El partit de València

El Llevant fa avergonyir un Madrid perdut en la confusió (0-0)

L'equip blanc s'estavella i no aconsegueix passar de l'empat a zero davant un altre nou ascendit

Cristiano Ronaldo agafa l’àrbitre Delgado Ferreiro abans de xutar una falta, ahir al Ciutat de València.

Cristiano Ronaldo agafa l’àrbitre Delgado Ferreiro abans de xutar una falta, ahir al Ciutat de València. / MIGUEL LORENZO

3
Es llegeix en minuts
CARLOS F. MARCOTE
MADRID

Ningú sap cap on va el Madrid, que ahir no va ser capaç de guanyar el Llevant, l'equip més humil de la competició. L'equip blanc va aixecar al Ciutat de València un monument a la vulgaritat futbolística i no va sumar més que un frustrant empat a zero després d'una demostració de nul·litat ofensiva que dispara una infinitat de dubtes sobre un futur que no admet treva.

Una vegada més Mourinho haurà de sortir a la palestra per buscar excuses a la lenta, per no dir nul·la, evolució del Madrid, que en lloc d'avançar sembla que està en procés de regressió, vista la funció que va oferir ahir a la nit a València. El Llevant, un equip que acaba de pujar de divisió, que ha de viure amb el pressupost més estret de Primera (17 milions) i que no s'ha pogut gastar ni un euro en fitxatges, va saber com fer la vida impossible a l'equip blanc, encallat des del principi del partit i destinat a dependre de les aparicions individuals de les seves estrelles, que no van deixar de minvar al llarg del partit fins que van desaparèixer del tot. Mal negoci si, després de cinc jornades de Lliga, el Madrid només pot presumir del fet que li creïn poques ocasions i que Casillas només ha encaixat un gol.

Cristiano Ronaldo, que es deu haver agafat això de l'egoisme positiu com un compliment, no va trigar a fer-se veure per conduir la pilota més del compte cada vegada que entrava en contacte amb ell i acabar amb mitja dotzena de les seves carregoses bicicletes que no el solen portar enlloc.

Amb el portuguès per l'esquerra, Di María aixafat a la dreta sense possibilitats, segons sembla, de canviar papers i horitzó de tant en tant, Higuaín a la punta, Özil amb greus problemes per trobar espai i companys, i dos migcentres pràcticament en paral·lel (Alonso i Khedira), el Madrid va començar a caminar per un camí que no el podia portar enlloc. I en cap moment va ser capaç de fer el cop de volant que el partit necessitava davant d'un rival que va fer un admirable exercici d'ordre i d'entrega per minimitzar el poder d'un Madrid que, fent el que va fer, no té possibilitats d'enlluernar a ningú. Ni d'intimidar gens ni mica.

VULGARITAT / Higuaín va desaprofitar una grandíssima ocasió als 10 minuts després d'una bona passada de Marcelo i tot va ser confusió, precipitació i vulgaritat en els moviments del conjunt madridista. Sense un conductor de joc, no va parar d'estavellar-se. Va passar mitja hora fins que Cristiano va encertar a picar de cap un centre de Di María, però va tenir la resposta adequada de Reina. Ja prop del descans, no va saber aprofitar un regal de Cerra en una penosa deixada al porter i el seu punxot va enviar fora la pilota.

Notícies relacionades

Mourinho va optar per fer entrar Benzema i Pedro León per Özil i Di María, respectivament, però l'equip blanc no va atacar més per tenir més davanters. De fet, després d'un intent d'Alonso d'aconseguir un gol olímpic a l'inici del segon temps, la seva producció ofensiva va decaure encara més i no va ser fins als últims minuts del partit que, ja llançats com bojos, els madridistes van entreveure la possibilitat d'anotar-se el triomf.

Un xut de Benzema, que va treballar més en defensa que en atac, va estar a punt de sorprendre Reina; Pedro León va rematar alt des de prop després d'un centre d'Arbeloa, i Higuaín va acabar com va començar, malgastant la millor oportunitat del xoc. Era el minut 95 de joc quan l'argentí es va quedar sol davant el porter, que se li va engrandir i li va prendre netament la pilota i va condemnar el Madrid a un empat amb gust de fracàs i confusió.