entrevista amb el CENTRECAMPISTA DE L'ESPANYOL

Joan Verdú: "Aquest Espanyol pinta molt bé, podem fer una cosa gran"

Verdú, a les instal·lacions de l’hotel de concentració de l’Espanyol a Peralada.

Verdú, a les instal·lacions de l’hotel de concentració de l’Espanyol a Peralada. / SPORT / IGNASI PAREDES

4
Es llegeix en minuts
RAÚL PANIAGUA
PERALADA

Data i lloc de naixement:

Barcelona (5-5-1983).

Altura i pes:1,76 metres / 72 quilos.

Trajectòria:Barcelona B (2002-2006), Deportivo (2006-09), Espanyol (2009-).

Contracte:Ha firmat fins al 2013.

Xifres:85 partits a Primera / 9 gols, 7 dels quals la temporada passada.

Criat a La Masia –va estar vuit anys al planter blaugrana– i madurat a Riazor, Joan Verdú va ser el primer fitxatge del nou Espanyol de Mauricio Pochettino. Després de tres anys a Galícia, el mitjapunta tenia ganes de tornar a Barcelona. El naixement del seu primer fill, que es diu com el pare i l’avi, el va acabar de convèncer. L’equip blanc-i-blau estrena casa i Verdú, el company d’habitació de Nakamura, vol ser un dels grans protagonistes.

–El Deportivo el va voler retenir després d’una gran temporada i el València va lluitar pel seu fitxatge. ¿Per què es va decantar per l’Espanyol?

–Per a mi arribar a l’Espanyol suposa un salt. El projecte de l’equip, l’estadi nou, el fet de tornar a casa… Tot em va portar fins aquí. La gent està il·lusionada i hi ha moltes ganes de fer les coses bé. Aquests últims anys l’equip ho ha passat malament i ara tots volem anar a l’una. Si ho poses tot junt, en surt un projecte molt interessant. Aquest Espanyol pinta molt bé i podem fer una cosa gran. I jo vull ser-hi.

–¿Nota en l’ambient la il·lusió dels periquitos en un any especial?

–Sí. En pocs dies s’han fet un munt de socis. El final de temporada ja va ser molt bo i això, afegit a l’estrena de Cornellà, fa que l’afició estigui amb moltes ganes. He vist el camp per fora i estic desitjant jugar-hi. El partit contra el Liverpool serà la primera cita apassionant i l’estrena a la Lliga contra el Madrid també serà molt bonica. Tant de bo puguem guanyar els dos partits.

–¿Veu nivell a la plantilla per aspirar a més que la permanència?

–Sens dubte. M’estranya molt el que va passar l’any passat. Amb tants bons jugadors i tants noms, hem d’aspirar a més. No podem lluitar només per evitar el descens. No em correspon a mi fixar els objectius reals, però estic convençut que si comencem guanyant i agafem confiança podem fer una cosa important. A més, amb el camp nou aconseguirem molts punts a casa. Montjuïc era un estadi propici per al visitant. Ara les coses canviaran, Cornellà ha de ser el nostre fortí.

–Va néixer a l’Eixample, va començar a la Penya Anguera i es va criar al Barça. ¿Tenia ganes de tornar a Barcelona? ¿Quins records té dels seus inicis futbolístics a Catalunya?

–El fet de tornar a Barcelona ha sigut un punt a tenir molt en compte en la meva elecció, però no pas l’únic. Els meus primers passos els vaig fer en el futbol sala, a l’equip del meu pare, com molts xavals. A la Penya Anguera hi vaig entrar com a aleví i vaig anar al Barça com a cadet. Allà hi vaig estar durant vuit anys, passant per tots els esglaons, fins que el Deportivo es va fixar en mi. De la meva etapa blaugrana en tinc bons records, és una part de la meva vida i ja està. Jo sento els colors de l’Espanyol des del primer dia en què hi vaig fitxar.

–El seu joc s’està comparant molt amb el d’Iván de la Peña. ¿Li agrada aquesta similitud?

–Al Deportivo també em comparaven amb Valerón, però jo sóc Joan Verdú, amb les seves coses bones i les dolentes. De totes maneres, em satisfà que facin aquestes comparacions, tot i que em posen el llistó alt. De la Peña és uncracmundial. No estem parlant d’un qualsevol.

–¿Com li va amb Nakamura, el seu company d’habitació?

–Estic encantat. Això sí que no m’ho esperava. Cada dia tenim més confiança. Ell és molt tranquil i humil. Li encanta mirar

pel·lícules al seu portàtil i escoltar música. No parla gaire de futbol. Al principi els japonesos em perseguien una mica, però tot això és positiu. Entre l’anglès, l’italià i el castellà ens anem espavilant per comunicar-nos. Els signes també hi fan molt. Futbolísticament ens ajudarà bastant. Té una esquerra estel·lar i és molt fort físicament.

–A la Corunya ve d’una temporada molt positiva. ¿Podrà mantenir el ritme a l’Espanyol?

–L’any passat va ser molt bo per a mi i el Depor. Ni nosaltres mateixos esperàvem acabar tan amunt, però l’equip va començar molt bé i vam acabar lluitar pels llocs europeus. Fins a l’últim partit vam lluitar per la UEFA. És l’exemple que ha de seguir l’Espanyol. Tant de bo que ho puguem repetir.

Notícies relacionades

–¿És tan dur Lendoiro com sembla? ¿Va parlar amb Filipe Luis del fitxatge frustrat pel Barça?

–Lendoiro és un tipus molt peculiar i atípic. A Galícia se’l respecta molt i és molt estimat a la Corunya. Sempre escombra cap a casa i a vegades potser es passa. Jo vaig parlar amb Filipe i ho ha passat malament. Lendoiro li va posar les coses molt difícils. Tenia qualitat per al Barça. Ha perdut una gran oportunitat, però és jove i de qualitat n’hi sobra.