Contingut d'usuari Aquest contingut ha estat redactat per un usuari d'El Periódico i revisat, abans de publicar-se, per la redacció d'El Periódico.
"Pel talent cal temps, del qual som esclaus"

marcosl50037635 barcelona s lionel messi sits on the ground after getting hu190924220148 / Joan Monfort
Toni Yus
Ens trobem en una societat líquida, la de la immediatesa, i que el que ahir era moda, avui dia està desfasat. Som esclaus del temps -per influències externes o autoflagel·lació per problemes personals, visibles o no-.
Entretots
Tota una ironia: abans, l’esperança de vida era menor però la gent vivia més tranquil·la i sense presses, i ara que l’esperança de vida ha augmentat, la gent en general, i el jovent en particular, viu com si no hi hagués demà -cremar etapes en les relacions de parella i com més aviat millor, beure i fumar per semblar adults, etcètera-.
Però a aquesta ironia de la vida -entre tantes altres d’avui dia- n’afegim unes altres, que mostren que en realitat la immediatesa es vol només quan convé: allargant una "minoria d’edat" pel que fa a treballar, l’edat de votar, les responsabilitats penals, la bona administració dels recursos, etcètera.
Amb tot, no es tracta de generalitzar sobre el jovent, ja que n’hi ha de prou responsable i conscienciat en qüestions sobre el planeta i la humanitat i, en certa forma, sempre hem estat esclaus del temps, també en desenvolupar el talent en àmbits com esports, jocs, estudis en arts, lletres, ciències, etcètera, segons factors interns -capacitat ràpida o lenta per assimilar coneixements i habilitats, etcètera- o externs -millor o pitjor talent del professorat per formar l’alumnat, etcètera-.
En un curs que vaig fer sobre habilitats de lideratge i treball en equip, un professor ens parlava del talent i el temps invertit per desenvolupar-lo: deia que, tot i haver-hi gent més capacitada que altra per certes habilitats, amb temps suficient tothom pot desenvolupar qualsevol talent -si s'hi posa interès-, posant com a exemple Messi i la seva habilitat pel futbol -tots, amb més temps, també podríem ser bons futbolistes-.
Però la realitat és tossuda i, amb una bona dosi d'aquesta, el temps de la nostra vida és limitat. Potser vivint eternament podríem desenvolupar com la gent millor capacitada qualsevol habilitat que ens proposéssim. El temps és or.
Participacions delslectors
"Error i manca de diligència de l’Agència Tributària de Catalunya"
Lleonard Barrios Castellar del Vallès
"Se ha avanzado, pero todavía hay miedo a salir del armario"
Sergio de Fuente Alcorcón (Madrid)
Mésdebats
El debat
- Això és el que significa que els fills no facin cas als seus pares a la primera, segons el psicòleg Álvaro Bilbao
- Investigació oberta El nen mort a Valls va estar tot el matí al cotxe mentre el pare treballava
- Tragèdia a Lleida Jordi i Omar, les dues víctimes de l'incendi de Torrefeta: "Vam sortir a buscar-los, però era com estar a l'infern"
- Universitat ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
- Universitat Catorze universitàries acusen un catedràtic de la UB d’abús sexual
- Universitat ¿Qui és Ramón Flecha, el catedràtic de la UB acusat d’abús sexual per 14 universitàries?
- Alejandro Valverde: "Pogacar és el candidat a la victòria, però no ho tindrà fàcil amb Vingegaard"
- Despullar un sant
- ¿Violència gratuïta o esport noble?
- Scariolo anuncia que deixa la selecció després de l’Eurobasket i posarà rumb al Reial Madrid