El Periódico

EN DIRECTE El Madrid guanya l'alabes (4-0)

L'aportació dels lectors

Publica una carta del lector

"Pel talent cal temps, del qual som esclaus"

JOAN MONFORT (AP)

Leo Messi yace en el campo tras notar molestias en el aductor izquierdo en el partido ante el Villarreal. 

Toni YusTàrrega

¿Què opines del tema de discussió? ¿Què et sembla l'aportació d'aquest usuari? Envia la teva opinió per participar en el debat.

Dimecres, 9 d'octubre del 2019 - 06:15 h

Ens trobem en una societat líquida, la de la immediatesa, i que el que ahir era moda, avui dia està desfasat. Som esclaus del temps -per influències externes o autoflagel·lació per problemes personals, visibles o no-.

Tota una ironia: abans, l’esperança de vida era menor però la gent vivia més tranquil·la i sense presses, i ara que l’esperança de vida ha augmentat, la gent en general, i el jovent en particular, viu com si no hi hagués demà -cremar etapes en les relacions de parella i com més aviat millor, beure i fumar per semblar adults, etcètera-.

Però a aquesta ironia de la vida -entre tantes altres d’avui dia- n’afegim unes altres, que mostren que en realitat la immediatesa es vol només quan convé: allargant una "minoria d’edat" pel que fa a treballar, l’edat de votar, les responsabilitats penals, la bona administració dels recursos, etcètera.

Amb tot, no es tracta de generalitzar sobre el jovent, ja que n’hi ha de prou responsable i conscienciat en qüestions sobre el planeta i la humanitat i, en certa forma, sempre hem estat esclaus del temps, també en desenvolupar el talent en àmbits com esports, jocs, estudis en arts, lletres, ciències, etcètera, segons factors interns -capacitat ràpida o lenta per assimilar coneixements i habilitats, etcètera- o externs -millor o pitjor talent del professorat per formar l’alumnat, etcètera-.

En un curs que vaig fer sobre habilitats de lideratge i treball en equip, un professor ens parlava del talent i el temps invertit per desenvolupar-lo: deia que, tot i haver-hi gent més capacitada que altra per certes habilitats, amb temps suficient tothom pot desenvolupar qualsevol talent -si s'hi posa interès-, posant com a exemple Messi i la seva habilitat pel futbol -tots, amb més temps, també podríem ser bons futbolistes-.

Però la realitat és tossuda i, amb una bona dosi d'aquesta, el temps de la nostra vida és limitat. Potser vivint eternament podríem desenvolupar com la gent millor capacitada qualsevol habilitat que ens proposéssim. El temps és or.

Participacions dels lectors

Estrepitoso fracaso en el Mundial de Atletismo de Doha

José Manuel Fernández Arroyo Barcelona

Como todo en la vida, las opiniones sobre cualquier tema son muy  diversas, algunas recurrentes y otras interesadas. Con ocasión del&... continuar llegint

Sobre los CDR detenidos: "No hubo ninguna ilegalidad en el operativo policial antiterrorista"

Francisco Martín Álvarez Barcelona

Dos cartas de esta sección trataron sobre los CDR detenidos. ... continuar llegint

'Procés': "¿Ya hemos perdido la razón?"

Ángel Conesa Grosso Sant Cugat del Vallés

El día 14, a las 9.30 horas me invadió un profundo sentimiento de tristeza al escuchar la sentencia sobre el 'procés' ... continuar llegint

Carta abierta al profesor de mi hijo: "Sobre el 'procés', no puede contar su 'verdad' y punto"

Jorge Izquierdo Barcelona

No tengo el gusto de conocerte, aunque espero hacerlo pronto. Bien pensado, es posible que el 1-O coincidiéramos en el mismo instituto (donde y... continuar llegint

"Als qui esteu privats de llibertat o lluny de casa: Catalunya us espera"

M Teresa Prat Teixidó Banyoles

No fa gaire dies, cercant una cosa en el meu particular bagul dels records, vaig trobar un poema que havia escrit fa una bona colla d'anys... continuar llegint

¿En España, la justicia es igual para todos?

Ricard Gimeno Barcelona

Cuando por parte de los responsables de Interior en España se nos dice que la justicia es igual para todos, y luego vemos que se permiten los desmanes... continuar llegint

"I ara què?": Cap solució sembla factible davant la sentència del procés

Àngel Comas Salou

I ara què? Suposo que és una pregunta que ens fem molts, d'una banda i de l'altra. La sentència del 'procés', com la mort d'algú estimat, no pe... continuar llegint

"Me dan igual las penas del 'procés', yo soy presa de la libertad de los otros"

Marian Ortega García Esplugues de Llobregat

Hace un par de años escribía a EL PERIÓDICO para explicar que yo solo quería vivir en paz. Ahora vuelvo a escribir para contaros que ... continuar llegint

"Libertad sí, pero para todos, también para quienes no somos independentistas"

Elisa Peinado Hernández Sallent

El lunes 14, por la mañana, escuché la sentencia del 'procés' y la verdad es que no me produjo ni frio ni calor, ya que a excepción del señor J... continuar llegint