Aquella gavarra que espera

Deia ahir Iker Muniain que no volia pensar en la gavarra. Porta mala sort parlar-ne, semblava dir envoltat de micròfons.«Les senyores primer», comentava apartant gravadores masculines i aixecant una de les seves celles a les periodistes.«La ciutat està boja i és meravellós viure aquest ambient, però juguem el partit, guanyem i, després, traguem la gavarra».

Però diu Ander Herrera que Marcelo Bielsa ja li ha fet l'ullet més d'un cop quan, junts, passen per davant de la gran foto de la gavarra amb l'Athletic campió de Lliga del 83 i, fins i tot, que li ha xiuxiuejat a l'orella:«Que bonic que seria poder tornar a ser-hi». I, juntets, surten al camp a treballar intensament.

Pot ser que no parlin de la gavarra. Pot ser. Però la veritat és que la idea de Pedro Aurtenetxe de fer sortir aquella barcassa, que no tenia motor, ideada per a transport de mineral (en aquest cas, els millors brillants de Lezama) o per a suport per construir ponts, va sorgir de la cançó que diu «por el río Nervión, bajaba una gabarra…» plena de campions. De Copa.

I Muniain té raó. Bilbao està maquíssima i il·lusionadíssima amb el seu Athletic. Tot just aterrar, abans de recollir la maleta, les vidrieres de la terminal canten, amb escuts blanc-i-vermells, «¡Aupa Athletic!» I també les banderoles dels fanals. I a les agències de viatges, als aparadors:«A tot tren cap a la final». I els cotxes de la Renault, a On Diego López Karoko, estan entapissats de blanc-i-vermell. I milers de banderes estan penjades als balcons, finestres i portals. I fins i tot les bótes per a fumadors a les terrasses dels bars estan pintades de l'Athletic. I, als semàfors, els joves assagen «un elefante se balanceaba…» per cantar-l'hi al Príncep, en honor del Rei, a la final.

Notícies relacionades

Bilbao està pletòrica

El Barça ja 'juga' la final a Sant Joan Despí

I l'Athletic va difondre ahir un vídeo titulatDenok Batera. Koparen Bila, tots a una, a guanyar la Copa, on, en eusquera i en castellà, els jugadors demanen, un a un,«córrer més ràpid»,«saltar més amunt»,«xocar més fort»,«arribar abans»,«deixar-nos al camp tot el que tenim»,«anar tots junts»,«defensar i atacar units»i acaben:«Prometem esforç»,«il·lusió». És clar.

Tot per poder tornar a posar aquella gavarra en remull. I, ¡compte!, que aquests són de Bilbao. Poca broma.