Ucraïna vol evitar amb Trump el fiasco dels acords de Budapest i Minsk

Ucraïna ja ha rebut abans en la seva història garanties de les grans potències que la seva integritat territorial seria protegida. En va obtenir a Budapest el 1994, quan els Estats Units, el Regne Unit i Rússia van prometre defensar el país a canvi que entregués els caps nuclears que tenia al seu territori després de la desintegració de la Unió Soviètica: el tercer arsenal més gran del món. Rússia va violar aquest acord quan va envair Ucraïna per primera vegada el 2014 entrant a la regió del Donbàs i annexionant-se la península de Crimea. Tampoc van servir les "assegurances" de sobirania donades pels Estats Units o el Regne Unit.

La crisi es va tancar en fals amb els acords de Minsk. Però la història es va repetir una dècada després: Rússia va tornar a envair Ucraïna, però aquest cop a gran escala. L’objectiu era acabar amb el règim democràtic ucraïnès i crear un règim titella. Kíiv ha après la lliçó i s’ha promès no tornar a caure en el mateix error una tercera vegada. La condició necessària perquè Volodímir Zelenski firmi qualsevol acord de pau amb Rússia no està tant en els territoris com en les garanties de seguretat: que els fills dels actuals soldats ucraïnesos no hagin de tornar a lluitar durant uns anys en una guerra que els seus pares van tancar en fals.

Almenys 50 anys

El president ucraïnès va assegurar ahir que l’esborrany del marc de pau que ha negociat amb Donald Trump preveu que els EUA donaran garanties de seguretat "sòlides" de protecció a Ucraïna durant 15 anys. Kíiv demana que durin pel cap baix mig segle. "L’important és que Trump i Zelenski han parlat del que fa falta per donar garanties de seguretat a Ucraïna contra una nova invasió russa en el futur. El Congrés nord-americà i el Parlament ucraïnès haurien de ratificar l’acord bilateral. És el que demana Ucraïna perquè sigui un text legal vinculant i no un segon memoràndum de Budapest o altres acords de Minsk, que no van servir per res", diu en conversa amb EL PERIÓDICO Oleksandr Slyvchuk, analista ucraïnès i coordinador del Programa de Cooperació per a Espanya i Iberoamèrica del Transatlantic Dialogue Center. "Els Estats Units no es desentenen del conflicte bèl·lic i assumeixen certs compromisos. Això és un èxit significatiu en comparació amb l’inici d’aquest any, quan Trump va assumir el poder. També demostra que Washington no confia gaire en Rússia i està d’acord amb Ucraïna que Moscou podria tornar a atacar".

Els oripells de la mansió de Trump a Florida van acollir ahir a la nit una reunió de treball entre les delegacions ucraïnesa i nord-americana, liderades pels presidents respectius. Hi havia totes les persones clau en la presa de decisions. Amb el president dels Estats Units hi havia els seus secretaris d’Estat i de Guerra, Marco Rubio i Pete Hegset, però també el cap de l’Estat Major, Dan Caine, i els consellers àulics de Trump, Steve Witkoff i Jared Kushner. Hi havia pes militar per comprometre’s a garanties militars. Del costat de Zelenski va cridar l’atenció que l’acompanyés el ministre d’Economia, cosa que fa pensar que també es va parlar de reconstrucció i de negocis, condició necessària per complimentar Trump. "Hi ha molta riquesa per guanyar" a Ucraïna, afirma Trump.

En la roda de premsa posterior a la trobada van sorgir tres xifres que expliquen bé el minut i resultat d’aquestes negociacions de pau. La primera és el 90%. Aquest és el percentatge del pla de 20 punts que, segons Zelenski, ja està acordat. S’apunta a dos esculls fonamentals. El primer és el més evident, que és la qüestió de la zona de la regió de Donetsk encara controlada per Ucraïna. Una zona fortificada que Moscou reclama i que Kíiv es nega a entregar, perquè seria un suïcidi estratègic, entre altres motius. S’ha especulat amb el fet de crear-hi una zona desmilitaritzada o, fins i tot, una "zona econòmica lliure".

El segon escull és la gestió de la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d’Europa i que ara està en mans dels soldats russos. Ucraïna l’ha de menester per fer funcionar l’economia i per portar a terme la reconstrucció després de la guerra. S’ha proposat una gestió conjunta amb Rússia, però Kíiv no en vol saber res. La solució podria ser un consorci Ucraïna-EUA i que aquest país compartís després amb Rússia una part dels beneficis. Un altre problema afegit és que durant la guerra es va destruir la presa de Kakhovka el juny del 2023, cosa que va produir un greu impacte en el sistema de refrigeració de la central nuclear, que depèn del riu Dniéper per l’aigua que hi subministra.

Soldats europeus

Notícies relacionades

La Xina respon a la venda d’armes dels EUA a Taiwan

El president dels EUA confirma l’atac a una "zona portuària" de Veneçuela

Una altra xifra clau és el 100%. Zelenski diu que així, completada al 100%, és la negociació sobre les garanties de seguretat entre els EUA i Ucraïna. Trump va rebaixar aquest nivell d’acord al 95% quan va respondre a la pregunta sobre el nivell d’avenç en aquestes garanties de seguretat en concret. El president ucraïnès també va assenyalar que són molt a prop de completar-se les garanties d’Europa a Ucraïna, que podrien incloure el desplegament de soldats en la línia de contacte de manera dissuasiva, una cosa a la qual Rússia s’oposa. Putin ha advertit que els soldats europeus serien un "objectiu legítim" si es despleguessin a Ucraïna.

La guerra, mentrestant, segueix amb tota la cruesa que comporta. L’Exèrcit rus avança (a pas de cargol) per la regió del Donbàs, amb cost molt alt de soldats. A la capital ucraïnesa, Kíiv, hi ha fortes restriccions d’electricitat i calefacció, una mostra que la sistemàtica campanya de càstig rus al sistema energètic dona resultats. El Kremlin va acusar ahir Ucraïna de llançar un atac contra una residència del president rus a la regió de Nóvgorod, cosa que Kíiv nega. Aquest atac li farà "reconsiderar" la posició negociadora.