El Periódico

EN DIRECTE El Madrid guanya l'alabes (4-0)

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

Valls, el típic polític astut

CHRISTOPHE ARCHAMBAULT / AFP

Manuel Valls, en su despedida de la Asamblea Nacional francesa, el pasado 2 de octubre.

Jordi TerrisBadalona

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dijous, 11 d'octubre del 2018 - 08:30 h

He pogut revisar tota l'entrevista que la Lídia Heredia li va fer a TV3 al Senyor Valls. Constatant un to intel·ligent i conciliador, la conclusió que he pogut extreure és clara i eloqüent: Manuel Valls ha aterrat a la política catalana amb l'astúcia i habilitat que caracteritza als polítics amb experiència, que apliquen el seu discurs, en funció del context, o del mitjà que utilitza en cada moment per desplegar les seves opinions.

Deixant al marge el seriós fracàs en el seu periple polític a França, el senyor Valls va desembarcar novament a Barcelona de la mà del partit de Ciutadans i en les seves primeres declaracions el vam veure en col·loquis i actes al costat de l'Albert Rivera, Arrimadasi i fins i tot d'Albiol i Cospedal, on a les seves impressions, la seva condició de suposat catalanista quedava totalment defugida sense fer-hi cap esment, defensant la Constitució, el rei, i mostrant una aferrissada oposició envers el moviment sobiranista.

Un cop ha decidit presentar-se com a candidat a l'alcaldia de Barcelona amb la col·laboració d'un maragallista com Xavier Roig, a l'esmentada entrevista, si bé a reconegut que té el suport de Ciutadans, s'ha desmarcat de qualsevol deriva cap a la dreta, s'ha confirmat com a persona d'esquerres, ha reconegut ser republicà des del punt de vista del republicanisme francès, ha dit que vol aglutinar un moviment transversal i ha afirmat que, tot i que no està d'acord, respecta que hi hagi molts ciutadans que vulguin la independència de Catalunya.

Així mateix, s'ha declarat clarament catalanista, vanagloriant personatges com Miquel Roca i Jordi Solé Tura, un catalanisme que curiosament està molt lluny dels postulats de Ciudadanos, estranya paradoxa que veurem com acaba derivant.

Participacions dels lectors

Necessitem perdre la por a denunciar la violència de gènere a la Universitat

Victoria Savchak Barcelona

La universitat no és món en què la desigualtat de gènere no existeix. Un estudi recent de la Universitat Pompeu Fabra va demostrar que fin... continuar llegint

El cuento de los trasplantes

Rafael Bornstein Sánchez Madrid

El bulo de Arturo Pérez-Reverte sobre el Guernica de Picasso

José Melero Pérez Cervelló

Caos de losetas en la calle Lafont de Barcelona

Julián López Barcelona

En la calle de Lafont, en el barrio del Poble Sec, hay varios tramos de acera con tres tipos de losetas... continuar llegint

Klimt y el erotismo

José Antonio Avila López Terrassa

Gustav Klimt es uno de mis pintores favoritos. Su obra 'El beso' es una auténtica maravilla pictórica.... continuar llegint

Injusticia a l'institut Celestí Bellera de Granollers

David Pujadé Mumbardo Montornès del Vallès

"Hasta ahora no he visto a ningún político competente liderando el 'procés'"

Jaime Rodríguez Soto Cunit

La violència contra el CAP del Raval Nord

Antonia Raya Tena Barcelona

Ni Catalunya es cap colònia ni Espanya és un país totalitari

Robert Cros L'Hospitalet de Llobregat