Aitana Bonmatí, de gairebé perdre’s l’Eurocopa a marcar el gol decisiu: "Va ser pitjor la lluita mental que la física"

"Ho va passar malament, sobretot quan va entrar a l’hospital. És allà on s’encenen les alarmes", confessen des de l’entorn més proper de la futbolista. Ella mateixa veu la gravetat de la malaltia quan la van mantenir a l’hospital un parell de dies. Una meningitis vírica és un tipus d’afectació del sistema nerviós central, habitualment per un virus, que consisteix en una inflamació de les meninges, les membranes que recobreixen el cervell i la medul·la espinal.

Participació en perill

Per poder arribar al diagnòstic, després d’identificar els símptomes, es practica una punció lumbar per accedir al líquid cefaloraquidi. Fins a tenir clar el diagnòstic van ser hores de dubtes i sobretot por. La febre li havia fet perdre entrenaments i el partit i, amb l’Eurocopa a tocar, tot semblava perillar.

Però al cap de poques hores, Aitana veu que es va trobant millor. "Quan es troba millor, més cap al cap de setmana, això li dóna una injecció d’energia i motivació. Pensa: ‘No m’ha deixat ko’. I comencem a veure com podia tornar de manera progressiva. El risc era que se li tornés a inflamar o que en fer esforços repetits tingués alguna lesió muscular, ja que per una meningitis perds pes i múscul. A més, prenia força medicaments, que també feien efecte en el seu cos, ja que no hi està gens acostumada", confessen des del seu entorn.

Per a l’Aitana, va ser més difícil de gestionar la malaltia a nivell mental que no pas físic. "Va ser just després de les vacances i abans de començar la competició. No et deixa fer la pretemporada. Va ser gairebé pitjor la lluita mental que la física. Quan et trobes bé, ja agafes la forma. Però el tema mental va ser el que més li va costar", confessen des del seu entorn.

I això que l’Aitana és una persona molt determinada. És un dels seus valors més grans. Aquesta tenacitat i tossuderia. L’obstinació d’aconseguir el que es proposa, encara que a vegades no depengui únicament d’ella. Pocs reptes se li han posat al davant i no ho ha aconseguit. No negocia en l’esforç i el treball, però en aquesta situació no podia fer més que esperar.

Anar frenant-la

I el temps a vegades és complicat de gestionar. Sobretot quan cada hora que passa t’acosta a una Eurocopa que saps que és clau. Per a tu i per al teu equip. Tornar havia de ser de manera paulatina, ja que hi havia risc que la meningitis tornés a inflamar-se. D’aquí que des del cos tècnic haguessin de "parar-la". "L’Aitana té moltes ganes de jugar i cal anar frenant-la però el que prima és la salut", confessava Montse Tomé quan la migcampista es va reincorporar als entrenaments.

Ella se sentia bé, però no podia jugar d’inici. "Havia d’entendre que no podia anar d’inici en els dos partits. Però vist en perspectiva va ser el més encertat", afegeixen les mateixes fonts. Contra Itàlia, el partit més complicat de la fase de grups, va tornar a l’onze i tot va tornar a rutllar.

"Em trobo al 100%", li deia al seu entorn. Gran part del seu grup d’amics i els seus pares eren ja a Suïssa per al partit de quarts contra l’amfitriona i l’Aitana s’havia recuperat en un temps rècord. Tot encaixava i la de Ribes va tornar a gaudir. Les pors van quedar en un mal record. Contra Suïssa va córrer més de 13 quilòmetres, amb uns paràmetres comparables a una semifinal o final de la Champions. "Després de Suïssa va tenir un reforç d’ànim i de sensacions".

Notícies relacionades

Aitana Bonmatí rep l’alta hospitalària per la meningitis vírica que pateix, però encara no viatja a l’Eurocopa

Espanya supera per primera vegada la barrera de les 100.000 dones que viuen de l’esport

I van arribar les semifinals contra Alemanya. I va aparèixer el seu futbol, salvant Espanya. La selecció de Montse Tomé estava esbufegant per no enfonsar-se davant una Alemanya que lluitava per discutir-li el pas a la final. I Aitana Bonmatí va crear una nova genialitat. La diana té una part de talent, perquè hi ha molt poc angle. Hi ha alguna cosa especial per ficar-la just a l’espai mil·limètric que va deixar Berger al seu pal esquerre. I és que no va ser casualitat que la busqués allà. Heus aquí també una part interessant i analítica de la diana, perquè justament era una de les singularitats de la portera que els preparadors van comentar a les futbolistes que podien utilitzar per batre-la. I tot això al minut 113, quan ni les cames ni el cap funcionen al màxim.

I és que l’Aitana sempre hi és. I quan les coses es veuen més difícils, més probable és que les faci.