Tic-tac, tic-tac...

Després que el Barça s'hagués fet un tip de passades (411 a la primera part), Xavi i Iniesta es van entestar ahir a la nit que Messi vagi liquidant en cada partit registres a una velocitat supersònica. Leo no està content de marcar gols. Ni tan sols de deixar la seva firma en cada un. El primer l'ha marcat tantes i tantes vegades que sembla rutinari. Per a ell, és clar. Per a la resta dels mortals que juguen a futbol seria gairebé una proesa plantar-se davant el porter després d'una carrera en què li va donar temps a mirar el linier (no estava en fora de joc), pensar en la seva família i després, amb tota la calma, elevar suaument la pilota per sobre del cos d'un sorprès Leno, el jove porter alemany del Leverkusen.

Leno sabia que la pilota el sobrepassaria. Sabia que no s'havia d'estirar a la gespa, resistint amb enteresa davant d'un diminut geni. Leno ni es va moure; Messi, tampoc. No es va alterar ni un múscul de l'acriaturada cara de l'estrella argentina quan la pilota va volar inabastable camí de la xarxa mentre el Camp Nou celebrava una altra entremaliadura del nen que tornava després de dies absent. Però Messi no es va aturar aquí i això que abans de començar tenia mal de cap i li van donar un analgèsic. Una nit sense futbol -va estar a la grada davant l'Sporting per sanció- li va fer tenir més fam que de costum.

És insaciable. Marca cada dia i cada dia en vol més. Ahir a la nit, a la llotja del Camp Nou, hi havia Alejandro Sabella, el seleccionador argentí, que assistia complagut a una altra exhibició del jove que ha de portar un país al Mundial 2014.

Va veure el Messi del Barça. El Messi que no hi entén mai de partits rutinaris. Juga com si fos l'últim de la seva vida. O, potser, el primer de la seva carrera esportiva. Així és Messi. Va veure l'horitzó Xavi, va treure la brúixola i va enviar la pilota al prat on galopava Leo per dibuixar el gol que tants cops ha marcat amb una naturalitat sorprenent. El rellotge del compte enrere cap al rècord de César ja es va posar en marxa.

Notícies relacionades

Míchel torna a dirigir el Girona: "Vaig tenir una trombosi venosa profunda a la cama esquerra"

Xabi Alonso s’apunta al Mundial de Clubs i el Reial Madrid acomiadarà «amb honors» Ancelotti al final de Lliga

En el segon gol, un altre de molt messiànic, Iniesta va flotar sobre la gespa del Camp Nou fins que va trobar Messi. I així, com ja ha fet tantes vegades, va enviar una delicada passada a la xarxa, amb Leno fent l'estàtua. Encara faltava el tercer gol de Messi, no l'últim. Va punxar la pilota amb l'esquerra, amb el meta alemany més a prop que abans, però es va treure del barret de copa la cama dreta per tornar a aixecar la pilota. Sí, sí, sí. Una altra vaselina. Una amb l'esquerra, una altra amb la dreta. Al quart, Leno es va espantar al veure Messi tan a prop que li va deixar caure la pilota entre els peus perquè anotés el tercer pòquer de la seva carrera (Arsenal i Leverkusen a la Champions, València a la Lliga). «Messi és una broma, és el millor que he vist mai a la vida», va escriure, Wayney Rooney, l'estrella del United al moment en el seu Twitter. I després, uns minuts de respir abans de fer història i celebrar una maneta per quedar a només set gols de César. En porta 48 aquesta temporada en 42 partits oficials de blaugrana. I s'erigeix en l'únic futbolista en la història de la Champions que aconsegueix cinc gols.

Es va endur la pilota a casa, és clar. «L'important és que hem guanyat, res més. Ha sigut molt bonic. No recordo quan vaig marcar cinc gols en els equips inferiors, estic molt content». Set remats, sis a porta, cinc gols. Tic-tac, tic-tac...