"La perversió de l'accés a la funció pública: uns sistemes que perpetuen la desigualtat"

Des de fa dècades, l'accés a la funció pública a la Generalitat de Catalunya ha estat marcat per un obscur procés de consolidació de figures laborals, tal com recull la Llei 5/2015. Entre aquestes, destaca el personal funcionari interí, que segons l'EBEP és un empleat públic nomenat per causes aparentment justificades de necessitat i urgència, amb una durada màxima de tres anys. Però aquest límit de temps, en moltes ocasions, es converteix en una porta giratòria cap a la permanència.

Actualment, els processos d'estabilització són el mecanisme que permet als ciutadans accedir a la funció pública, o almenys això sembla. Aquests processos es basen en un concurs-oposició que, a primera vista, sembla legítim, valorant coneixements sobre un temari i mèrits com l'experiència en l'Administració Pública. Tot plegat, una façana de legalitat que aparenta complir amb els mandats constitucionals de l'article 103, que exigeix la igualtat, la capacitat i el mèrit.

Però darrere d’aquesta façana, s’amaga un sistema perversament dissenyat per afavorir determinades persones, seleccionades amb antelació. Aquest concurs-oposició, lluny de ser una competició justa, es converteix en un sistema pervers on l’acreditació de mèrits premia únicament el temps treballat a l’Administració, sense una evidència real de la qualitat de la feina feta. Així, aquells que han estat interins durant anys es troben amb una plaça quasi assegurada, mentre que la resta de ciutadans, teòricament iguals davant la llei, es veuen condemnats a competir en una carrera que mai podran guanyar.

Tanmateix, cal reconèixer que el sistema d'accés a la funció pública no ha funcionat mai com hauria. De fet, aquests processos selectius d'estabilització no només no resolen el problema de la temporalitat, sinó que perpetuen les seves disfuncions.