Espanya supera per primera vegada la barrera de les 100.000 dones que viuen de l’esport

¿De què parlem al referir-nos a llocs de treball vinculats a l’esport? Segons aquest informe, de l’«ocupació que es desenvolupa en empreses dedicades a activitats esportives, com la gestió d’instal·lacions, les activitats dels clubs i gimnasos entre d’altres, o la fabricació d’articles d’esport, així com el que es correspon amb les ocupacions d’esportistes, entrenadors o instructors esportius».

102.400 treballadores el 2024

És a dir, la xifra inclou des de monitores de gimnàs fins a les Pilotes d’Or Alèxia Putellas i Aitana Bonmatí; des de Marián Mouriño (presidenta executiva del Celta) i Elisa Aguilar (presidenta de la Federació Espanyola de Futbol) fins a les treballadores de la fàbrica de Joma a Portillo de Toledo; des de Carolina Marín i Paula Badosa fins a la metge i la fisio d’un petit club.

En total, 102.400 dones espanyoles van tenir en les esmentades activitats esportives la seva principal font d’ingressos l’any passat, una xifra que representa el 40,2% del total dels 255.000 treballadors vinculats a l’esport que hi va haver a Espanya el 2024. Aquest percentatge es troba encara per sota de les dades generals d’ocupació a Espanya, en el qual les dones representen un 46,4%.

En termes percentuals, les dones que viuen de l’esport suposen un 1% del total d’aquelles que tenen una feina, davant l’1,3% dels homes. Un percentatge que es manté bastant estable des del 2013, movent-se durant aquests anys en una forquilla del 0,9-1,1%, i que reforça la seva rellevància al ser comparat amb altres països del nostre entorn.

Espanya, al podi de la UE

La fita, aquestes 102.400 empleades, reforça Espanya com el tercer país de la Unió Europea amb més dones empleades en tot l’espectre de la indústria esportiva, des d’esportistes fins a treballadores d’empreses fabricants de material esportiu. Els indicadors harmonitzats de la Unió Europea així ho reflecteixen, si bé les últimes dades disponibles a nivell comunitari són del 2023 i són diferents (lleugerament inferiors) a la sèrie nacional per poder fer-los comparables entre els diferents països.

Llavors, a partir de les dades harmonitzades recopilades per Eurostat, 96.900 espanyoles tenien un empleat vinculat a l’esport, només per sota de França (129.900) i Alemanya (117.600), dos països amb una població total molt superior a l’espanyola. De fet, ponderant els habitants totals de cada país, Espanya està per davant dels dos països.

En números absoluts, Espanya també supera àmpliament Itàlia (73.500), malgrat tenir una població d’uns 10 milions d’habitants menys. La ràtio de treballadores en l’esport davant les empleades totals del país és de l’1%, cosa que situa Espanya com a quart país de la UE, per darrere de Suècia, Dinamarca i Finlàndia, empatat amb Estònia i els Països Baixos. La mitjana comunitària se situa en el 0,7%, tres dècimes per sota.

Els tipus de contractes de les dones

La gran bretxa, però, es troba en la parcialitat de la feina. Mentre que el 61% dels homes que viuen de l’esport ho fan amb un contracte a temps complet, aquest percentatge baixa fins al 48,7% en el cas de les dones, menys de la meitat. Elles, en canvi, tenen un menor percentatge de treballadores no assalariades respecte al total: 11,7% davant el 15,6% dels homes. La taxa de contractes indefinits és pràcticament la mateixa: 57,5% ells i 59,3% elles.

Malgrat el creixement en números absoluts, la sèrie històrica mostra un estancament del percentatge de dones que viuen de l’esport a Espanya davant la xifra total d’empleats en aquest sector. La taxa del 40,2% de l’any passat es troba a la zona més baixa de la forquilla de l’última dècada, en la qual el percentatge ha anat oscil·lant entre el 39,1% (el 2016) i el 44,1% (2021).

La proporció de dones treballant en l’esport també es troba per sota de la dada general d’ocupació femenina, que segons l’enquesta de població activa (EPA) se situa en el 46,4%, mantenint un creixement molt lent però constant en la sèrie històrica. És a dir, la dada general és superior en més de sis punts a la taxa laboral femenina en l’esport, que no experimenta aquest creixement continu, malgrat el rècord en termes absoluts. El número total creix, sí, però a un ritme similar al que ho fa el d’homes.

On sí que s’aprecia una bretxa encara gegant és el nombre de persones que practiquen esport de manera federada. Per segon any consecutiu, les dones federades van superar el milió (1.073.620 el 2024), però es troben molt lluny dels homes (3.242.189 el 2014),representant només el 24,9% del total.

Els llocs de comandaments, una assignatura pendent

Notícies relacionades

Escac i mat de les futbolistes al Llevant Badalona: «És el circ més gran que he viscut com a professional»

Entrevista a Jana Fernàndez, futbolista internacional del Barça: «M’he tornat a enamorar del futbol»

La diferent ocupació dels despatxos és un altre repte, el més important potser en matèria de visibilització de les dones en l’esport, que Espanya encara té pendent. Les federacions esportives nacionals són l’exemple paradigmàtic d’aquest compte pendent: després de les eleccions celebrades en els últims mesos, només una de les 66 (la de bàsquet, amb Elisa Aguilar) està presidida per una dona.

El patró es repeteix en altres àmbits. Beatriz Álvarez és l’única dona que ocupa una de les vuit vicepresidències de la RFEF. Només un 10% dels directius de la Primera masculina aquesta temporada eren dones, amb Marián Mouriño (Celta) i la ja reemplaçada Layhoon Chan (València) com a úniques presidentes. Les úniques dues vicepresidentes són Elena Fort (Barça) i Nerea Ortiz (Athletic).