Benedito parla clar

Parlant clarés el llibre de les vivències d'Agustí Benedito en la seva carrera a la presidència del Barça. Relata en primera persona tot el procés que el va portar a presentar-se com a candidat, des dels temps de l'Elefant Blau fins al desenllaç de les eleccions el 13 de juny passat. EL PERIÓDICO ha tingut accés al llibre, editat per Ara Llibres,que es presentarà dimecres que ve.

EL DIA DE REFLEXIÓ

«Ingla ens convoca

a casa seva»

«És dissabte, 12 de juny del 2010, el dia de 'reflexió' de la campanya electoral. (...) Els quatre candidats hem anat al Palau Blaugrana per recolzar l'equip. Marc Ingla se'n va abans que acabi el partit. En el moment en què finalitza, rebo una trucada seva. Ens convoca a una reunió a casa seva aquella mateixa nit. Quan ens havíem saludat en el descans no me n'havia dit res. Exactament onze hores abans que comenci la jornada electoral a Can Barça em convida a sopar. Li dic que no. Penso que precisament aquesta nit no és un bon moment per sopar.

Almenys prendràs una cervesa amb nosaltres, em diu el Marc. Hi insisteix molt. (...)

L'única possibilitat de batre el Sandro és que només es presenti un de nosaltres, diu Ingla, assegut al sofà.El nom de Sandro és el que sona en aquella carregada atmosfera. És moment de pensar en l'interès del club i el país més que en vanitats personals. Si lidero l'única candidatura, tenim possibilitats de guanyar les eleccions. A més, cal estar preparat per ser president i ho estic. Ho tenim molt clar en les enquestes».

Aquella última reunió se saldarà sense acord per l'oposició d'Agustí Benedito. Com en les anteriors. L'excandidat informa de dues trobades més: el dimecres, al domicili d'Albert Vicens, membre de la candidatura d'Ingla. Ferran Soriano proposa una llista encapçalada per Ingla i cedeix els següents càrrecs de responsabilitat a la gent de Benedito. Aquell dijous, Albert Perrín, de la candidatura de Ferrer, suggereix un pacte que exclou el grup d'Ingla. El dissabte, a casa d'Ingla, la cap de premsa de Benedito l'avisa que està circulant «un dossier de merda» que erosiona la seva imatge. «Volen que llanci la tovallola. Volen coaccionar-me i manipular-me», escriu. Pocs minuts després, abandona la reunió, decidit a seguir sol fins al final i ser congruent amb la seva promesa.

LA DIVERGÈNCIA

«Vaig dimitir perquè Laporta no va complir»

Benedito coneixia Laporta des de l'època de l'Elefant Blau, el grup d'oposició que va presentar una moció de censura a Núñez. Després el va secundar en les eleccions del 2003. No va ser mai directiu. Només va ser integrant d'algunes comissions. El febrer del 2009, arran delcas Uzbekistan(la intermediació del despatx del president per vendre les accions del Mallorca) va deixar el Barça. I Laporta.

«Jo no tenia el poder de fer dimitir el president del Barça. Per això no vaig tenir més remei que dimitir. Ja no podia continuar conjugant la vinculació amb el president amb la meva consciència. Va ser una decisió difícil. Humanament dura. Catorze anys de col·laboració i complicitat que arribaven al final. Llavors i ara és una decisió d'aquelles que fan mal. Que et toquen dins del cor, perquè els compromisos no es poden abandonar sense lluita.

La paraula donada és el nostre gran tresor. Quan algú la traeix, es traeix a si mateix. Laporta, amb les seves maniobres, havia traït la paraula donada als socis».

A Laporta li elogia la seva actitud contra els Boixos Nois. A Rosell li va recriminar que es reunís amb ells. L'avui president li va respondre que no tenia constància que haguessin estat a casa seva amb un grup de joves barcelonistes. «Espero que només fos un intercanvi d'idees. Res més. Un altre intercanvi seria intolerable. La violència no té cabuda al Camp Nou».

LES FIRMES

«El cens es compra amb 50.000 euros»

Benedito va acabar segon en les votacions contra tot pronòstic. Va ser l'últim d'entregar les firmes. Només dos minuts abans que expirés el termini.

«És curiós que molts de nosaltres rebéssim durant la precampanya i la campanya trucades de la candidatura de Marc Ingla. Dic curiós perquè ja és casualitat que tots els membres de la meva candidatura rebéssim una telefonada que sabia del Barça tant com jo de xinès mandarí per preguntar-nos quina era l'opció preferida. La mateixa senyoreta reconeixia tenir una llista de noms i telèfons per trucar, tots socis del Barça.

Diguem-ho clar: el cens del FC Barcelona es pot comprar. El seu preu és de 50.000 euros. Aquesta és una d'aquelles informacions que tothom sap però que ningú s'atreveix a dir. M'he compromès a parlar clar i ho faig». L'empresari també denuncia l'excessiu zel dels «cinc homes d'Ingla» que van qüestionar «cada papereta que els empleats del club donaven per

bona».

LA PREMSA I LA POLÍTICA

«Si Madí diu Rosell, és que CiU és Rosell»

Superat el gran filtre de les firmes, queden quatre candidats. «Ho vaig dir en una de les entrevistes: no ens esperaven en aquesta festa», recorda Benedito, que es lamenta del tracte discriminatori rebut per alguns mitjans.

«On la falta de previsió va ser sobirana i manifestament antidemocràtica va ser a 8 TV. La televisió del Grup Godó tenia previstos tres programes d'entrevistes amb els candidats, dels quals informava l'endemàEl Mundo Deportivo. Tres. Quan van veure que hi havia un quart candidat, en lloc de modificar la graella o, d'alguna manera, trobar la solució adequada, es van excusar dient que no quedaven prou dies».

A la influència exercida pels mitjans de comunicació s'afegeix la dels partits polítics, més soterrada. Benedito desvela les reunions que va mantenir amb representants dels cinc grups principals durant diverses setmanes i una conversa que va sentir un col·laborador seu entre David Madí (director de les campanyes electorals de CiU) i la seva dona al restaurant Blanc.

«'Ei, suport total al Sandro'. Jo no m'he identificat, no li he dit que treballava per a Benedito, però dinaven al meu costat i mentre ella intentava defensar Xavier Sala Martín, Madí ha dit que Rosell és l'home de Convergència.

-¿Sala Martín?

-Sí, la dona insistia a recolzar Sala. Deia coses així com que és amic seu i un tipus molt intel·ligent. En canvi, Madí li va respondre que, en això del Barça, Sala s'havia equivocat. (…)

Notícies relacionades

El Barça B surt golejat de Granada (4-1)

Mourinho opta pel silenci enmig d'una allau de crítiques

-¿I les relacions de Josep Pujol Ferrusola amb Jaume Ferrer?, va preguntar un altre dels meus col·laboradors.

-Són amics. Res més. No sembla que la família Pujol hi tingui res a fer. Si Madí diu Rosell, és que CiU és Rosell».