"SENTO QUE ÉS UNA COSA QUE HAVIA DE FER"

carta de comiat

2
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO

Aquest és un dels articles més durs que mai escriuré. Amb gran pena he de dir adéu a un club que estimo. He passat vuit fantàstiques temporades a l'Arsenal i he disfrutat cada minut que he estat aquí. Al final de la temporada 2005/2006 vaig arribar a un punt clau en la meva carrera i vaig haver de prendre una decisió sobre el meu futur equip. Estimava l'Arsenal, adorava els seus fans, la gent del club i la ciutat. Sobretot vaig firmar per les dues persones que es van asseure al meu costat durant la conferència de premsa. Arsène Wenger, a la meva esquerra, i David Dein, a la meva dreta. Dos dies després de la final de la Champions vaig dir que aquelles dues persones, per sobre de tot, eren la raó innegable que jo hagués

compromès tota la meva carrera a l'Arsenal.

Un any després, la situació ha canviat completament. David Dein ja no hi és i no es pot negar que aquest és el factor que ha desestabilitzat el club i el mànager. Arsène ha format part de la meva vida fins on puc recordar. Va ser el meu entrenador al Mònaco i em va fitxar una altra vegada per a l'Arsenal. Ha estat la inspiració de la meva carrera. Només espero que les meves actuacions li hagin retornat almenys una mica de la fe que ell ha demostrat tenir en mi.

Desafortunadament i inexplicablement ell ha dit que en aquest moment no es tornarà a comprometre amb el club una vegada acabi el seu actual contracte, que expira al final de la temporada que ve. Respecto la seva decisió i la seva honestedat, però llavors en tindré 31 i no puc córrer el risc de quedar-me aquí. Per a mi, era o ara o mai i, tristament, ha de ser 'ara'. Aquesta és la meva decisió, ningú no m'ha forçat a fer res i em representaré en aquesta transacció. Sento que això és una cosa que, simplement, havia de fer.

Notícies relacionades

Barcelona és un club meravellós, impregnat de tradició i que juga un futbol bonic. Estic segur que hi seré molt feliç.

Però trobaré a faltar els seguidors de l'Arsenal moltíssim, ells m'han recolzat contra vent i marea. Em van ajudar quan estava a baix i em van fer baixar quan estava a dalt. Sempre seran al meu cor, igual que tots els seguidors que fan que aquest esport sigui aquí tan especial. Sempre tindré un vincle especial amb l'Arsenal. Gràcies a tots aquells que m'han fet sentir tan benvingut en aquest país, no us oblidaré mai.