ELS ALCALDES FAN BALANÇ | ESPLUGUES DE LLOBREGAT

Pilar Díaz: "El problema que tenim a Esplugues és trobar vivenda de lloguer a preu assequible"

La primera edil d'Esplugues conversa amb EL PERIÓDICO en el marc d'un cicle d'entrevistes de balanç del mandat amb alcaldes metropolitans

"Ens arribaran coses, com el patinet elèctric, que no podem preveure", argumenta Díaz sobre la primera víctima mortal d'aquests vehicles al municipi

2018 11 elperidico alcaldes pilardaz hd / periodico

18
Es llegeix en minuts
Aitana Glasser / Joan Salicrú

Enginyera i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya, la socialista Pilar Díaz (Barcelona, 1967) és alcaldessa d’Esplugues de Llobregat  des del 2006. Es considera una política obsessionada a buscar el consens i teixir complicitats fins i tot amb els seus oponents polítics més ferris. Díaz dibuixa una Esplugues capaç de mantenir-se en un relatiu oasi de calma en relació amb la convulsa situació política de Catalunya. Arriba tard a l’entrevista perquè ha estat intervenint en un desnonament, una cosa que també existeix en una ciutat que, més enllà de ser coneguda pels famosos que acull, no s’escapa de les problemàtiques metropolitanes habituals.


Pregunta (P). Esplugues és un dels municipis amb el preu de lloguer més elevat de la demarcació de Barcelona, situat en 3.12

Resposta (R). Sí, però han canviat. Si fa uns anys eren per hipoteca i per propietat, ara la majoria són per lloguer o per l’ocupació de vivendes que solen pertànyer a grans propietaris. El que fem és treballar des de l’Oficina Local de l’Habitatge i coordinar-nos amb la Taula d’Emergències de la Generalitat, però no sempre tenim vivendes disponibles. I el problema aquí no és tant la quantitat, perquè tenir-ne només un cas ja és preocupant, però pel nostre perfil no es dona tan sovint com en altres municipis. El nostre problema és el preu del lloguer, que és elevadíssim. Amb Hàbitat 3 [gestora de vivenda social], estàvem tractant el cas d’una vivenda de 1.100 euros al mes. La nostra preocupació, que compartim amb altres municipis com Sant Cugat o Sant Just, és especialment aquesta: a Esplugues és molt difícil trobar vivenda a un preu assequible. 

P. El juliol passat van aprovar una modificació de les normes urbanístiques de pisos turístics limitant-los al 20% a cada finca. ¿Què esperen d’aquesta mesura?

R. Va entrar en vigor no fa gaire i per tant el que esperem és que pugui servir per regular-ho i evitar que es produeixi un efecte crida cap aquí arran de la normativa de Barcelona, que va ser el que va fer que alguns municipis de la primera corona metropolitana poséssim en marxa aquest tipus de regulació. En el nostre cas, el turisme és una riquesa i si està ben ordenat és benvingut, però no voldríem trobar-nos amb barris o sectors en els quals es produeixi aquesta situació de manera irregular i que acabi provocant problemes amb la ciutadania. De moment, no hem detectat focus de problemàtica veïnal.

P. ¿Fins a quin punt té sentit que els municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) continuïn regulant temes com aquest de manera individual? ¿Caldria repensar el paper dels ajuntaments, ara que farà 40 anys de les primeres eleccions municipals? 

R. El problema és que en moltes ocasions la realitat ens sobrepassa. Les coses ara passen tan ràpid que encara no hem acabat de fer una anàlisi de la situació i de com actuar... quan ja la tenim a sobre. En el moment en què per llei es va crear l’AMB es van recollir de manera clara les seves competències i les nostres, cosa que no vol dir que no fem més coses de les que se’ns exigeixen, però  intentem respectar les competències clares que té el AMB.

Més que aclarir quins són les competències de cada un, jo crec que el problema és aquest, que les coses passen més ràpid que en el ritme al qual anem les administracions; un ritme que a més, en molts casos, no es pot agilitar. Per exemple, per aprovar una ordenança es requereixen una sèrie de coses, com la participació ciutadana, que és un element molt positiu però que requereix el seu temps. No podem treure una ordenança, aprovar-la i aplicar-la demà: és impossible. El tema del patinet elèctric, per exemple, ens ha arribat de sobte, i com aquest ens arribaran més coses que no podem preveure i a les quals haurem de respondre ràpidament.

"De vegades fem de la política un aparador o donem una imatge d’Esplugues que no és real"

Pilar Díaz

Alcaldessa d’Esplugues de Llobregat

P. Després del debat suscitat arran de la primera mort a Espanya per atropellament de patinet

R. Efectivament: això es va aprovar en el Consell Metropolità del mes d’octubre. Es va conformar un grup de treball amb diferents ajuntaments i l’AMB i es va estar treballant, inspirats òbviament per les decisions de Barcelona, fins que es va obtenir com a resultat un document que serveix com a marc comú de consens. A partir d’aquí, cada ajuntament ha d’aprovar una ordenança inspirada en aquest document, que és el que nosaltres farem. Al marge de l’accident, abans ja havíem parlat de la necessitat d’aprovar aquesta ordenança abans que acabi el mandat. 

P. Parlem del que ha donat de si el mandat. ¿S’ha pogut treballar malgrat el soroll ambiental que hi ha hagut en l’àmbit autonòmic i estatal?

R. Vam tenir moments puntuals, sobretot en els últims dos o tres mesos de l’any passat, en els quals en els plens no hi havia tots els regidors i regidores, i això no és normalitat. Però sí, s’han aprovat coses i a més tinc la satisfacció, tot i que no sé si és compartida, de poder dir que tant el Govern municipal com l’oposició han pogut treballar, al punt que ens han fet propostes molt constructives que hem aprovat.

En relació amb el soroll, és cert que ha distorsionat en algun moment molt puntual en la ciutat. Jo mateixa em vaig preocupar per si el control constructiu de l’oposició no continuava i es produïa una situació de pèrdua de confiança que no tenia res a veure amb el que passava en el municipi, sinó amb el que passava a Catalunya. Però crec que, passats aquells mesos complicats, durant aquest any hem pogut treballar; de fet hem pogut aprovar els pressupostos de l’exercici següent.

P. Però aquí, com a Mataró i Terrassa, els fets del passat mes d’octubre del 2017 van provocar canvis en el Govern municipal, amb la sortida dels regidors del PDeCAT

R. Iniciem el mandat amb un pacte del meu partit, el PSC, amb la llavors Convergència i Unió (CiU), ara PDeCAT, que es va trencar. Però no va ser per l’1 d’octubre, sinó que va ser una decisió que ells van prendre entre abril i juny del 2017, derivat d’un conflicte intern que tenen obert a la fiscalia i que va arribar fins i tot a l’Audiència, ja que una part no estava d’acord amb l’altra i volien fer sortir els regidors del Govern. 

La realitat és que estem governant en minoria, amb nou regidors de 21, i amb aquests números no pots aprovar un pressupost en solitari ni moltes altres coses, però tenim la gran sort no només que s’hagin aprovat sempre els pressupostos en temps i forma, sinó que ha aconseguit un recolzament important. Molts temes, fins i tot, els hem aprovat per unanimitat: des del Codi Ètic o el pacte per reactivar l’economia i crear ocupació de qualitat fins a temes de polítiques d’igualtat o de dones, com el protocol contra les agressions sexistes en espais de lleure i festes majors.

Des de la CUP fins al PP, quan hi ha hagut coses de ciutat importants, hem pogut posar-nos d’acord. Que no vol dir que no hi hagi discussió o debat: quan volen criticar, ho fan, i nosaltres democràticament entenem que sempre que es faci de manera constructiva, com sol passar, ho acceptem i escoltem el que diuen. Aquest és l’esperit que hem intentat mantenir aquest mandat. En tot cas, el que ha succeït a la ciutat és molt diferent del que ha passat al país. 

L’alcaldessa d’Esplugues, Pilar Díaz, posa per a EL PERIÓDICO. / FERRAN NADEU

P. Però no negarà que hi ha hagut moments de tensió, com quan un regidor d’ERC va participar en un ‘escrache’ a un altre de Ciutadans o amb l’aparició de pintades feixistes a la ciutat

R. Més que tensió, jo, que fa molts anys que faig política però em considero una política poc convencional, el que veig és que de vegades fem de la política un aparador o donem una imatge de la ciutat que no és real. Dels 46.000 habitants que som, ¿quants han estat en aquesta conversa? La gent es desperta cada dia, treballarà, estudiarà, els desnonen... està pels problemes quotidians i sobretot pels que tenen més imminents. I després hi ha un grup de gent que ens dediquem de vegades a fer soroll. ¿Per què es va produir soroll per les pintades a la guarderia, que van ser puntuals? No les disculpo ni justifico, per això les vam denunciar en el seu moment i les vam esborrar de seguida, però algun eixelebrat ho va fer la nit de l’1 al 2 d’octubre; no és que cada dia tinguem pintades d’esvàstiques a la ciutat.

El tema de la manifestació a què fèieu referència... mireu, quan jo vaig ser investida alcaldessa per primera vegada, al sortir de l’ajuntament un grup em va acompanyar cantant-me fins al cotxe. Fa molts anys, però jo me’n recordo. M’acabaven d’investir i encara no havia tingut oportunitat de fer res com a alcaldessa. La manifestació en què va participar el regidor d’ERC, malgrat la bona relació que puguem tenir amb ell i amb el seu grup, que ens ha ajudat a aprovar algun pressupost i amb el qual parlem i treballem, a mi no em va semblar adequada. No és aquesta l’Esplugues que vull.

A més, crec que es va equivocar al posar-se darrere d’una pancarta que deia 'Policia Local repressió', quan la nostra policia local és superimmaculada. Si jo em posés darrere d’una pancarta on hi digués 'Policia Local repressió' o 'Mossos repressió' a continuació aniria directament al jutjat a posar una denúncia. Les coses, si es diuen, cal anar fins al final. Si hi ha repressió, que vagin al jutjat i hi posin una denúncia. Però, vaja, això no és la ciutat ni de bon tros: aquesta és una ciutat tranquil·la que cada dia intenta aportar el seu gra de sorra al país i on la gent té els seus propis problemes.

P. Per poder continuar aportant, com diu, grans de sorra a la construcció del país, és necessari un diàleg fluid amb la Generalitat. ¿Existeix, aquest diàleg?

R. Hem percebut certa inacció de la Generalitat. Ha estat per altres coses i això es veu en les Meses d’Emergència d’Habitatge, quan tenen un temps per respondre i passen mesos sense contestar positivament a un expedient que els hem fet arribar. Des del punt de vista de la relació institucional, ajuntament i Generalitat hem mantingut sempre una bona relació i crec que la continuem mantenint. Fruit d’això, no fa gaire vam visitar el delegat del Govern, amb qui repassem alguns dels temes pendents.

Un d’ells era precisament el tema habitacional: vam fer entendre a la Generalitat la problemàtica de la nostra ciutat, agreujada pels preus del lloguer. Tenim pendent una visita, agendada per al gener, amb el conseller de Territori i Sostenibilitat per a coses pendents. com la llei de barris. Malgrat els retards per donar-nos reunions, mantenim la relació de lleialtat institucional que la Generalitat es mereix i en general el que percebem és un tracte idèntic. L’únic 'però' durant aquests anys de crisi, és que no hem tingut el recolzament, sobretot econòmic, de la Generalitat. No necessitem només recolzament moral, necessitem també recolzament econòmic, i no l’hem tingut. Sí que l’hem tingut de l’Estat i especialment de la Diputació de Barcelona, que ha apaivagat la falta d’ajuts de la Generalitat.

P. ¿Quins tres temes concrets tenen pendents amb la Generalitat?

R. En mobilitat continuem reclamant l’arribada del metro. Durant aquest mandat s’ha programat la línia, que s’havia d’acabar el 2020, però per descomptat, si no s’han iniciat ni tan sols les obres, no la tindrem. Es tractava de la prolongació de la línia 3, que havia de passar per Esplugues, anar a Sant Just i fins i tot tenir una parada a l’Hospital Moisés Broggi (Sant Joan Despí).

El projecte executiu es va començar a redactar a finals del 2010, però amb la crisi es va paralitzar. A començaments d’aquest mandat va parlar amb el conseller de Territori i es va acordar iniciar el projecte executiu només per la part d’Esplugues. A la nostra ciutat s’hauran de construir dues parades: una en l’entorn de l’Hospital Sant Joan de Déu, especialment necessària perquè hi acudeixen nens de tot el país i crec que és l’únic hospital de la primera corona de Barcelona que no té una parada de metro en el seu entorn, i una altra a la zona de l’ajuntament.   

L’altre tema és la llei de barrios; durant uns anys va ser molt difícil que la Generalitat aportés el seu 50%, i, tot i que això s’ha anat normalitzat, teníem encara alguns temes pendents d’aquesta llei. També la masia de Can Oliveras, el barri de Montesa, i sobretot l’emergència habitacional i els ambulatoris. Vam fer la concessió d’un terreny al barri de Can Clota per construir-hi el nostre tercer ambulatori, però crec que la Generalitat només va aprovar el pla funcional; no tenim ni projecte executiu. Amb el llavors conseller Comín es va parlar de poder ampliar l’ambulatori Lluís Millet per, com a mínim, tenir un pla de xoc fins que no es pugui construir el nou ambulatori.

"La xarxa d’Esplugues per erradicar la violència masclista funciona"

Pilar Díaz

Alcaldessa d’Esplugues de Llobregat

P. A l’entrada del consistori hi ha un cartell amb el recompte de les víctimes de violència de gènere d’aquest any, un tema molt present durant aquest mandat. ¿Què creu que poden fer els ajuntaments en aquest àmbit?

R. Volem erradicar completament la violència masclista i perquè això sigui possible cal fer efectives les lleis. Encara que alguns porten en el seu programa electoral la derogació de la llei 2004, el que hem de fer és just el contrari: fer-la efectiva. Si es creen jutjats sense formació, tenim un problema, perquè sorgeixen casos com el de 'La manada'. 

L’Ajuntament d’Esplugues, durant aquest mandat, abans d’aprovar l’ampliat tercer Pla d’Igualtat, ens vam comprometre a aprovar dues coses: un protocol contra les agressions sexistes en espais de lleure i festes majors, que ja s’ha implementat a les festes majors dels últims dos anys, i la revisió del protocol contra la violència masclista i d’atenció a les víctimes, que s’ha actualitzat en el nou marc legislatiu, respecte al de l’any 2005.

Les nostres comissions s’encarreguen de fer-ne un seguiment, estudiar cas per cas, i inclouen Mossos i policies locals, que ens poden dir les directrius de protecció d’aquelles dones que no tenen ordres però que poden estar en situacions vulnerables. La xarxa a la ciutat funciona: fan falta més denúncies, perquè algunes encara no arriben, i més recursos. I sobretot fa falta que quan es demanin ordres de protecció, es concedeixin, perquè a Catalunya tenim la mala notícia de ser un dels àmbits judicials de tot Espanya amb menys ordres de protecció concedides per ordres de protecció demandades. 

P. Un altre tema derivat d’aquest és el de la prostitució. Gavà ha aprovat una normativa per despenalitzar les prostitutes i ha pres mesures com l’enviament deGavà ha aprovat una normativa per despenalitzar les prostitutes sancions al domicili 

R. Esplugues està adherida a la Xarxa de Municipis Lliures de Tràfic, com Gavà, Sant Boi o Santa Coloma, entre d’altres, i vam ser de les primeres ciutats a aprovar una moció al ple per poder ingressar en aquesta xarxa. Però cal distingir la situació de Gavà de la d’Esplugues. És una problemàtica en l’espai públic que nosaltres no tenim, però que vam tenir fa 10 o 12 anys. En aquell moment vam actuar sense la necessitat d’aprovar res, cosa que no significa que puguem fixar-nos i inspirar-nos en Gavà, perquè de vegades no s’ha de regular pel que es té sinó pel que pot venir, com hem fet amb els pisos turístics.   

Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, durant l’entrevista amb EL PERIÓDICO. / FERRAN NADEU

P. Abans ha fet al·lusió a l’extrema dreta. ¿Què es pot fer des dels municipis per evitar l’auge d’aquests partits? 

R. Primer cal analitzar les causes que expliquen per què una persona que en un altre moment ha votat altres opcions es decanta ara per una opció com aquesta. No diré que nosaltres ho fem tot bé, però que ens esforcem per tenir barris cohesionats i dediquem 1 de cada 3 euros del nostre pressupost a polítiques socials en temes com el SAD (Servei de Dependència Domiciliària), que neix com a resultat de la llei de dependència aprovada. 

A Esplugues, la xifra d’immigració és bastant normal i majoritàriament procedeix d’Alemanya o Itàlia, ja que abunda la immigració europea, i això al final el que m’importa és això: que tothom vegi que hem teixit una xarxa que ajuda a suportar i a no caure. I ho fem amb independència de si un ha nascut aquí, arribés fa 40 o 2 anys. ¿Què fem els municipis? Doncs cohesionar, però això no és un tema de municipis, ni tan sols només del Govern estatal, sinó dels governs europeus. I jo crec que miren cap a un altre costat i al final la realitat aflora. 

"Una de les prioritats del següent mandat és acabar la trama de la ciutat"

Pilar Díaz

Alcaldessa d’Esplugues de Llobregat

P. Fa que és al càrrec des del 2006, tres mandats consecutius. ¿Es planteja que aquesta sigui l’última vegada que es presenta a les eleccions?

R. Ho hem de parlar encara amb la nostra formació local; encara no ho hem fet perquè hem tingut moltes coses des de l’aprovació dels pressupostos i altres temes que hem decidit deixar per al gener. És una decisió col·lectiva, no personal.

P. ¿Però vostè té ganes de seguir o preferiria optar per tornar a dedicar-se exclusivament a la docència?

R. La docència m’encantava i és una cosa que trobo a faltar, però també m’encanta el que faig ara. Aquí creixes molt ràpidament i jo crec que tot té una data de caducitat; el dia que marxi, que no sé quan serà, m’enduré molt més del que humilment he pogut aportar. Les piles sempre les he tingut carregades i les continuo tenint, però jo sempre estic a la disposició del meu partit, de la meva ciutat i del projecte, i crec que aquestes coses s’han de madurar de manera col·lectiva. Per part meva, disponibilitat màxima per continuar al capdavant del nostre projecte, però amb el màxim respecte a la decisió col·lectiva.

2018 11 elperidico alcaldes pilardaz minutoindiscreto hd / periodico

P. ¿Quins creu que són els reptes que té Esplugues per al pròxim mandat?

R. La ciutat és petita, té una dimensió de 4,6 km2, però fa falta acabar la seva trama i ja hi ha alguns projectes per fer-ho; és una de les prioritats del següent mandat. Això inclou tot l’àrea del barri de Montesa, que s’està treballant amb la Generalitat, amb l’INCASÒL i també amb els propietaris, i que per a nosaltres és un tema molt important perquè tanca la trama de ciutat en un espai que és frontera amb Cornellà-l’Hospitalet i que suposarà en el futur la capacitat de tenir vivenda municipal.

D’altra banda, crec que tenim carència en equipaments esportius. No perquè no n’hàgim fet, perquè vam obrir un poliesportiu amb dos pavellons i un gimnàs i ara n’estem fent un altre de molt important a Can Vidalet, però quan mirem el nivell d’adhesió a l’esport que tenim, fa que, per molt que fem, sempre anem curts. Òbviament, és una gran notícia que tothom faci esport, ja que és el centre de moltes de les activitats que duem a terme, però això ha d’anar acompanyat d’equipaments. Necessitem més piscines i més pavellons, però per a això necessitem invertir i hem passat moments difícils, encara que crec que tancarem aquest mandat amb una capacitat inversora més gran.  

P. ¿Com veu la ciutat, econòmicament parlant, per fer un pas endavant en el pròxim mandat?

R. Els agents econòmics i socials de la comarca hem treballat a partir del pacte per reactivar l’economia i crear ocupació de qualitat amb una sèrie de mesures, una de les quals era treballar la capacitat d’atraure de la ciutat. ¿Com podem atraure, ara que estem sortint de la crisi, activitats de valor afegit i respectuoses amb el medi ambient?

Notícies relacionades

A més, hi ha quatre punts que m’agradaria citar i que són clars actius, dels quals es parla poc: tenim la pressió fiscal més baixa de tots els municipis d’entre 20.000 i 100.000 habitants de la província de Barcelona; tenim un índex de criminalitat situat molt per sota de la mitjana; som l’únic municipi de tot Catalunya que durant les cinc edicions de l'InfoParticipa hem complert el 100% dels indicadors; i en Administració electrònica, per exemple, la Generalitat ens va posicionar a tot Catalunya com els tercers. ¿Això és fruit de l’acció de govern? Una part sí, però no tot. És fruit d’una oposició molt responsable i constructiva i de molta gent a la ciutat que fa xarxa amb nosaltres; tenim part del mèrit, però no el 100%, i són atributs que ens destaquen com a ciutat. 

Més notícies d’Esplugues

Temes:

Alcaldes