Racionament a bord

La Barcelona World Race (BWR), primera regata de la volta món a dos de la història, està resultant més llarga del que molts esperaven. I si no, que ho preguntin a Michèle Paret."Mentre escric aquesta nota --va comentar fa uns dies--vaig a esmorzar: un saquet d'arròs amb llet liofilitzat, que compartiré amb el meu copatró. Una cullerada per a ell, una cullerada per a mi, una per a ell, una per a mi... ¡Oh no, ja s'ha acabat!".

Als 52 anys, Michèle Paret no és una principiant que no sap quines provisions ha d'embarcar. Està a punt d'acabar la seva tercera volta al món i el seu copatró i marit, Dominique Wavre, aviat serà la persona que més vegades ha circumnavegat el planeta, sempre en regata: quan d'aquí a uns 15 dies creuï la meta a Barcelona, haurà fet set vegades la volta a la Terra.

El que passa és que ningú comptava que la BWR es disputés amb tan males condicions meteorològiques, és a dir, amb tan poc vent. Els més optimistes parlaven de completar el recorregut en menys de 80 dies i la majoria de participants calculaven estar de tornada en molt poc més.

Sopa a tothora

El mateix líder, Jean-Pierre Dick, va confessar la setmana passada que va embarcar queviures per a 84 dies, és a dir fins ahir. I encara li falta almenys una setmana per tocar terra i menjar-se el bistec amb què somia."No ens queda pa, ni postres, barretes de cereals ni cap d'aquestes coses bones. De fet, estem racionant el menjar. Ara mateix, al tròpic, prenem sopa a totes hores i no és gaire agradable. ¡L'únic avantatge és que tant Damian com jo perdrem tots els mitxelins!".

Tot i que els participants no volen donar gaires dades per no donar pistes als seus rivals, sembla que Dick i Foxall són els que més pateixen la falta de queviures, tot i anar primers i ser els que arribaran abans a Barcelona (són, juntament amb l'Educación sin Fronteras, d'Albert Bargués i Servane Escoffier, els únics que no han parat a cap port). Els altres tres vaixells supervivents van fer escala a Nova Zelanda, on van embarcar provisions.

Notícies relacionades

Ayuso pressiona Del Toro en la contrarellotge del Giro

L’Europa League transforma La Catedral

Així ho van fer, per exemple, Javier Sansó i Pachi Rivero, delMutua Madrileña. Van salpar amb menjar per a 90 dies, conscients que el seu vaixell, ja una mica vell, era més lent que els favorits."Quan ens vam aturar a Wellington sabíem que trigaríem més del que havíem calculat a arribar a Barcelona i vam aprofitar per carregar menjar. Ens estem quedant sense llaminadures i menjar bo; òbviament de menjar fresc ja no n'hi ha, però encara tenim una bossa de dues setmanes intacta. ¡Podríem seguir gairebé tres mesos més!",va fer broma Sansó, que creu que ha perdut de sis a vuit quilos. Però va afegir, més seriós:"Si no haguéssim fet la parada tècnica a Wellington, hauríem començat a racionar el menjar des del cap d'Hornos o fins i tot una mica abans".

Els que no semblen tenir problemes de queviures, tot i no haver parat, són Bargués i Escoffier."Tinc la sort que Servane menja com un ocellet, de manera que de moment tenim menjar suficient. I encara ens queden paquets envasats al buit de pernil i formatge, perquè els vaig amagar jo...".A més, l'Educación sin Fronterasva ser el vaixell que més provisions va embarcar, convençuts els seus dos patrons que serien el fanalet vermell. El seu repte era acabar la regata. Estan a menys d'un mes d'aconseguir-ho. Si ho aconsegueixen, seran un dels dos únics que haurà fet la volta al món sense cap escala.