Legislació
Els experts avalen límits a especular amb l‘habitatge
Els informes demanats pel Govern mostren que la mesura és "viable i constitucional"
Limitar el dret a la propietat privada per a la compra d’habitatge amb finalitats especulatives en zones que tinguin una demanda tensionada és "viable i constitucional". Aquesta és la principal conclusió dels cinc informes que el Govern va encarregar a finals del 2025 a diversos experts per analitzar si podia posar límit als que compren pisos per després llogar-los o tornar-los a vendre, i no per viure-hi. Amb l’aval dels documents dels especialistes, que s’han fet públics aquest dissabte, el següent pas que s’ha de portar a terme ara és mirar d’elaborar una llei catalana per millorar l’accés a l’habitatge. La idea és adaptar la norma que en el seu dia ja van registrar els Comuns al Parlament.
L’informe principal, firmat per l’exvicepresident del Tribunal Constitucional Carles Viver i Pi-Sunyer, comença per recordar que la Constitució contempla el dret a la propietat privada (article 33) però també el dret a tenir un "habitatge digne i adequat" (article 47). A l’existir els dos, considera que per fer efectiu el dret a un habitatge digne es poden "imposar a tercers limitacions als seus drets de propietat privada en matèria d’habitatge". A més, recorda que l’article 47 destaca que "el dret a l’habitatge digne és un dels principis rectors de la política social i econòmica" i que cap "reforçar-lo".
Límits a la propietat privada
Per sustentar la seva tesi, recorda que ja hi ha una llei estatal, la 12/2023, que posa limitacions a la propietat privada i que el Tribunal Constitucional ha avalat majoritàriament. Entre aquestes hi ha limitacions com el límit al preu dels lloguers, les pròrrogues forçoses, el destí dels habitatges "exclusivament a residència habitual de l’arrendatari" o les obligacions de donar informació i col·laborar amb les administracions en el cas dels grans tenidors. Segons el seu parer, són uns precedents que afecten "aspectes nuclears del dret a la propietat" i que ja han sigut aprovats pel Congrés i també avalats per l’alt tribunal.
L’informe de Pi-Sunyer té un altre element destacat a tenir en compte: defensa que tant els "legisladors estatals" –diputats del Congrés– com els "legisladors autonòmics" –diputats del Parlament- poden establir aquestes limitacions. És a dir, que igual que pot fer-ho el Congrés per al conjunt d’Espanya, també ho podria fer el Parlament específicament per a Catalunya. Així, conclou que la Generalitat, dins del marc constitucional, "té un ampli marge" per establir el que consideri oportú des de les seves "competències en legislació civil" i desenvolupament de normes estatals. També recomana al Govern que, si posen traves des del dret administratiu, al·legui que es fa per complir una "funció social".
Més enllà del treball de Pi-Sunyer, el Govern també compta amb quatre documents més dels experts Jaime Palomera; Pablo Feu, i les juristes Fuensanta Alcalá i Rosa Fornas.
