El poblat de l'Oest d'Esplugas City compleix 50 anys

Els responsables dels Estudios Cinematográficos Balcázar ho van veure clar: el 'western' seria un gènere que triomfaria. Seguint la seva intuïció van construir, entre els barris del Centre i la Mallola d'Esplugues, un autèntic poblat de l'Oest amb saló, oficina del xèrif i cavallerisses al voltant d'un carrer de 120 metres de llarg i 12 d'ample de polsegosa sorra del desert.

Era el llavors batejat com a Esplugas City, que entre el 1964 i el 1972 va acollir desenes de rodatges del denominat gènere 'spaghetti western'. Pels seus escenaris  van cavalcar personatges com Klaus Kinski, Charles Boyer, George Martin, Christopher Lee, Robert Taylor, Lex Barker, Giuliano Gemma o Jack Elam, entre altres actors nord-americans, italians, francesos i alemanys.

Quan es compleixen 50 anys des de la construcció d'aquests escenaris, Esplugues es va bolcar per celebrar aquest aniversari amb nombroses activitats que recorden l'època daurada del 'western'. Per obrir la festa, que es va celebrar durant tot el 2014, ningú millor que Salvador Juan, coautor del llibre ‘Més enllà d'Esplugas City’ i una de les persones que coneix més bé la història dels estudis.

“No hi va haver un poblat, sinó dos. El primer, de 10.000 metres quadrats, només va durar fins al 1967 i va haver de ser traslladat per la construcció de l'autopista. El nou, més petit, es va aixecar on ara hi ha l'Institut La Mallola”, explica Salvador Juan durant la conferència d'inauguració.

La idea va sorgir per la necessitat dels Estudios Cinematográficos Balcázar, que demanaven espais exteriors per complementar les pel·lícules que rodaven en un estudi que tenien al carrer Sant Antoni Maria Claret. “Van tenir vista i la van encertar al pensar que el gènere tenia futur a Europa”, assegura Juan.

Entre els pioners del gènere

Esplugas City va ser el segon poblat amb caràcter permanent que es va construir a Espanya. El precedia City, instal·lat a Hoyo de Manzanares (Madrid), on el setembre del 1964 es va rodar ‘Per un grapat de dòlars’, del director Sergio Leone, que donava protagonisme a un encara desconegut Clint Eastwood. Després, entre el 1965 i el 1966, es van sumar a la moda, al desert almerienc de Tavernas, tres poblats més: Fraile, Juan García i Tecisa. De tots, només en sobreviuen dos, que han estat batejats com a Mini Hollywood i Texas Hollywood.

Esplugas City va destacar, però, per la qualitat del seu disseny, obra de Juan Alberto Soler, prestigiós director artístic de l'època. En total es van crear més de 40 edificis, de molts només la façana, però altres, els més importants, com el saló, el banc o l'església, complets. El disseny es va fer amb molta habilitat, per evitar els edificis moderns, recorda Juan, i “si hi havia algun element anacrònic que pogués distorsionar la visió del poblat, es camuflava amb peces d'atrezzo, com una xemeneia mòbil que es col·locava sempre en l'angle d'enquadrament adequat respecte a la càmera per justificar el fum que sortia de la Rajoleta”.

Entre els títols rodats a Esplugas City més destacats, hi ha ‘Pistoleros de Arizona’, ‘Una pistola para Ringo’ o ‘Le llamaban Calamidad’. Encara que no tot van ser 'westerns'. Soler va reconvertir amb mestria el plató en un poblat àrab per a ‘Totó de Arabia’ i en un refugi de pirates per a ‘El capitán Jones’.

La decadència del 'western'

Una activitat frenètica que mantenia els escenaris d'Esplugas City en constant moviment fins que en els inicis dels 70 es veu afectat per la decadència del 'western' europeu. Els Balcázar volen mantenir viu el poblat i la seva llegenda convertint-lo en el que hauria estat el primer parc temàtic del gènere a Europa. Després de diversos intents perquè l'ajuntament concedís els permisos i després que aquest hagués demanat el desmantellament, finalment aconsegueixen les autoritzacions necessàries per convertir el poblat de l'Oest en una atracció turística.

Però Esplugas City va tenir la mala sort de ser visible des de l'autopista i que Alfredo Sánchez Bella, ministre franquista d'Informació i Turisme entre el 1969 i el 1973, després de substituir en el càrrec Manuel Fraga Iribarne, el veiés en el seu trasllat de l'aeroport del Prat a Barcelona. Després de preguntar als seus subordinats què era allò, el ministre va fer enderrocar el poble perquè "feia mala imatge" per a Espanya.

Però els escenaris d'Esplugas City es reservaven el millor per al final. L'agost del 1972 Alfonso Balcázar prepara el rodatge de l'últim 'western' que es rodarà al poblat, titulat 'Le llamaban Calamidad' i en què farà coincidir el final en la ficció amb el real del poblat: uns bandolers dinamiten el poble, que queda reduït a cendres. Les imatges del poblat en flames, gravades amb tres càmeres perquè no hi ha opció de repetir escenes, van ser tan espectaculars que es van vendre per a la seva utilització en altres pel·lícules i van servir per obtenir els últims beneficis.

Notícies relacionades

Confirmen la pena a exdirigents del PDeCAT d'Esplugues per exigir a un regidor desviar diners del grup municipal

Esplugues presenta les noves incorporacions al cos de la Policia Local i demana més agents de Mossos

Malgrat el seu abandonament, Esplugues i els seus ciutadans no han oblidat mai que un dia van tenir els millors escenaris de l'Oest. I en el seu 50 aniversari ho han volgut recordar recuperant el millor de l'època daurada del gènere amb exposicions, conferències, activitats per a petits i grans, i una especial atenció en el marc de la festa major 2014, que, entre altres, va comptar amb un mercat medieval reconvertit per a l'ocasió en un poblat de l'oest americà i diferents activitats en l'espai Esplugas City.

Més notícies d'Esplugues