Una Quebrantahuesos per entrenament

Gairebé emulant el genial escriptor francès Christian Laborde (potser el que reflecteix millor als seus llibres la passió pel Tour) es podria dir que Al·là no va crear el desert del Sàhara per separar el Marroc del Mediterrani, sinó per distingir els titans de la resta de mortals.

A aquestes hores (el migdia marroquí) la piscina de l'hotel Xaluca sembla una platja barcelonina plena d'esperançats ciclistes amb les cames depilades que s'esperen banyant-se i prenent el sol que soni demà al matí, cap a les 8, l'estrèpit del coet llançat per Manu Tajada, director de la Titan Desert. Així anunciarà l'inici de la sisena edició de la carrera en bicicleta de muntanya que aquest any comunica la porta del principal desert africà amb Granada.

Destinació, Almeria

Al llarg de sis dies, fins dissabte, s'ha de recórrer en bicicleta la ruta que porta a Nador, al costat de Melilla, travessant de sud a nord les trencades pistes marroquines. Al port de Nador s'haurà d'embarcar, divendres a la nit, amb destinació a Almeria i després d'un centenar de quilòmetres en autobús, la sisena i última etapa, considerada la reina, decidirà la prova, amb més de 50 quilòmetres de pujada pels voltants de Sierra Nevada.

De moment, hi ha poc paisatge nevat perquè la calor, com és tradicional, és dura en aquesta latitud del Marroc. El país, pel que s'ha vist fins ara, que ha estat més aviat poc, respira tranquil·litat, calma i com sempre les imatges de les modestes cases treballades amb el fang semblen demostrar que el temps es para en aquesta part del món tan distant en fortuna amb qualsevol ambient europeu.

500 participants

Però els titans, els que entusiasmarien Christian Laborde, no parlen de res més que de la soferta aventura que els espera els pròxims sis dies. Són gairebé 500 participants, cada un amb la seva història, el seu objectiu i la seva ànima carregada d'emoció. Jo sóc un d'ells. Fa pocs minuts que Sergi Bofarull, el mecànic del meu equip, ha acabat de condicionar la meva bicicleta. Se l'ha de cuidar com un amor perquè és l'únic que tindré al desert a part dels bells ocellets africans, tan bonics i tan fidels.

Ara els titans es banyen però en un parell d'hores, quan el sol doni una treva, tornaran, tornarem a pujar a la bici per prendre el primer contacte i lluitarem una estona amb les dunes que demà haurem de travessar. Un dels titans és Milton Ramos. Ell és d'Hondures, un verdader fenomen de la bici al seu país. Però allà aquest esport no dóna diners, i per això va decidir fa uns anys provar fortuna a Espanya.

La Quebrantahuesos

Viu a Sabiñánigo, pàtria de la Quebrantahuesos, la més dura i multitudinària marxa cicloturista que se celebra a Espanya, aquest any organitzada per Fernando Escartín, carrera en què s'escalen diversos colossos dels Pirineus com el Marie-Blanque, les autèntiques muntanyes que van convidar Laborde a escriure la verdadera cita que apareix més amunt: “Déu, que va crear els oceans i els continents, i que va fer bella la dona, no va aixecar els Pirineus per separar França d'Espanya, sinó per distingir els escaladors de la resta de ciclistes del Tour”.

Notícies relacionades

L'esperit Porcar

La Vuelta a Espanya arriba a Catalunya: així és el recorregut de les seves tres etapes transcendentals

Milton no faria fàstics al gran grup de la grande boucle, ni de bon tros. Aspira a acabar la Titan Desert entre els cinc primers. I això ja és molt. “¿Com has entrenat aquests últims dies?”. Milton no deixa de sorprendre amb la seva resposta: “Doncs dimecres vaig fer la Quebrantahuesos, solet”. ¡I tant! ¡Res! Gairebé 200 quilòmetres a l'esquena i quatre cims dels Pirineus per calibrar les cames pensant en la Titan Desert. Aquest és l'esperit, la passió amb què alguns, la majoria dels participants, viuen aquesta carrera.

Demà comença l'espectacle. Ara és temps de descansar una mica, seguir per la tele (al Marroc es veuen un munt de canals europeus) els últims quilòmetres del Giro i preparar-se per al primer rodatge marroquí. En unes hores de rodatge ja n'hi haurà prou. Però homes com Milton només els veuré a l'hora de l'esmorzar. Quan jo arribaré a la meta, ell ja estarà fent la migdiada.