Messi despatxa el Leverkusen i dóna color a un duel de tràmit

No tenia història el partit des de feia tres setmanes i no n'hauria tingut ahir si no hagués estat perquè algú va decidir fer alguna cosa sonada. I el de sempre, el més sorollós de tots, va voler escriure un capítol més en el llibre de gestes que va redactant. Com que ha marcat dobles, triples i pòquers (l'últim, fa 20 dies davant el València), perseguia una maneta ell sol. La va treure i la va estendre, ple de motivació al sortir al camp, entre el rancor per haver-se perdut el partit davant l'Sporting per acumulació d'amonestacions i l'al·licient de passar de llarg en l'enèsima efemèride que complia: havia anotat 49 gols en 68 partits internacionals i va ampliar la marca a 54 en 69.

Tampoc Guardiola volia que fos una nit recordada per una taca, i va col·locar el millor onze sobre el camp. Els nens es van quedar asseguts a la banqueta per aprendre com es lidien partits com el d'ahir, quan sembla que tot està fet i l'afició s'arrepapa a la butaca demanant diversió perquè els nervis es van calmar a l'anada. Messi i Busquets, sancionats dissabte, van desplaçar Keita i Cuenca i van completar l'alineació de gala que va aixafar el Bayer Leverkusen fins a fer posar vermell tot el futbol alemany. El seu principal estendard, Franz Beckenbauer, va pensar des de la grada que el passat sempre ha estat millor.

UN RIVAL EXQUISIT / El Barça, en canvi, pensa que el futur és superable a cavall de Messi, capaç de fer dos gols de vaselina amb cadascuna de les cames. L'equip troba a Europa menys obstacles aliens al futbol, i el desconeixement i la noblesa dels rivals li confereixen una capacitat de sorpresa insuperable. Com a l'anada, l'àrbitre va treure una targeta a la primera infracció que s'ho mereixia i va mantenir el partit en el terreny esportiu. Exquisit, fins i tot, perquè el Bayer quasi no va cometre faltes.

Tou com una mare, ni va voler (tampoc va tenir la pilota com els equips espanyols) ni va poder davant la velocitat amb què la mouen els blaugranes, mai vista a la Bundesliga. El Bayer va voler ser més ofensiu que en l'anada a casa -un costum estrany que sembla calar en alguns entrenadors- i ho va pagar amb una pallissa. Es va equivocar en l'estratègia. Va col·locar dos puntes per collar Piqué i Mascherano, va ajuntar les tres línies en 30 metres i va deixar un solar a l'esquena de la defensa. Leno, el porter, va estar tremolant els 90 minuts sota els pals. El tremolor li va impedir parar-ne cap. Quatre dels sis gols van ser en repetits mà a mà amb Messi i Tello, aprenent exemplar de l'astre que va esprémer l'última mitja hora. Com el sacrificat Keita o el jove Muniesa, que va descarregar els músculs d'Adriano.

MOSCA TREPITJADA / La pressió del Leverkusen al centre del camp, que serviria per ofegar qualsevol equip fins a treure'l de polleguera, va ser per al Barça com una mosca empipadora que s'espanta amb les mans. O que es trepitja si molesta gaire. Quan Xavi va ajustar el compàs, Messi va ajustar els temps de sortida com un velocista i Alves i Iniesta entretenien els laterals, va començar la tortura al quadro alemany. L'escabetxada va acabar en una barbàrie impressionant. I no es tractava d'una primera ronda de la UEFA, com el Hapoel Beer Sheva o el Matador Puchov, noms que il·lustren les golejades europees més importants del Barça, sinó d'uns vuitens de final de la Lliga de Campions.

Notícies relacionades

La mà de Leo

Tic-tac, tic-tac...

UN TREBALL COL·LECTIU / En un espectacular treball col·lectiu de joc pausat, ordenat i profund, amb Xavi creant, Iniesta desbordant, Cesc desordenant, Busquets netejant i Messi castigant, va ressorgir el Bar-

ça immisericordiós per destrossar el Bayer, una col·lecció d'estàtues de sal, sense ànima ni sentiments, potser sense orgull, i que es va emportar l'aplaudiment piadós quan va marcar el gol de l'honor en l'últim minut de l'enfrontament. Ni per a això va servir.