Bilbao està pletòrica

Plou. Plou a bots i barrals sobre Bilbao. Fins aquí res de nou. Ja se sap que l'aigua és un dels elements, juntament amb la pedra, l'acer i el titani que componen el Guggenheim de Bilbao, obra de Frank O. Gehry, l'autèntic San Mamés, lacatedral de l'art modern. Plou, sí, i plou sobre mullat a la ciutat de l'Athletic, perquè fa massa poc, res, ahir, que van patir una humiliant derrota davant elspupes dels pupes, un ressorgit Atlètic de Madrid. Així que tot just arribar a Lezama,La Masia blanc-i-vermella, un s'adona que estan preparant la venjança, el ressorgiment dels seus colors, ara que podran anar de blanc-i-vermell i no d'aquell verd desesperança que van lluir en la final disputada al monumental estadi de Bucarest.

CONFIANÇA CEGA / Tots diuen que han après la lliçó. Tots. El dia de portes obertes va ser ahir i els nois estaven pletòrics, frescos. «Ens queda gasolina per plantar-li cara al Barça», deia Javi Martínez. «Ells saben que si algú pot guanyar-los, aquest és l'Athletic. Ho saben, són llestos i bons jugadors, els millors, però saben que podem guanyar-los», comenta el veneçolà Amorebieta. «Per descomptat que tenim les nostres opcions. Ells són grans, són millors, sí, d'acord, però, a un únic partit, la cosa està més igualada ¿oi que sí?», resava Muniain. «Ells pensen que aquest any se'ls han escapat els dos grans títols. Són molt bons, però nosaltres som millors que el 2009 i jo crec que poden acusar el fet que Pep Guardiola se'n va. Això és dur per a ells», assenyala Llorente.

VERD FUTBOL / Lezama és la viva representació de Bilbao, d'Euskadi, del futbol del planter, del joc de sempre, del lleó d'abans. Tot és verd i tot és futbol. «Els en devem una a aquesta gent tan meravellosa que han estat amb nosaltres a les verdes i a les madures i que ens han ajudat a superar la derrota de la final de Bucarest», explica Susaeta. Bucarest, maleïda final. O no. Gran lliçó. «Hi vam anar com si ja l'haguéssim guanyat. Hi vam anar a recollir la copa», narra Joseba, un quiosquer de la plaça de La Casilla que aquest matí s'ha escapat a Lezama perquè fa horari de tarda.

Martínez reconeix que el seu Athletic té una espina clavada i només se la pot arrencar divendres. «A Bucarest no vam estar a l'altura i, davant del Barça, ens en hem de rescabalar, hem de demostrar qui som i que no és casualitat la temporada que hem fet». «Per Bielsa», afegeix Ander Herrera, engripat ahir però que estarà a punt per jugar la final, «aquest és el partit de la seva vida. No saps com ens està fent treballar dia rere dia i la intensitat que imprimeix als entrenaments. Ell ens diu que jugar contra el Barça, el millor equip del món, i guanyar-lo és el màxim que es pot aconseguir en el futbol. I mira d'encomanar-nos aquest desig».

Tots coincideixen a dir que s'han de deixar la pell al camp. «Hem de ser 11 soldats, perquè no sabem quan tornarem a tenir una oportunitat com aquesta. Hem de deixar-nos la vida al camp», exclama Muniain. «Només mostrant la nostra millor versió i empitjorant la d'ells a base de pressió, córrer, sacrifici, no deixar-los pensar i no deixar-los tenir la pilota, podem guanyar-los. I sortirem al camp a fer això», remata Llorente, que no creu «ni de broma» que el comiat de Guardiola comporti el final d'un cicle. «Se'n va el Pep, però es queden els millors jugadors del món, seguirà sent un enorme, un gran Barça».

Notícies relacionades

El Barça ja 'juga' la final a Sant Joan Despí

Aquella gavarra que espera

ENTRE MESSI I LLORENTE / Al país dels porters, ningú parla de si descartar Víctor Valdés i consagrar Pinto -això sí, tots aplaudeixen la valentia i la coherència de Guardiola- pot influir en la final. Com tampoc creuen que les lesions de Puyol i Alves («dos autèntics fenòmens», diu Llorente) siguin decisives per al Barça, perquè recorden la seva enorme i prestigiosa plantilla.

Tots pensen en Messi, és clar. I en Llorente. «Jo no vull fer el gol del triomf. Vull que el faci el meu Athletic». I en això estan. Tots. Club, equip, afició i ciutat ho estan posant tot per no patir una segona decepció.