va embarcar en aquesta aventura i amb qui se n'anirà. Quatre anys inoblidables per a un esportista inigualable que va viure sis Jocs a l'aigua on era el Maradona/Messi del waterpolo, però a qui el Barça li ha donat alguns dels moments més intensos de la seva vida.

-Se'n va. ¿Com se sent?

-Ara bé, potser perquè hem guanyat la Copa, potser perquè tot s'ha asserenat. Me'n vaig amb orgull i convençut del sentiment de fidelitat que tinc. Però a la vegada m'entristeix deixar una cosa increïble, que no tornarà mai; deixar el millor jugador del món, el millor equip del món, el millor club del món. Deixo de treballar amb el meu millor amic en una situació immillorable. El Pep ha escollit, en una decisió discutible o no, encara que jo estava molt pròxim al seu plantejament. No el veia feliç, i no era culpa de ningú, ni dels jugadors ni del club.

-¿Com ha viscut els últims dies?

-Amb certa soledat per algunes coses que vaig llegir i que vaig sentir d'alguns. Vaig arribar a la conclusió que no havien entès res del que he fet, de com ho he fet, ni han volgut saber-ho. De mi ha parlat gent que ni em coneix. M'he sentit…

-¿Menyspreat?

-L'esport m'ha ensenyat que a la vida al final el que queda són els amics de sempre i la gent que t'estima. Sóc el primer que sé que m'he equivocat. La meva prioritat han sigut el Pep i l'equip. Jo estava al mig. Resulta molt difícil que els 22 jugadors confiïn en tu sabent que ets el millor amic de l'entrenador i puguin pensar que ets el seu espia. I el meu màxim orgull és que m'han acceptat entre ells.

-Parlava que s'ha sentit sol.

-Em va durar un dia. ¿Sap què és el que més m'ha fet mal? Sentir aquesta frase de més d'un, dos i tres periodistes, caps de mitjans de comunicació: 'Quan les coses us vagin malament, no us queixeu'. No és just reclamar l'exclusivitat d'algú o d'alguna cosa. He hagut de sentir que jo feia ganyotes en les conferències de premsa. Home, és que si a Xavi li pregunten si hi havia alguna relació entre el dòping i el càncer d'Abidal… ¡És clar que vaig fer mala cara! Alguna vegada he tingut la sensació que entre dos o tres periodistes intentaven enxampar el Pep, preguntant i repreguntant per parar-li una trampa.

-¿Com s'explica la tensió final després del relleu de Tito?

-Va durar una hora, un dia. Imagineu-vos-ho: des del mes d'octubre et planteges dues possibilitats: si ens hi veiem amb forces, continuarem tots, i si no, ens en anirem. I quan sorgeix la tercera, et sorprens. Parlo per mi. És una oportunitat per al Tito, per a tots els col·laboradors. I és la millor per al club. Però no totes les persones reaccionen de la mateixa manera davant d'això: unes necessiten una hora; altres, un dia, i altres no entenen les coses mai.

-Tot i ser tan amics, ¿l'ha sorprès el Pep?

-Sobretot la seva capacitat per gestionar-ho tot. Una de les frases que més em van impactar, i la va repetir per separat a l'equip i tot l'staff: 'Ajudeu-los perquè així us ajudareu'. Potser la va treure d'un llibre, és igual, però has de pronunciar-la i posar-la en pràctica cada dia. I a sobre llegeixo que si era egoista, orgullós… Però si aquest tio es desvivia per ajudar.

-No tothom l'ha mirat amb bons ulls.

-Mireu, el Pep potser no em parlarà en dues setmanes, però com que tornem a ser només amics i ja no és el meu cap, ho explicaré. En la seva última renovació vam tenir una discussió. Volia repartir una part de la seva fitxa entre molta gent que ha col·laborat. M'hi vaig negar. Ja teníem fitxa, uns premis, i ens sentíem recompensats. La llista era llarguíssima: no només hi havia gairebé tot l'staff, sinó també conserges, altres empleats i gent del Barça B… Doncs va repartir tots els diners que va cobrar del Banc de Sabadell. I a sobre vam sentir un àrbitre dir-li 'la pela és la pela' al recriminar-li la seva participació en els anuncis… El Pep té molts defectes i no és perfecte. S'ha equivocat en les alineacions, en la preparació, d'acord, però acusar-lo de segons quines coses…

-Doncs s'ha fet i no només des de fora. També aquí.

-Ho repeteixo, no s'ha apartat d'un patró: defensar el club. Qui hi hagués. Un cop va opinar de gent de fora del club, quan els exdirectius, o els seus familiars, van transmetre l'angoixa per les repercussions econòmiques de la moció de censura i d'això es va crear un món. Algun cop ha dit que li hauria agradat tornar al filial per pensar només en futbol, que és el que realment li agrada.

-¿Vostè es queda més amb les vivències que amb els títols?

-Hi ha secrets que no revelaré mai. Però explicaré un dels moments més impactants del vestidor. Potser el Pep s'enfadarà. Recordo una xerrada, en una fase en què ens costava, que estàvem cansats, quan es parlava dels arbitratges, i el Pep ens va reunir a tots. 'Senyors, ¿us adoneu quan us sentiu cansats i pensem que la vida és difícil que un company ha jugat 13 partits amb un monstre que se'l menjava per dins? D'acord, estem cansats, hi ha excuses, però hi ha prioritats: estem bé de salut i l'Abi ens ha donat un exemple a tots'. Podria recordar mil frases. Del Pep en diuen que és un gran motivador, però la motivació ha sigut dia a dia obrar amb professionalitat i sinceritat. Em va dir: 'Manel, no els podem enganyar mai, perquè ens enxamparan i quan ens enxampin, malament'.

Notícies relacionades

"En quatre anys hem viscut 10 dies difícils, això sí que és excepcional"

L'entrevista amb Manel Estiarte, tema del moment a Twitter a Barcelona i a tot Espanya

-¿Se'n va pel desgast?

-Ja són quatre anys. El Pep em raonava: 'Més enllà que em sento cansat, sé que els podria donar molt l'any que ve, moltíssim, però no tot. Sento que els trairia: a ells, a mi, a la institució. Sé que deixo una cosa única perquè tornarem a guanyar'.