Gana de independència

Fa un temps prenia cafè amb una coneguda i vaig voler tenir una conversa sobre independentisme. Perquè ella és, potser, la persona més catalana i catalanista que conec, si és que això es pot mesurar d'alguna manera. És filòloga catalana i profesora de català d'un IES. L'esperava amb l'estelada a la funda del mòbil, si us haig de dir la veritat. I com que jo tenia ganes de gresca li vaig fer la pregunteta de marres: “I tu, Mònica, com veus això de l’independentisme?” No esperava un discurs de puny alçat perquè no és al seu estil, però si una bona defensa argumentada de la causa. ”Jo, mentre tingui nanos que m'arribin a l'escola amb gana per no haver sopat la nit anterior, aquest és un tema que els polítics podrien deixar per un altre momento”. Me la vaig quedar mirant com a qui li acaben de donar una bofetada de realitat. Vaig apretar els llavis i vaig fer un glop al cafè.