"Hem normalitzat massa i ja no ens escandalitzem"

Hem normalitzat que els bancs ens cobrin per retenir-nos la vida entre rebuts, hipoteques i nòmines. Hem normalitzat que un jove necessiti marxar del seu país perquè treballar ja no garanteix viure-hi. Hem normalitzat que els lloguers siguin una forma d’expulsió lenta i elegant. Hem normalitzat que la ciutat sigui un negoci per a fons d’inversió i 'expats' amb sous impossibles, mentre la gent d’aquí compta monedes per arribar a final de mes.

Hem normalitzat respirar aire brut, dormir malament per sorolls constants, conviure amb més cotxes que persones i acceptar que el silenci i la calma siguin un luxe. Hem normalitzat la corrupció política com si fos meteorologia inevitable. Hem normalitzat empreses obscenament riques parlant-nos de sacrificis i moderació salarial. Hem normalitzat l’abús, la precarietat i la impotència.

I el més perillós de tot és això: que ja gairebé no ens escandalitza. Una societat comença a posar-se malalta quan converteix allò intolerable en costum.