Dia de la Hispanitat: Una patacada per a fer reaccionar

No crec en les casualitats, tampoc en els oracles ni en els auguris, però el cert és que en ocasions es produeixen esdeveniments que, com a mínim, es poden qualificar de curiosos. Pel que fa al cas, la patacada del paracaigudista contra el fanal en plena desfilada militar del Día de la Hispanidad just al davant de les tribunes on s'ubicaven les autoritats, els convidats i les convidades, es podria interpretar perfectament com una metàfora de la deriva que, des de ja fa molt temps, ha pres el país malgrat els esforços propagandístics d'Espanya Global.

Essent així, i davant la crisi democràtica que rebufa per tot arreu, potser seria hora de deixar-se de romanços i d'estratègies partidistes estèrils; de començar a pensar en una llista de país unitària que planti cara a un Estat que, malgrat la seva arrogància congènita, no les deu tenir totes. Considero que sempre cal estar a l'altura de les circumstàncies, en especial quan hi ha moments que són extremadament delicats. Si la ciutadania n'és capaç, per què els partits polítics no? 

El procés de regressió democràtica que estem patint supera amb escreix tots els límits imaginables, en conseqüència, es tracta de recuperar els drets i les llibertats que ens estan arrabassant els sectors més retrògrads i, en especial, els nostàlgics de temps pretèrits que, amb les seves proclames, no fan altra cosa que evidenciar un patètic analfabetisme històric.

Pacíficament, cívicament, democràticament, amb coratge, fermesa, però sobretot amb unitat, tenim davant nostre el repte de derogar un ressuscitat Decret de Nova Planta, però sense oblidar que tot va començar amb els Reis Catòlics, al fusionar-se la Corona de Castella i la Corona d'Aragó.