Adriano Correia: "Quan jugava contra Messi havia de córrer els 90 minuts"

Adriano Correia (Curitiba, Brasil, 26-10-1984) quedarà en la història com el primer fitxatge de l'era Rosell. El jugador, un defensa ambidextre i polivalent que tant pot jugar per l'esquerra com per la dreta, va arribar en una operació llampec del Sevilla a canvi de 9,5 milions més quatre en variables. El lateral, gran amic d'Alves, ja sap què és guanyar títols al Sánchez Pizjuán, on ha aconseguit dues Copes de la UEFA, una Supercopa d'Europa i dues Copes del Rei, però és conscient que al Barça pot aspirar a tot. «Vull la Lliga i la Champions», afirma abans de sortir de gira.

–Posa el llistó molt alt.

–No s'ha de renunciar a res. La meva obligació i la de l'equip sempre és lluitar per tots els títols, i a mi em falten aquests dos.

–¿Ja nota la pressió del Barça?

–Al Sevilla també hi havia pressió. Quan t'acostumes a guanyar títols, cada vegada t'exigeixen més, i cadascú per si mateix també s'exigeix més. Al Sevilla hi havia molta competència, i al Barça molta més. Però això sempre beneficia l'equip.

–¿Com va la seva adaptació?

–He entrat molt bé a l'equip, estic content. A poc a poc em vaig adaptant al que és el Barça.

–Retrobar-se amb amics com Alves i Keita deu facilitar les coses.

–Per descomptat. Ja els conec de la meva etapa al Sevilla i això m'ajudarà molt a adaptar-me tant dins del camp com a fora.

–¿Ha notat diferències respecte a les pretemporades amb el seu exclub?

–Al Sevilla es treballava molt l'aspecte físic i aquí tot es fa amb la pilota. És molt més agraït.

–¿Què li sembla menjar al club?

–És molt bo perquè et donen l'alimentació correcta per a un futbolista. Si menges a fora, a vegades no prens el més adequat.

–¿Com va amb Guardiola?

–Molt bé. He comprovat el que ja sabia: que és molt exigent i que li agrada fer les coses molt bé. Això és bo per al Barça.

–¿Què li demana l'entrenador?

–Sobretot que estigui atent en defensa i que no perdi la posició, encara que també em demana que pugi a l'atac quan ho tingui clar. I a mi això d'anar a l'atac ja m'agrada.

–¿Ser polivalent el beneficia?

–Crec que sí, encara que el més important és la tasca del dia a dia, perquè el míster vegi que tinc motivació. Al Sevilla gairebé sempre jugava de lateral esquerre, però si he d'anar a una altra posició, hi aniré. Tinc moltes ganes d'aprendre amb la gent que hi ha aquí.

–Quan va arribar al Sevilla, el seu primer partit oficial va ser contra el Barça. Ara la història es repeteix, però al revés.

–Sí, sembla que és el destí de la vida. Tindré l'oportunitat d'enfrontar-me al meu exequip a la Supercopa d'Espanya. La veritat és que se'm farà molt estrany jugar contra els meus excompanys, però si jugo, ho donaré tot per guanyar.

–¿Què és el que més temia quan s'enfrontava al Barça?

–Messi. Sempre me'l trobava per la meva banda i sabia que em tocaria córrer els 90 minuts. Fitxant pel Barça també hi he guanyat en aquest aspecte, perquè ara jugo amb ell i en lloc d'intentar frenarlo li he de donar pilotes perquè faci les jugades.

–Guardiola va dir que el cuidarien molt per evitar lesions. ¿Fa alguna cosa especial?

–Al Sevilla ja vaig tenir una preparació específica els dos últims anys. Sé que hauré de treballar més per no tenir lesions.

–¿El Barça li pot tornar a obrir les portes de la selecció?

–Tant de bo pugui fer una bona temporada i tenir una altra oportunitat amb el Brasil ara que hi haurà una renovació. És el que vull.

Notícies relacionades

Operació planter

Higuaín: "No ens podem permetre un altre any en blanc"

–¿Ja ha visitat Barcelona?

–Sí. M'ha encantat. No havia passejat mai per aquesta ciutat.