Sermó a 'La Catedral'

Davant les provocacions, futbol. Aquesta és la llei del Barça de Guardiola. Callar fora del camp i dedicar-se al que han de fer, jugar. I aquí té les de guanyar. Ahir, ja va fer el primer pas en la llarga batalla que l'espera contra el Madrid. Ja torna a veure'l pel retrovisor després de l'empat blanc amb el Llevant (0-0) i el triomf blaugrana sobre el fang de San Mamés (1-3), rubricat per un sensacional gol de Busquets. És clar que en el que semblava un mà a mà del principi al final s'ha colat inesperadament un València que, amb menys estrelles, s'ha col·locat líder.

En un partit ingrat, sota una intensa pluja, el Barça va donar un cop d'autoritat. No servirà perquè Mourinho tanqui la boca, perquè això és impossible, però sí per deixar una altra vegada a la vista l'abismal diferència futbolística que separa els uns i els altres. El campió va fer un gran recital a La Catedral, que només va faltar que adornés amb un seguit de gols. Però tret de les moltes ocasions fallades, entre elles dos pals, l'equip va dictar una altra lliçó en un escenari poc amistós, alterat per l'expulsió d'Amorebieta per una dura entrada a Iniesta. La vermella era més que merescuda i, en canvi, el que va resultar totalment injust va ser el càstig al qual la grada va sotmetre Iniesta, xiulat sense parar.

FINAL EXCITANT / San Mamés va viure un duel intensíssim, que semblava que no s'acabés mai i que va reservar un final tan inesperat com insofrible. Quan tot semblava resolt, Villa se'n va anar al vestidor, expulsat per una topada amb Gurpegi -que no va deixar de repartir llenya i sí que es va quedar al camp-, l'Athletic va marcar i l'estadi es va engrescar, desitjós de reviure la pel·lícula de la temporada passada amb aquell empat quasi en el temps afegit. Aquesta vegada, no va passar. Quan el Barça va tornar a agafar la pilota, es va plantar a l'altra àrea i Busquets va tancar una altra actuació per emmarcar amb un cacau a l'escaire. Un gran final per a una altra gran nit de futbol.

Res a veure, per descomptat, amb el que s'havia viscut al Ciutat de València per on el Madrid va passar sense pena ni glòria, enmig d'escenes curioses. A la llotja, per exemple, es va veure Florentino ensenyant-li el full de les alineacions a la seva dona Pitina. Van comentar alguna cosa, tot i que no van tenir cap sorpresa. Amb Mourinho, juguen sempre els mateixos, amb l'excusa que com que no té temps d'entrenar necessita conjuntar l'equip a corre-cuita. Així que per més cansats que estiguin o d'això també es queixa, allà ningú fa rotacions. Però el joc no avança per a desesperació dels que creien que Mou tenia una vareta màgica. Fa uns dies, ja els va advertir que no era Harry Potter. Ara, per si algú encara ho dubtava, ja ha pogut comprovar-ho per si mateix. En aquest Madrid no hi ha gens de màgia.

MÉS QUEIXES DE 'MOU' / La següent escena es va viure al camp. Ronaldo li va etzibar una puntada sense pilota a Del Horno, l'àrbitre va mirar cap a una altra banda, però en la picabaralla va acabar posant-se, és clar, Mourinho. Va sortir fent escarafalls i se les va tenir amb la banqueta del Llevant i reprotxant-li a Del Horno que fes tanta comèdia. Quines coses. Quan el tenia al Chelsea i les puntades les donava ell, de teatre en feia Messi. Així funciona el portuguès amb tot. Qualsevol mitjà val per aconseguir el fi.

Notícies relacionades

El Llevant fa avergonyir un Madrid perdut en la confusió (0-0)

Keita, Xavi i Busquets premien una gran actuació del Barça

El que passa és que l'únic fi que persegueix, guanyar per sobre de tot, no sembla garantit ni així. Si més no, fins ara. De jugar, més val ni parlar-ne. Mastegant xiclet sense parar, Mourinho es va passar el partit amb la cara seriosa. Ni a ell ni a cap madridista, començant per Florentino, el responsable d'haver-lo fet seure a la banqueta blanca i fer fora Pellegrini. Curiosament, fa un any, a aquestes altures de la temporada, amb el xilè havia aconseguit 15 punts, 4 més que ara.

«Per no marcar hem perdut quatre punts», es va lamentar Mourinho. Fidel a la seva doctrina, no es va poder quedar sense enviar un missatge al rival, amb la seva ironia de sempre: «Semblava que 10 jugadors estaven morts i després no. Si un equip vol jugar i l'altre no el deixa... Estic content perquè cap estigui a l'hospital perquè semblava que tenien un problema». Però qui comença a tenir problemes amb tothom és ell mateix. «Mourinho m'ha dit que no em tirés. Provoca a tots els futbolistes. Hauria de callar i no provocar», li va recriminar Juanlu. Ell parla; el Barça, juga.