El Chelsea s'estrena

Si el futbol li devia alguna cosa alChelsea, el deute ha quedat saldat. Amb un gol de Didier Drogba en el primer córner del partit a dos minuts del final va poder arribar a la pròrroga i els penals i en el llançament decisiu, una altra vegada l'ivorià va transformar el penal decisiu per donar al Chelsea la glòria tants anys perseguida i després de tants milions invertits per Roman Abramóvitx. Va perdre la primera final el 2008 en la sort decisiva i la va guanyar de la mateixa manera, amb Terry a la grada i Drogba convertit en l'heroi inoblidable, etern, de l'elegant barri londinenc.

L'eufòria del Chelsea, mort durant 120 minuts (només va avantatjar el Bayern al transformar l'últim) era directament proporcional al drama del quadro alemany, que va perdre la seva cinquena final europea i, per a més inri, a casa. La desolació va envair Munic de manera molt més crua que el 1999, quan elBayern va deixar escapar la victòria contra el Manchester United en el temps afegit. Ahir a la nit, fins i tot va fallar un penal en la pròrroga. Robben, que ha perdut tres finals consecutives (la del Mundial, la de la Copa alemanya i la de la Champions), va fallar davant Cech.

Un altre botxí blaugrana campió

El tràgic fantasma del Camp Nou es va reproduir en la memòria dels aficionats alemanys, i no tan sols per la presència del mateix Chelsea que va sobreviure al setge del Barça, que també. Drogba va marcar a dos minuts del final, només cinc minuts després que Thomas Müller traslladés l'aclaparador domini alemany al marcador. El Chelsea tan sols va tenir temps d'empatar i forçar la pròrroga. Aquest semblava el seu objectiu des de l'inici. El botxí del Barça, la seva antítesi futbolística, es va alçar amb la preada copa de la mateixa manera que ho va aconseguir l'Inter fa tres anys. I el Manchester cinc anys enrere.

El guió del partit es va endevinar quan es van anunciar les alineacions. Di Matteo va col·locar un lateral d'interior esquerre. No va tenir reparos a promoure el debut de Ryan Bertrand, un jove de 22 anys, cedit set vegades des del seu fitxatge, i amb tot just set partits a la Premier, per reforçar la vigilància de la cova. Va ser el Chelsea que es va esforçar com al Camp Nou, encara que ahir no tenia res a defensar, potser l'empat inicial per allargar el patiment del Bayern, que va acabar desolat igual que el Barça.

35 rematades del Bayern

En 20 minuts els alemanys ja havien llançat sis córners, havien rematat quatre vegades i Robben havia enviat una pilota al pal. Els comptes es van multiplicar amb el transcurs dels minuts: 35 rematades locals sempre van topar amb cossos i cames abans que Müller sorprengués Cech amb un cop de cap picat.

El quadro anglès va especular amb la possible ansietat del Bayern per jugar a casa. Va prevaler, però, la confiança local de conèixer tots els racons del camp i la voluntat d'exercir d'amfitrió amb totes les de la llei; és a dir, manant com el propietari que era.

També és veritat que el Chelsea li va cedir gustosament el control de la situació, en aquest retorn al passat que ha operat amb Di Matteo. El gen italià que es desprèn del seu nom ja està imprès de manera indeleble. Els dos equips van fer servir el mateix dispositiu tàctic; l'actitud, la inventiva, l'ambició, van ser completament diferents.

El primer córner

Notícies relacionades

Lewandowski, quarti últim capítol

Mbappé acoloreix el debut de Xabi

El setge del Bayern va ser tan aclaparador com infructuós. El Chelsea va empatar en el primer córner que va llançar. Di Matteo havia fet sortir Torres al camp i a Heynckes li va agafar un atac de pànic i va retirar Müller per Van Buyten, un central perquè ho veia tot perdut i Drogba va materialitzar el miracle.

El matx es va equilibrar entre el cansament local i el renaixement anímic visitant, però les ocasions només van ser del Bayern. Si en 90 minuts no la va encertar, més difícil era que veiés la llum en els últims 30 davant un Chelsea predestinat a recuperar la pau amb ell mateix.