L’Espanyol continua sense guanyar el 2026 i no passa de l’empat contra el Celta (2-2)

El primer temps va ser un intercanvi de cops pausat. No hi va haver un domini clar per part de cap conjunt, però tots dos van deixar mostres sobre la gespa dels seus arguments per emportar-se el partit. El Celta va proposar en els minuts inicials, on la més clara la va tenir Javi Rodríguez des de la frontal de l’àrea amb un xut potent que va marxar una mica desviat, mentre que l’Espanyol intentava compensar la balança. Semblava que estava aconseguint agafar les regnes del partit quan Ferran Jutglà va tallar aquells bons minuts. Borja va filtrar la pilota per a Fer López, que es va recórrer la banda fins que, a la cantonada de l’àrea, va posar un centre precís per a Jutglà que ja esperava el seu moment. La va empènyer i va celebrar amb ràbia, amb ganes. Va donar calma al seu equip, que va marxar al descans per davant en el marcador després del gol del de Sant Julià de Vilatorta.

L’Espanyol ho va provar, va intentar capgirar-ho. Va resoldre quan el partit es va reprendre, però el Celta continuava tenint més clar què volia proposar. Va ser més clar el seu domini amb el pas dels minuts, amb atacs més perillosos i un posat més convincent sobre el verd. Probablement, quan pitjor estava caient l’Espanyol en el partit, Kike García va reclamar l’orgull periquito. El davanter no només va creure, sinó que ho va fer possible. Va abaixar la pilota amb tacte dins de l’àrea i va armar la cama esquerra per perforar la porteria de Radu.

La jugada de la discòrdia

La polèmica no va ser cap altra que arbitral, per a sorpresa de ningú. Borja Iglesias, des del terra totalment vençut, va rematar la pilota gairebé davant la línia de gol. Malgrat que d’inici va pujar al marcador el gol del Panda, el VAR va revisar el gol i va cridar al monitor el col·legiat. Després d’un parell de repeticions (sempre des de la mateixa perspectiva i no la millor per veure realment qui cedia la pilota a Borja Iglesias), va acabar decretant fora de joc davant la perplexitat dels jugadors del Celta.

Notícies relacionades

Flick: «No hi ha lloc per al racisme, però hem d’anar tots junts contra el racisme»

Un Rashford sense el lesionat Raphinha es juga el seu futur al Barça

L’equip de Giráldez va quedar estupefacte després de la decisió arbitral i Dollan va acabar de congelar-los. Després d’una passada cap enrere des de la línia de fons, Terrats va habilitar Tyrhys Dolan, que no va desaprofitar el moment. Va empènyer l’esfèric per després sortir corrent i fer la seva característica doble tombarella de celebració. L’CDE Stadium va embogir i també Manolo González, que gairebé es va colar a la grada per celebrar amb els aficionats, a qui no parava d’encoratjar.

Els vuit minuts d’afegit prometien sarau. I Borja Iglesias va marcar el ritme. Es va rescabalar del gol (mal) anul·lat minuts abans tornant a perforar la porteria de Dmitrovic, aquesta vegada sense donar opció a apel·lació per a ningú. Va agafar la pilota corrent per tornar a resetejar el partit, però el resultat ja no es va moure. Els periquitos, que van veure com, després de remuntar, se’ls escapava el duel, van marxar capbaixos de l’RCDE Stadium. Les oportunitats cal aprofitar-les i més en el context actual de l’equip de Manolo González. Tan sols ha sumat 2 punts en els set partits disputats el 2026.