Vibrem tots junts

En aquests moments en què l'Estatut es troba, segons diuen, en greu perill, en què estem embrancats en un debat sobre la presència o no de gihadistes al nostre barri, en què ens costa motivar-nos per viure la campanya electoral, en què hi ha insignes i centenàries institucions del país en crisi, els convido a compartir la principal alegria que podem tenir els catalans aquesta setmana: la victòria de l'Espanyol en la final de la Copa de la UEFA.

Els periquitos estem il.lusionats, expectants, excitats i, per sobre de tot, feliços. Feliços, sí, perquè, passi el que passi avui a Glasgow, és clar que vivim un any gran. Evidentment serà molt més rodó si ens emportem la copa a Barcelona. Seria estúpid defensar el contrari. Però ningú ens negarà que l'equip, a aquestes altures, ja ha complert.

Doncs bé, aquest estat d'ànim periquito és el que volem encomanar a la resta de catalans. Vibrem aquesta nit tots a l'uníson perquè un club de Catalunya pot fer història a Escòcia (una altra nació sense Estat: quina feliç coincidència). Història, sí, perquè l'Espanyol, si guanya, aconseguirà el seu primer títol europeu i el tercer important en set anys. Fort, ¿oi?

Si en deu ser, de transcendent, el xoc que aquesta nit es paralitza la campanya de les municipals perquè els candidats barcelonins són a Glasgow, amb el president i el vicepresident de la Generalitat. Cosa que, d'altra banda, em sembla lògica.

Notícies relacionades

Pogacar, Vingegaard i Evenepoel s’enfronten en un Dauphiné amb vista al Tour

Demi Vollering no afluixa i sentencia la Volta en solitari

Aquests dies m'està passant una cosa totalment insòlita: no he donat l'abast a consumir totes les informacions que han sortit a la premsa sobre el meu equip. Que si quatre pàgines en aquest diari, que si tres a l'altre, entrevistes per tot arreu, reportatges televisius. Només que descuidi un mica, en un monitor apareixValverdeentrenant,Tamudoresponent en una roda de premsa, la plantilla al castell de concentració, o un munt de seguidors camí de Glasgow. Semblo un nen que es lleva el dia de Reis i descobreix per tots els racons de la casa regals sense fi; vaig d'una banda a l'altra sense saber on aturar-me.

La final està a punt de començar. Vinga, cridin amb mi, periquitos i no periquitos: visca l'Espanyol i visca Catalunya!