El partit inacabable

Possiblement no guanyaran mai Wimbledon, però els noms del nord-americà John Isner i del francès Nicolas Mahut van entrar ahir per sempre en la història del centenari torneig anglès. A la pista número 18 de l'All England Tennis Club de Londres els dos tennistes van trencar tots els rècords possibles i avui seguiran fent història després que no poguessin acabar un partit que a les 21.10 minuts hora local va ser suspès per falta de llum artificial amb el marcador igualat 6-4, 3-6, ­

7-6, 6-7 i 59-59.

Increïble, però totalment cert. Després de 10 hores de lluita el resultat seguia en l'aire i avui, per tercer dia, i sense que la pluja hagi obligat a suspendre'l ni un minut, els dos tennistes tornaran a la pista 18 per intentar acabar una història interminable que ja forma part de la llegenda del torneig.

Isner i Mahut havien entrat a la pista per jugar el cinquè i definitiu set després que el seu partit de primera ronda fos suspès el dia anterior per falta de llum artificial amb empat a dos sets (4-6, 6-3, 7-6, 6-7). El sol brillava al cel sobre els seus caps quan ahir van començar a jugar una altra vegada a la petita pista amb una capacitat limitada de 600 persones. No es podien imaginar el que viurien.

La jornada ja feia estona que s'havia acabat a les altres pistes. Però en aquell racó ells dos seguien jugant aquest set interminable mentre es feia de nit i el públic cridava «En volem més; en volem més».

RÈCORD DE RÈCORDS / Els aficionats s'abarrotaven sobre la teulada de la casa club de Wimbledon i als ­vessants de la muntanya que donen a la pantalla gegant on es poden seguir els partits. Ningú no es volia perdre un fet històric. Poder dir algun dia als seus néts: «Jo hi vaig ser, jo vaig veure el partit de tots els rècords. El partit més llarg de la història».

Isner i Mahut els van tenir amb l'ai al cor en un set inacabable que ahir va ser suspès després de 7 hores i 5 minuts de joc. De moment, gairebé dues hores més llarg que el partit que tenia el rècord de durada fins ahir i que havien jugat els francesos Clement i Santoro l'any 2004 a Roland Garros durant 6 hores i 33 ­minuts.

Notícies relacionades

Les jugadores del Barça es posen elles mateixes les medalles

Campiones camí del pòquer

No només això. Isner i Mahut es van repartir en aquesta cinquena mànega 118 jocs. Una xifra que ­augmentaran avui en la prolongació de la seva titànica batalla. De moment també han batut de llarg el rècord de jocs, amb 46 en un cinquè set (24-22), que havien aconseguit a Wimbledon el 1962 l'italià ­Pietrangeli i el iugoslau Pilic i que van igualar els americans González i Pasarell el 1969.

193 'ACES' / Isner i Mahut fulminaran aquests rècords, igual que el d'acesque tenia el croat Karlovic amb 55 a Roland Garros el 2009. Ahir tots dos gairebé van doblar la xifra. El gegant nord-americà Isner (2,06 metres) en va fer 98, mentre que Mahut en va aconseguir 95. Isner va tenir tresmatch ballsper decidir, l'última de les quals amb 59-58, però Mahut la va salvar i va ser quan va demanar l'ajornament del partit. S'ho mereixia. La llegenda continua avui.