El dia a dia dels corredors de la carrera del Sàhara és tot un exercici de superació personal

Si el seu dia a dia d'oficina o família se li fa carregós, pari una mica d'atenció. La rutina dels participants de la carrera del desert pot donar una empenta a la seva mandra matinal.

AL DESPERTAR-SE

El malson comença així que s'obre un ull

Els corredors no han pogut dormir d'una tirada --ni tampoc de dues-- des que van travessar l'estret de Gibraltar. Es fiquen al sac cap a les 20.30 hores i no hi ha nit que el vent no els hagi cobert de sorra o se'ls hagi emportat la tenda, subjectada amb pals d'assotar ovelles i cordes més aviat de poc fiar. El despertador és un home amb turbant que, cap a les 5.30 del matí sembla tenir llicència per fer servir la maça de cabres amb els corredors, que semblen orfes de Déu. Esmorzar, fer la motxilla i preguntar-se: ¿Què hi faig jo, aquí? Quatre bromes amb el veí, igualment desesperat, i a la meta.

LA SORTIDA

Llarga espera amb música i aniversaris

Els corredors enfilen la sortida i comença el xou. No la carrera, compte; el xou. Dos altaveus els rebenten els timpans amb cançons com Entre dos aguas, un sarcasme perillós davant dels 800 dorsals que donarien el seu gat a la ciència per un gotet. Patrick Bauer, que no és l'oncle de Jack Bauer-- l'home que no dorm ni menja ni fa pipí a la sèrie 24-- sinó el paio que va pensar i va crear la carrera fa 23 anys, s'enfila al sostre d'un tot terreny amb 300.000 quilòmetres i va directe al punt mort definitiu. Agafa el micro i comença a cantar els noms dels que compleixen anys mentre sona un agredolç Happy birthday, que aquí és més aviat poc happy. Per cert, Nil Bohigas va complir 50 anys dimarts i Josef Ajram en farà 30 demà. Després comparteix detalls de la carrera en francès i una noia el tradueix a l'anglès de Conca. Ningú els escolta, ni en francès ni en anglès. Fins que un compte enrere els fa posar drets per endinsar-se en el desert en nom de la follia.

L'ETAPA

Imatges dramàtiques amb engrunes d'humor

Hi ha qui corre, qui camina i qui ja coixeja al fer el primer pas. És el cas de Luis Enrique, que ahir va acusar els problemes en un dit del peu. L'exblaugrana es va armar de moral i va comptar a més amb la terapèutica conversa en carrera del jove sabadellenc David Penas i el gran Fidel Martí, l'espanyol més veterà i dels més estimats --amb permís de sant Jorge Aubeso-- del Sables. ¿Què s'hi juguen que Lucho l'acabarà?

En el terreny es viuen escenes dramàtiques. El famós actor i cantant japonès Hazama Shigemi, que ha portat un seguici audiovisual de 12 nipons, sembla implorar al sol inclement que fon les càmeres per poder abandonar sense testimonis. Una noia va començar l'etapa d'ahir --75,5 quilòmetres amb 36 hores per cobrir-los-- amb l'ànima trencada. Va sortir trontollant, l'última, just davant dels dos camells escombra conduïts per un jove marroquí que s'està polint el Sables en xancletes de piscina. En els controls, les noies franceses segueixen jugant a pronunciar els noms dels espanyols. La broma ja no té el ganxo inicial.

Però també hi ha moments dolços. Passen els sevillans, es queixen del genoll i ja comencen a fer conya. Són un esperit lliure, igual que el xòfer de la premsa espanyola, Ibrahim, a qui li demanes anar pour ici i a ell el seu karma li dicta anar pour allà. El més simpàtic del pilot és un home amb barba i un bigoti de Rigodón. Es diu Miguel Rubio i amb 8 anys va deixar el seu Alacant natal per anar a viure a Luxemburg. Porta una castanyola que fa sonar mentre canta el porompompero i creua la meta amb una txapela.

L'ARRIBADA

Notícies relacionades

Els àrbitres expulsen el Barça de la lluita per la seva 13a Champions

De Víctor a Joan; de l’Hospitalet a Sallent

Cap a la tenda per tornar a començar

Sense un cor forrat de portland es fa difícil no emocionar-se a l'arribada. El que en queda de cada corredor travessa la meta amb un cert titubeig. No es creu que hagi acabat l'etapa i per un moment explota d'alegria. Però la seva eufòria des- apareix quan recorda que demà divendres ha de córrer 42,2 quilòmetres, l'etapa marató. Recull la seva aigua i busca la tenda. Es treu les sabatilles, s'explora els peus i es posa les mans al cap, espera els companys, sopa, xerra, riu, cura butllofes, rep i dóna ànims, comparteix esparadrap i intenta dormir. Ep, sembla que ja s'ha girat una mica de vent.